Homs amenaça amb una querella per prevaricació al Tribunal de Comptes

BarcelonaAmb l'edifici del Tribunal Europeu de Drets Humans de fons i el recurs de Jordi Turull contra la sentència del Tribunal Suprem registrat, l'exconseller de la Presidència i advocat Francesc Homs s'ha referit a un altre procediment: ha avisat que interposaran una querella per prevaricació contra el Tribunal de Comptes si la magistrada instructora no canvia la manera d'actuar. Homs està citat, juntament amb una trentena de càrrecs més –inclosos els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont i l'exvicepresident Oriol Junqueras– el pròxim 29 de juny a Madrid per presumptes irregularitats en l'activitat exterior de la Generalitat des de l'any 2012 fins al 2017. Encara no saben quina fiança els reclamaran, però tot apunta que serà milionària. El motiu és, bàsicament, haver fet activitat de promoció del Procés fora de Catalunya.

En declaracions als mitjans de comunicació, Homs ha acusat el Tribunal de Comptes de voler causar la "mort civil" dels líders independentistes, ja que el pagament s'ha de fer immediatament –és una mena de procediment administratiu– i pot comportar l'embargament de tots els seus béns i haver de destinar tot el que guanyin a completar el pagament.

En l'informe origen de la instrucció es van analitzar 416,8 milions d'euros de despesa, dels quals s'inferia que una part podria haver servit per sufragar activitats de promoció del Procés. Una qüestió irregular, segons el Tribunal de Comptes. Sota la lupa hi ha especialment l'activitat del Diplocat (15,8 milions d'euros), però també s'hi sumen conferències, viatges i despeses a les delegacions del Govern que el Tribunal considera que poden haver sobrepassat les competències en acció exterior que té la Generalitat. De l'anàlisi de la despesa n'ha de sortir la quantitat que el tribunal reclamarà als afectats.

No és el primer cop que el Tribunal de Comptes actua contra el Procés, ja ho va fer arran del 9-N i del referèndum de l'1 d'Octubre. Mas i Homs, juntament amb Joana Ortega i Irene Rigau, van haver d'assumir el pagament de gairebé 5 milions d'euros pel cost de la consulta del 2014 i, en el cas del referèndum de l'1-O, van ser uns 4 milions, amb Puigdemont, Junqueras i la resta de consellers implicats. Aquesta última causa, de fet, s'ajuntarà amb la que hi ha oberta ara d'exteriors, i totes dues tindran un procediment comptable paral·lel.

Entre els citats per al 29 de juny també hi ha els exconsellers Neus Munté, Andreu Mas-Colell i Raül Romeva; els exsecretaris Roger Albinyana, Amadeu Altafaj, Luis Bertran, Albert Carreras, David Mascort, Joaquim Nin, Jordi Vilajoana, Aleix Villatoro i Pau Villòria; les interventores generals de la Generalitat Maria Vidal i Rosa Vidal; els interventors delegats Jordi Sierra, Javier Acín i Francesc Cubel; l'ex secretari general del Diplocat Albert Royo, i els delegats del Govern a l'exterior a Alemanya, el Regne Unit, França, Suïssa, Polònia, els Estats Units, Itàlia, Dinamarca, Portugal, Croàcia, Àustria i Bèlgica. Serà durant aquella mateixa jornada que tots ells coneixeran de manera concreta la fiança milionària a la qual s'enfronten, ja que fins ara el Tribunal de Comptes no els ha individualitzat de manera oficial.

Paral·lelament al Tribunal de Comptes, l'acció exterior de la Generalitat també ha derivat en un altre procediment en l'àmbit penal. Arran de diligències de la Fiscalia, el jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona ha decidit obrir una causa per malversació de fons públics i prevaricació per l'activitat exterior en què estan investigats l'exsecretari de govern, Víctor Cullell; l'exsecretari general d'Exteriors, Aleix Villatoro; l'exconseller Raül Romeva, i ex alts càrrecs com Roger Albinyana, Roser Clavell, Albert Royo (Diplocat), Gerard Martí Figueras, Antoni Reig, Teresa Prohias, Manuel José Vila i Roser Clavell.