Alfred Bosch, l’home que caminava per damunt dels seus somnis

BarcelonaDeia el poeta irlandès W.B. Yeats que només li quedaven els seus somnis i que caminaria suau quan caminés per sobre dels de la resta. Alfred Bosch es va fer seva la frase per afrontar la seva primera campanya electoral. El 2011 havia de caminar suau quan trepitgés els somnis dels votants potencials d’ERC, que les enquestes consideraven que serien tan pocs que ni tan sols obtindrien representació al Congrés de Diputats. Per a aquella aventura l’havia cridat el seu amic i nou president dels republicans. Oriol Junqueras volia que ell fos la nova cara a Madrid i, de passada, que rellevés l’ex secretari general, Joan Ridao, que va plantar cara a Bosch a les primàries.

En aquella època, les performances que ara ha fet virals Gabriel Rufián les protagonitzava Bosch des de la tribuna de la cambra baixa. Quan no el feien fora del Congrés per parlar català ho feien per fer-ho en anglès o per exhibir una estelada des del faristol de l’hemicicle. A Madrid, aquest historiador nascut el 1961 a Barcelona s’havia anat creant un perfil polític propi. Però no va poder fer carrera a la capital de l’Estat. Després de quatre anys, Junqueras el tornava a necessitar el 2015 per renovar una plaça que se li resistia: Barcelona. Allà va ser la punta de llança del president del partit per acabar amb quinze anys de lideratge de Jordi Portabella i per derrotar, en unes altres primàries, a qui es considerava el seu successor natural, Oriol Amorós.

A Madrid tot just havia començat a arrencar, però a Barcelona Bosch tenia un objectiu molt més ambiciós. Volia convertir-se en el primer alcalde republicà des del 1939. I així ho ha mantingut fins que, forçat per les circumstàncies, s’ha vist obligat a abandonar la cursa municipal. Junqueras ha necessitat que ara renunciï a les ambicions personals i, després de moltes converses, ho acabarà fent aquesta tarda en una assemblea extraordinària convocada ahir amb urgència.

“Camino suau perquè camino per damunt dels vostres somnis” els deia als assistents als mítings d’aquella primera campanya. Set anys després, haver guanyat les seves terceres primàries no ha estat suficient per poder seguir fent-ho l’any que ve, quan sigui algú altre qui intenti fer somiar els republicans.