Històrics de la CUP denuncien "empantanegament institucional" i "desmobilització social" en el procés

BarcelonaLíders històrics de la CUP i de l'esquerra independentista –entre els quals hi ha Eudald Carbonell, Carles Castellanos i Antoni Infante– han difós aquest dissabte un manifest en el qual demanen una "estratègia independentista compartida" després d'advertir que hi ha un excés de partidisme, "estancament institucional" i una certa desmobilització social.

El manifest, que han donat a conèixer aquest migdia en una pàgina web i ja ha estat signat per un centenar de persones, està promogut tant per líders històrics de l'independentisme català vinculats a la CUP, com també per militants cupaires no adscrits a cap dels principals sectors que conviuen en aquesta formació. Entre les adhesions rebudes hi ha la de l'excap de files de la CUP al Parlament Antonio Baños o la de l'impulsor de la Crida Constituent David Caño.

Amb el títol de "Fer política independentista i d'esquerres, construir la República Catalana", els signants del manifest apunten que "alliberament nacional i justícia social són indestriables", i que "no hi haurà un procés de transformació radical sense ruptura independentista, i no hi haurà independència real si no és a través d'un procés d'apoderament popular que posi la política i l'economia al servei de la majoria".

Després d'assenyalar que Catalunya es troba "en un moment polític d'il·lusió i esperança, ple de dificultats però que suposa una oportunitat històrica", els que subscriuen el manifest afirmen que tenen la sensació que el procés "pateix en els últims mesos una certa desorientació estratègica, un excés de partidisme i una falta de consciència i capacitat analítica per part d'alguns representants" de l'independentisme.

Aquesta situació, adverteixen, "ens ha portat a una dinàmica d'empantanegament institucional i de desmobilització social", per la qual cosa resulta urgent realitzar "una lectura correcta del moment històric que estem vivint, a partir de la qual definir una estratègia independentista compartida, desplegar els línies polítiques i les aliances necessàries per fer-la possible i millorar l''estructuració i coordinació del conjunt del moviment".

Els signants del manifest afirmen observar amb preocupació com "els avenços que sectors de la dreta i de la burgesia catalanes havien fet cap a l'independentisme, s'han vist últimament com a mínim matisats, i han donat lloc a dinàmiques dilacionistes i a mostres de falta de fermesa pel que fa al procés de ruptura que s'han traslladat, en part, al Govern de Junts pel Sí".

Sobre l'Assemblea Nacional Catalana, que diumenge celebra una assemblea general per debatre la seva ponència política, els precursors del manifest lamenten que "hagi perdut en els últims mesos els seus papers de mobilitzador i tensor del procés" cosa que "ha contribuït a aquesta sensació d'estancament".

En el text, s'expressa també la voluntat de fer "autocrítica" des de l'àmbit de la CUP, i es propugna apostar per un "procés constituent participatiu i de base" coordinat amb la feina en les institucions, el "desplegament" d'estructures d'estat i la creació de l'Assemblea de Representants Electes per "fer front als embats" judicials de l'estat espanyol.