Història (del nom) d'un país
EscriptorLa Transició va ser especialment turbulenta entre els valencians. En aquells anys de plom, que es van cloure simbòlicament amb la promulgació de l'Estatut d'Autonomia (1982), una agra polèmica civil va enverinar l'ambient a propòsit de la denominació del país i de la llengua, així com també dels colors presents a la senyera.
És sabut que l'anomenada Batalla de València, on es van dirimir aquestes qüestions, va acabar amb el triomf de les tesis defensades pels sectors més conservadors i anticatalanistes. Si l'esquerra i els nacionalistes defensaven les denominacions País Valencià i llengua catalana i la senyera quadribarrada, la dreta (UCD i AP) s'inclinava per Regne de València , llengua valenciana i la senyera amb franja blava pròpia de la ciutat de València.
Al final, la negociació va infantar un pacte que consistia a deixar valencià com a nom de l'idioma (i així figura en l'article 6 de l'Estatut) i repartir salomònicament els altres elements en disputa: la senyera seria la tricolor (amb blau), però el territori s'anomenaria País Valencià. Aquest acord, però, va ser desbaratat quan va arribar al Congrés, a Madrid, on UCD era la força majoritària. Els centristes -instigadors a València de l'anomenat blaverisme (anticatalanisme espanyolista), que era ja un fenomen de masses- es van negar a transigir amb el terme País Valencià . La solució la va donar in extremis Emilio Attard, un capitost de la UCD local que es va inventar el corònim Comunitat Valenciana . Anys després Attard confessaria, en una entrevista de premsa, que això de Comunitat Valenciana era, pròpiament, "una imbecil·litat" (sic).
Al final, l'Estatut va sancionar les noves denominacions. Al preàmbul, això sí, el legislador no es va estar de quedar bé amb tothom: "Aquest Estatut constitueix -s'hi pot llegir- la manifestació de la voluntat autonòmica del poble de les províncies valencianes, després de l'etapa preautonòmica, a la qual va accedir en virtut del reial decret llei 10/1978, de creació del Consell del País Valencià. Aprovada la Constitució espanyola, és en el seu marc on la tradició valenciana provinent de l'històric Regne de València es troba amb la concepció moderna del País Valencià i dóna origen a l'autonomia valenciana [...]".
La dreta valenciana, però, sempre ha odiat el terme País Valencià -tant o més que llengua catalana - i no ha estat mai disposada a prendre en consideració ni el preàmbul estatutari ni encara menys les 46 sentències que, d'ençà del pronunciament del Tribunal Constitucional l'any 1997, reconeixen la legalitat de la denominació de català en l'àmbit valencià.
En realitat, el terme País Valencià està massa estès entre organitzacions polítiques, sindicals i associatives de tot tipus, a més de formar part de la toponímia urbana de desenes de pobles i ciutats. L'actual iniciativa del PP a les Corts Valencianes sembla formar part, novament, d'una campanya d'estigmatització simbòlica del corònim, com a espantall útil per a insuflar ànims en els sectors més anticatalanistes de l'electorat conservador.