Hisenda vol que els alcaldes declarin al Tribunal de Comptes

MadridEls alcaldes tornen a ser al focus de la maquinària de l’Estat. Dos mesos després que fins a 700 alcaldes fossin citats a declarar pel fiscal general de l’Estat en el marc de la causa contra l’1-O, Hisenda ha decidit actuar ara contra els 200 alcaldes que van viatjar fins a Brussel·les per donar suport al Govern empresonat i a l’exili. Hisenda ja va avisar la setmana passada que si els alcaldes havien pagat el viatge amb fons públics prendria mesures. I així ho ha fet. Ahir el ministeri que lidera Cristóbal Montoro va enviar una petició a la Fiscalia del Tribunal de Comptes perquè citi a declarar els 200 alcaldes que van agafar un avió fins a la capital belga, juntament amb els eurodiputats Ramon Tremosa, Josep Maria Terricabras i Jordi Solé.

Així consta al document que Hisenda va enviar ahir a la Fiscalia del Tribunal de Comptes, al qual ha tingut accés l’ARA. Hisenda cita diverses informacions aparegudes en mitjans com El Mundo o El Independiente en les quals alguns dels representants municipals, com l’alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó, expliquen que el seu viatge va anar a càrrec de l’Ajuntament. També se citen les declaracions de l’alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch -que és alhora president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM)-, quan afirma que no havia contrastat si cada alcalde havia pagat el viatge de la seva pròpia butxaca. Fonts municipals indicaven el mateix a aquest diari. Com va explicar l’ARA, cada alcalde va pagar 300 euros (de l’ajuntament o de la seva butxaca) a l’ACM, que va ser qui va gestionar-los.

Quina vinculació veu Hisenda en tot plegat amb els eurodiputats que també demana citar a declarar? Es val de les mateixes declaracions de Buch recollides a El Mundo, en què l’alcalde assegura que el lloguer de la sala del Bozar a Brussel·les va anar a càrrec dels eurodiputats Ramon Tremosa, Josep Maria Terricabras i Jordi Solé.

Tot plegat fa evident als ulls del ministeri de Montoro que “hi ha arguments prou sustentats” per apreciar que “indiciàriament” totes o part de les despeses del viatge en avió, la manutenció i el lloguer “no han sigut sufragades per mitjans privats sinó que s’han pogut fer servir fons de caràcter públic”. I, per això, creu que es podria reclamar “una eventual responsabilitat comptable”.

El cost del 9-N

Per tant, Hisenda busca que aquest cas acabi d’una manera similar al que té obert l’expresident Artur Mas, a qui el Tribunal de Comptes va demanar abonar una fiança de 5,2 milions d’euros pel presumpte cost del referèndum del 9-N. Segons publicava dilluns El País, el Tribunal de Comptes ha demanat a Hisenda el detall de la partida del pressupost de la Generalitat del 2014 perquè sospita que finalment es podria haver ampliat la partida a 10 milions d’euros. Tot i això, des de la conselleria d’Economia asseguren que finalment només es van executar 600.000 euros, ni tan sols els 5 milions pressupostats inicialment, segons informa Aleix Moldes.

Hisenda, doncs, obre un segon flanc a través del Tribunal de Comptes per estrènyer el setge a l’independentisme.

Les entitats paguen la fiança de la mesa

L’ANC i Òmnium van pagar ahir les fiances de 25.000 euros dels membres de la mesa del Parlament: Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet. Les entitats sobiranistes, en total, van sufragar 100.000 euros corresponents a les mesures cautelars que va interposar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per deixar els sobiranistes en llibertat. A través de la caixa de solidaritat, impulsada per pagar les multes dels investigats pel Procés, ja van assumir el pagament de la fiança de 150.000 euros per a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, encara que ella sí que va dormir una nit a la presó. Des que es va constituir, la caixa de solidaritat ha recaptat gairebé dos milions d’aportacions ciutadanes. Aquest fons ja va fer-se càrrec de les multes del 9-N per a l’expresident Artur Mas i els exconsellers Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau.