Hisenda apunta a mitjans, periodistes, empreses i entitats de l'àmbit sobiranista

BarcelonaEl ministeri d’Hisenda ha enviat un requeriment a la Generalitat de Catalunya perquè li faciliti tota la informació dels pagaments fets des del 2015 pel sector públic català a l’empresari i activista sobiranista Oriol Soler i a tot un seguit de periodistes i empreses que han tingut algun tipus de relació amb l'editor durant els últims anys. Entre aquestes empreses hi ha el diari ARA, del qual Soler va ser conseller delegat des de la seva fundació el 2010 i fins al 2012 i amb el qual ara no té cap vinculació.

A més a més de la persona d’Oriol Soler, Hisenda demana a la Generalitat tots els pagaments i subvencions fets a empreses com Mediapro o el Grup Cultura 03. El llistat es correspon fil per randa amb una informació publicada a l'octubre a 'El Confidencial', i que arriba després que la intervenció de la Generalitat feta per l'executiu central certifiqués que l'administració catalana no havia gastat ni un euro de diner públic en l'organització del referèndum de l'1-O. A la relació de noms hi figuren periodistes com els accionistes del diari ARA Toni Soler, Antoni Bassas, Albert Om i Xavier Bosch. També es reclama informació sobre el president de l’ARA, Ferran Rodés, que també és president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat, o l'empresa Agrolimen. En el requeriment enviat a la interventora general, Rosa Vidal, s’especifica que el ministeri de Cristóbal Montoro ha de disposar de tota la informació abans del 12 de març a les 10.00 h.

Calma entre els esmentats

"Estem molt tranquils perquè la nostra relació amb la Generalitat és absolutament transparent i és la mateixa que tenen tots els mitjans", ha afirmat Salvador Garcia Ruiz, conseller delegat de l'ARA en conèixer el requeriment realitzat per part del secretari d'estat d'Hisenda. D'altra banda, en resposta a una pregunta d'aquest diari, Oriol Soler ha assegurat que no ha "rebut ni un euro de la Generalitat en tot el període indicat" i manté que només és "propietari d’una" de les societats que apareix a la llista. L'editor recorda, en tot cas, el control efectuat per la mateixa Generalitat pel que fa a les subvencions atorgades en matèria de mitjans de comunicació i cultura: "El grup cooperatiu Som, amb el qual no m'uneix cap vincle de propietat, només de gestió com a directiu del grup, ha facturat els concursos públics convocats oficialment i que ha guanyat de forma transparent i auditada".

Soler creu que al darrere del requeriment formal hi ha un assetjament polític que es pot inserir en la causa general contra l'independentisme: "És absolutament inacceptable en un estat de dret que es produeixi aquest tipus de caça de bruixes sense cap rigor, sense cap garantia i, fins i tot, que afecta persones que no tenen cap relació amb l'anomenat procés sobiranista".

En la mateixa línia s'expressen Jaume Roures i Tatxo Benet, fundadors de Mediapro. "Tenim la sensació d'estar en altres èpoques o en altres circumstàncies, sota règims inquisitorials on les llistes negres es feien servir per perseguir al que no pensa com tu", expliquen a l'ARA. "Informes de la Guàrdia Civil, llistes d'Hisenda ... És una caça de bruixes més pròpia del maccartysme que d'un estat europeu que es diu democràtic".

Els dos socis tenen clar, a més, quina és la motivació de l'actuació d'Hisenda: "És evident que aquesta llista està feta, en primer lloc, per filtrar-la als mitjans. Només així s'explica que s'hagi filtrat amb tanta rapidesa. Es busca atemorir a persones i empreses d'aquest país. El següent pas serà manipular la informació obtinguda i filtrar-la als mitjans per seguir llançant acusacions falses. Però, a part de la nostra indignació, estem molt tranquils perquè sempre hem fet el que havíem de fer. Perdran el seu temps i els dels funcionaris que hagin de fer aquesta 'investigació'".

Articles i llibres en el punt de mira

En el requeriment també es reclama que la Generalitat identifiqui els pagaments realitzats per diferents articles, capítols de llibres, seminaris i conferències. Es tracta de treballs que porten com a títol 'Secessió, no violència i desobediència civil: una aproximació teoricopràctica', pels quals es van pagar 2.000 euros, o un projecte comparatiu entre les expectatives i efectes de la independència a Escòcia i Catalunya, valorat en 36.000 euros. 'El vot dual a Espanya: canvis i tendències', 'Les recents reformes constitucionals a Itàlia', 'Catalunya i Àustria: punts de trobada de dues terres llunyanes' o 'El Regne Unit pot donar resposta a les qüestions anglesa i escocesa?' són alguns dels seminaris sobre els quals també es demana informació.

Un dels requeriments exigeix a la Generalitat informació per a cadascun dels capítols del número 54 de la 'Revista Catalana de Dret Públic', editada per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Aquell exemplar es va dedicar íntegrament al procés sobiranista de Catalunya i constava de reflexions d'una dotzena d'autors. El professor Ferran Requejo, firmant de la peça "Democràcies plurinacionals, federalisme i secessió: un enfocament des de la teoria política", es mostra sorprès per aquest requeriment d'Hisenda. "Suposo que es tracta d'un toc d'atenció policial d'un estat en plena deriva de control repressiu. El que demanen està a mig camí de l'estat autoritari i el totalitari ja que, aparentment, no volen permetre que la societat civil pugui expressar la seva opinió fent servir recursos públics".

Identificar funcionaris

El requeriment no es limita únicament a reclamar els imports i els destinataris, sinó que també obliga la Generalitat a identificar els funcionaris que van cursar les actuacions. Es demana informació sobre "la partida pressupostària" de la qual es va fer el pagament i "els funcionaris, empleats públics i autoritats" que en són responsables.

En un paràgraf subratllat, la Secretaria d'Estat recorda a la interventora que fins i tot "encara que no tingui accés directe als sistemes informàtics de comptabilitat" dels òrgans competents, ha d'obtenir les dades. I li demana que s'assenyali "les persones que puguin ser responsables de la informació requerida".

El xoc entre les dues administracions es fa també evident en un paràgraf on Hisenda recorda que l'interventor general pot obtenir certificats de les entitats públiques que funcionen autònomament. El 20 de febrer, la Generalitat li recordava que les 159 entitats del sector públic que no formen part de l'administració quedaven fora del seu control ordinari pel que fa a subvencions, ja que la informació "només es pot sol·licitar en el marc d'un control financer aprovat en el Pla Anual de Controls", segons disposa la llei de finances públiques de Catalunya.

Insistència amb els Jordis

La Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, que també apareix al llistat, assegura que els seus comptes estan "auditats" i ha refermat el seu compromís en la defensa de la independència de Catalunya. "Ni aquesta amenaça ni cap altra faran que defallim", han dit a les xarxes socials.

En el document remès a la interventora general se sol·licita, així mateix, informació sobre els pagaments a proveïdors informàtics com T Systems, IBM i DXC Technology per part del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de Catalunya (CTTI) i el Cesicat. A més, es pregunta al Diplocat per què no ha aprovat els comptes del 2016 i si existeix algun pagament sota el concepte Wim Kok Refund ("desemborsament a Wim Kok"), que fa referència a l'ex primer ministre holandès entre el 1994 i el 2002, al qual es va convidar a un acte, tot i que, segons fonts consultades per l'ARA, no va participar-hi i es va recuperar la quantitat inicialment desemborsada.

A més a més es torna a sol·licitar documentació sobre les ajudes públiques i subvencions rebudes des del 2015 per l'Associació de Municipis per la Independència, l'ANC, Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Súmate o Neus Lloveras, entre d'altres.