Dolors Feliu: “Hi hauria d’haver una altra votació per referendar la independència”

BarcelonaDolors Feliu (Roda de Ter, 1964) és advocada amb una llarga trajectòria a l’administració catalana, activista independentista i des de diumenge passat la quarta presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana.

¿L’ANC es fa seva la nova llei sobre el català a l’escola?

— No, de cap manera. Aquesta llei proposa que la llengua també entri en el currículum, regulat per una llei estatal, en el qual l’Estat defineix el 50% dels continguts i l’altre 50% el defineixen les comunitats autònomes. Fins ara la llengua no hi era, en aquest repartiment, només les matèries. Si ara la llengua forma part del contingut curricular, dones una carta a l’Estat perquè no només reguli les matèries sinó també en quina llengua s’imparteixen. Per tant, ens sembla realment un pas enrere. Ja no és que la llei no defensi la immersió lingüística, és que és un perill.

¿L’ANC estaria d’acord amb la llei si se'n tragués el concepte curricular que s'atorga al castellà?

— La paraula curricular és un dels problemes, però si la traiem simplement ens quedem com ara. Traguem la paraula i comencem a pensar com defensem la llengua.

Aquesta és una exigència del PSC. ¿Sense el PSC hi pot haver consens per la llengua?

— El que està intentant el PSC és fer avançar el castellà com a llengua vehicular. Està fent de braç de l’Estat. El consens ha de ser entre els partits independentistes i totes les plataformes en defensa de la llengua.

Quina alternativa hi ha?

— D’entrada, acceptar l’esmena de Plataforma per la Llengua perquè desaparegui el terme curricular. El currículum només ha de preveure, com ara, el castellà com a matèria. I, després, evidentment, continuar treballant, perquè encara no s’ha posat sobre la taula una solució real a quin pot ser el capteniment davant de la sentència del Tribunal Superior de Justícia sobre els percentatges. L’únic que s’està fent en aquest moment és intentar que el Govern compleixi aquesta imposició del 25% de la manera que es noti menys. Que ho faci l’Estat a través dels currículums i així nosaltres no ho haurem de fer. Saps què, dissimulem, però que a l’Estat li quedi clar que ho podrà fer. I jo crec això no pot ser. Hem d’abordar de cara el problema. Tinguem clar que l’estat espanyol el que vol és protegir el castellà a Catalunya, i li és igual si desapareix el català, que cada vegada està més en perill. Per això diem que en realitat només la independència ens salvarà.

L'he sentit parlar aquests dies del 2025 com a data límit per fer la independència.

— En realitat, el que té sobre la taula l’ANC és un full de ruta que preveu reaccions en moments electorals.

Per tant, el 2025 és collita seva?

— El 2025 és collita de l’ANC des del punt de vista que preveu reacció. Jo hi veig una gran esperança.

El 50% l’independentisme ja el va aconseguir l’any passat.

— Aquest 52% estaria molt bé si fos real. El problema és que bona part de l’independentisme no es reconeix en el seu vot perquè no veu cap projecte independentista en els partits.

Però n’hi havia alguns, com ERC, que ja prioritzaven el diàleg.

— Però no defensava, per exemple, que continuaria posant els interessos de l’Estat per sobre dels de Catalunya, com ara està fent posant el castellà dins del currículum educatiu.

¿El 2025 es podrien plantejar, doncs, presentar una llista cívica a les eleccions?

— Aquesta és la idea si els partits continuen amb aquesta pulsió tan poc independentista. És veritat que es van pactar dos anys de diàleg amb l’Estat, però ja n’ha passat un i ja es veu que l’Estat és totalment contrari a negociar la independència, l’autodeterminació o l’amnistia. Al contrari, veiem l’espionatge amb Pegasus. Aquestes negociacions són totalment fake.

Vostè parla ara del 2025, però els fulls de ruta de l’ANC ja havien parlat del 2014, 2015, 2016, 2017 i 2021 per fer efectiva la independència. ¿Té sentit marcar dates quan es va veient que no es compleixen?

— També genera frustració no marcar fites i anar vivint en la repressió i la submissió. No té cap sentit convertir-la en una utopia.

Vostè era una teòrica de la independència dins la llei. Encara és possible?

— Això no va funcionar el 2017 per la repressió de l’Estat. Ja hem vist que d'aquesta manera no pot ser, però no podem renunciar al tarannà democràtic i pacífic. També és evident que a l’últim moment hi ha d’haver un moment de trencament.

Com va ser l’1-O?

— L’1-O és el nostre talismà: ens vam veure la força i ens vam legitimar. Però han passat cinc anys i el nostre element de força és el vot. Per tant, no sé si cal legitimar o referendar, però cal un altre moment de tornar-nos a aixecar tots. Jo crec que sí que hi hauria d’haver aquest moment. Si hi hagués un referèndum seria magnífic.

Però no serà pactat.

— Si no és pactat, potser ens servirien les eleccions. Aquesta és la idea.

La CUP planteja fer-ne un altre d’unilateral.

— No estem tancats a res. Imaginem-nos que hi ha una gran desestabilització que fa aixecar la gent i ens dona la força per fer un referèndum unilateral.

Militava a CDC i al PDECat. Ara no milita en cap partit i ha deixat el Consell per la República. Per què?

— Em sento millor no militant en cap partit. Al Consell per la República m’hi he implicat, però és a l’ANC on he fet activisme des del 2012 i el seu full de ruta és el projecte més seriós que hi ha sobre la taula.

A vostè la van votar 2.000 persones d’una entitat de 40.000 socis. Per què no han aconseguit mobilitzar-los?

— Aquesta filosofia de parlar de la independència com d'una entelèquia desencisa. En aquests anys de repressió, l’ANC ha mantingut el bastió de la independència unilateral, però al seu voltant no s’ha mantingut.

¿Fa autocrítica, l’ANC, també per aquest desencís?

— El secretariat sortint ha fet una tasca ingent per mantenir aquesta flama en aquests temps tan difícils. Ara és el moment que el pèndol, que ha baixat molt avall, torni a pujar.

¿Creu que l’ANC continua sent una organització transversal?

— A mi em sembla que continua sent efectivament aquesta eina transversal.

Què preparen per a la Diada?

— N’hem començat a parlar. Ens hem de posar les piles perquè ja la tenim aquí. Tan aviat com puguem donarem notícies.