Eleccions al Parlament

Hi guanyaria Catalunya, amb el model de finançament que defensa el PSC?

Illa ha recuperat el principi d'ordinalitat, una posició històrica del seu partit per corregir l'infrafinançament català dins del règim comú

BarcelonaA les portes de les eleccions catalanes, el PSC enarbora de nou la bandera de l’ordinalitat com a fórmula per millorar el finançament autonòmic de Catalunya, una de les seves propostes històriques. Enfront del pacte fiscal que reclamen Esquerra i Junts perquè la Generalitat recapti tots els impostos, Salvador Illa ha assumit el compromís de negociar un nou model "més just" i aconseguir que es respecti un principi que, segons els experts consultats per l’ARA, hauria de ser bàsic en qualsevol proposta sobre finançament: si Catalunya és la tercera comunitat que més contribueix amb impostos, hauria d’ocupar la tercera posició en el repartiment dels recursos per càpita després de la redistribució –i no la desena, com ara passa, o la catorzena, si es té en compte el cost de la vida–. Això és el que suposa l'ordinalitat, que regeix el finançament d'estats federals com Alemanya, Suïssa o el Canadà. Ara bé, quants diners de més suposaria això per a les arques de la Generalitat?

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El catedràtic d'Història i Institucions Econòmiques de la UPF Albert Carreras n’han esbossat un primer càlcul a partir de la diferència entre els recursos per habitant que rep Catalunya, quarta comunitat en PIB per càpita, i la quarta comunitat que més rep (i segona del règim comú), xifres que cal multiplicar pel número d'habitants al país. D'acord amb aquesta fórmula, i segons les dades disponibles del 2021, la Generalitat hauria d'haver rebut 4.419,8 milions addicionals, el 20% més del que va ingressar aleshores (això, aplicant l'ordinalitat només a Catalunya). El catedràtic d'Economia de la UPF Guillem López Casasnovas calcula que l'increment seria d'entre 3.400 i 3.740 milions, uns diners que proposa concentrar en una mesura que la societat percebi com a urgent i necessària perquè tots els partits catalans hi facin pinya. L’expert proposa que sigui l’atenció a la salut mental.

Cargando
No hay anuncios
Finançament autonòmic 2021
Recaptació d’impostos i ingressos dels governs autonòmics

Les xifres es podrien enfilar fins als 10.000 milions si es tingués en compte el poder adquisitiu a Catalunya, dels més alts d'Espanya, i això sense plantejar cap compensació del "dèficit històric" que l’Estat arrossega amb la Generalitat, que el Parlament va quantificar en 456.000 milions. Però, segons explica Carreras, també director d'ESCI-UP, l’Estat mai no ha subministrat les dades oficials per fer aquest càlcul tenint en compte el cost de la vida, que repercuteix en el que cada autonomia ha de pagar pels serveis que presta.

Cargando
No hay anuncios

Negociació multilateral

Els socialistes catalans, però, ja han avisat que volen negociar la reforma del finançament al Consell de Política Fiscal i Financera, estratègia que s'aparta de la negociació bilateral que va defensar l’expresident José Montilla davant de José Luis Rodríguez Zapatero el 2008. El sistema de finançament que va sortir d’aquella negociació –caducat des de 2014– té diversos components: els tributs cedits, el fons de garantia de serveis públics i dos fons més complementaris (el de suficiència i el de convergència). Segons la catedràtica d’Economia Pública de la Universitat de Barcelona Núria Bosch, si s’eliminessin aquests dos fons, Catalunya ja estaria un 5% per sobre de la mitjana (ara està quasi un 2% per sota). I sense cap redistribució, assenyala l’experta, ho estaria un 20%. El sotrac financer que suposaria replantejar el sistema segons l'ordinalitat per a autonomies que ara reben molt més del que aporten augura una negociació política difícil i resistències en alguns territoris, tot i que comunitats com Catalunya, Madrid i les Balears –ara infrafinançades– en sortirien beneficiades. En paral·lel, Illa ha declarat la guerra al dumping fiscal en comunitats com Andalusia o Madrid, en les quals el sistema no penalitza per rebaixar impostos o eliminar patrimoni i successions. Una maniobra que, a més, els permet atraure grans fortunes i empreses que generen activitat econòmica i més ingressos.

Cargando
No hay anuncios

Els experts reclamen una reforma

Més enllà del debat sobre l’ordinalitat, tots els experts consultats estan d’acord que el sistema de finançament autonòmic actual no té resultats satisfactoris, tampoc en termes de claredat i transparència, i no ha permès reduir les diferències entre comunitats més riques i més pobres, explica el degà del Col·legi d'Economistes, Carlos Puig de Travy. Mentre l'Estat ha vist com els seus recursos s'incrementaven, les comunitats no han vist ni un euro a compte d'aquest creixement –un altre dels punts que caldria esmenar– i s'han hagut d'endeutar per complir amb les seves obligacions de pagament, uns dèficits que caldria abordar en la pròxima reforma de la Lofca.

Cargando
No hay anuncios

Per a l’expert, assolir l’ordinalitat seria un molt bon "primer pas" (el finançament singular és una proposta més "de màxims", assenyala), tot i que creu que el PSC ha d’explicar com desplegarien l’altra mesura estrella que han presentat en matèria de finançament: el consorci tributari. Durant la precampanya, Illa ha repetit diverses vegades que el consorci tributari també és "singular", perquè no el preveu cap altre estatut d’autonomia. També ha admès, però, que és un mecanisme "molt complex" i que hi haurà reticències per implementar-lo tant a Espanya com dins de Catalunya. A qui qüestiona la seva capacitat (o disposició) per negociar un canvi d'aquesta envergadura ja ha llançat un missatge: "Entenc que puguin tenir dubtes. Però tenen la certesa que ni Junts ni Esquerra en deu anys no ho han resolt".