Jordi Muñoz: "Hi ha gent que havia votat partits independentistes que ara ha optat pel PSC"

BarcelonaJordi Muñoz (València, 1979) ja era un conegut articulista i politòleg quan es va fer càrrec del CEO fa tres anys. El primer dia de campanya va fer pública una enquesta en què va sobreestimar el vot d'ERC.

El CEO va publicar una enquesta el 26 d'abril que preveia la victòria del PSC, però situava ERC per davant de Junts. Què va fallar?

— Els pròxims dies publicarem una mena d’informe forense de l'enquesta perquè es pugui avaluar. Una part dels problemes venen de la mostra, que va fer una empresa perquè el CEO subcontracta el treball de camp, i una altra part ve de l'assignació dels indecisos, que sí que fem nosaltres. En aquell moment ja vam detectar que hi havia moltíssims indecisos que dubtaven sobretot entre Esquerra i una altra formació, ja fos el PSC, Junts, els comuns o la CUP en grau més baix, i els nostres models els van repartir proporcionalment d'una manera excessivament optimista per Esquerra.

Vostès projectaven una forquilla de 31-37 escons per a ERC i al final n'han sigut 20.

— Si es mira en percentatge de vots, la gran desviació està en la sobreestimació d'Esquerra, en la infraestimació del PP i en una lleugera sobreestimació del PSC.

Entén les sospites pel fet que el CEO sobreestimés precisament ERC?

— Sí, però l'avantatge en el cas del CEO és la nostra política de transparència: no només de les dades sinó també dels codis que fem servir per generar les estimacions. Per a nosaltres hauria sigut molt més còmode situar-nos en el consens demoscòpic d’aquells dies, però nosaltres no tenim marge per posar dos escons aquí i treure'n dos allà perquè els nostres codis són públics i els fem servir des de fa dos anys. Una empresa privada pot fer el que vulgui però nosaltres no.

Vostè ja va avisar aquell dia que l'electorat sobiranista estava menys mobilitzat que el no sobiranista. Aquesta també és una de les claus del resultat?

— Sí. Nosaltres vam detectar que l'electorat més volàtil era el d'ERC perquè el gruix dels indecisos dubtaven entre votar ERC o una altra opció. I vam detectar també que el diferencial de mobilització històric que hi ha en les eleccions al Parlament, en el qual els votants dels partits d'àmbit estrictament català tenien una participació més gran que els altres, s'havia tancat. Ara hi ha un sector de votant independentista que per diverses raons considera abstenir-se. I hi ha una altra part de vot de gent que havia votat partits independentistes que ara ha votat el PSC i això a vegades s'oblida. Nosaltres vèiem tanta volatilitat entre Junts i Esquerra com entre Esquerra i el PSC, i l'anàlisi de les dades per secció censal també apunta en aquesta direcció.

Són votants independentistes que han deixat de ser-ho?

— És que hi ha diferents maneres de ser independentista a Catalunya. No tots la volen amb la mateixa intensitat i, per tant, hi ha un segment del sobiranisme que és susceptible de votar opcions no independentistes en funció del context i de la conjuntura. Jo tinc la sensació, a més, que la polarització a escala estatal fa que una part del votant independentista vegi el partit socialista com un partit protector davant l’amenaça que representa la dreta espanyola.

El 12-M també hi ha hagut un gir conservador?

— Nosaltres ja fa temps que detectem un desplaçament cap a la dreta, sobretot en els homes de la generació més jove, en qüestions de gènere, la immigració, els impostos... És cert que això passa a escala internacional, i jo crec que estem en un moment reaccionari. Així com la resposta a la crisi del 2010 va venir per l’esquerra al sud d’Europa, ara es canalitza molt al voltant de la qüestió de la immigració.

Això fa pensar que fenòmens com Aliança Catalana han vingut per quedar-se?

— Hem de ser prudents, però el que sí que podem dir és que en tots els països d'Europa on un partit d'aquest estil de dreta radical antiimmigració ha tret el cap a les institucions ha tendit a quedar-s'hi. Això està passant a tot Europa, i a Catalunya ja havia passat amb Vox. Són partits que estan de moda a Europa.

Sabem d'on venen els vots a Aliança?

— Si mirem els llocs on han crescut i mirem quins partits han baixat, podem aproximar les transferències de vot i la impressió és que bàsicament venen de Junts, però també molt d'abstencionisme de l'any 21 que s'hauria mobilitzat. Però també votants d'ERC, perquè això també és una cosa que ha passat a tot Europa, on els partits de centreesquerra i d'esquerra també han perdut votants cap a la dreta radical.

Com valora l'efecte Puigdemont?

— Puigdemont sí que ha estirat cap amunt el vot de Junts però no prou per acostar-se a la primera força ni per aguantar la majoria independentista, i també ha mobilitzat votants de PP i Vox. Per tant, l'efecte final és difícil de calibrar.

El projecte independentista ha perdut atractiu?

— Nosaltres detectem un cert desgast del suport a la independència i és un desgast que és especialment acusat entre la gent jove. Però també crec que la qüestió del suport a la independència no la podem pensar només en termes de canvi generacional, perquè al final el context polític té molt d'efecte. Miri el que va passar amb el creixement de l'independentisme entre el 2010 i el 2013, que va ser fulgurant pel context. I el context actual no provoca un gran descens però sí un cert desgast.

Les enquestes són també eines per manipular l’opinió pública?

— En general, es tendeix a exagerar el poder de les enquestes i el seu ús partidista, perquè al final qui les fa no té incentius per allunyar-se del resultat final. Crec que té més a veure amb com s'expliquen, com s'emmarquen, quin és l'ús que se'n fa després en l'opinió o en el debat públic.

Com pot saber el lector que aquella és una enquesta fiable?

— Com a consumidor has d'entendre, primer, que tenen el nivell de precisió que tenen i que les desviacions es poden deure a defectes en la manera de fer-les, però també a canvis en el context o simplement pel marge d'error i ja està. Per tant, com a consumidor d'enquestes jo crec que el que has de fer és relativitzar-les.

Quin balanç fa del seu mandat?

— Estic content d'haver tingut aquesta oportunitat de treballar sense interferències, i això és una cosa que vull agrair al president Aragonès. A partir d'aquí el gran projecte que hem engegat ha sigut la creació del Panel Ciutadà de Catalunya, que és una infraestructura de país que ens permetrà seguir uns quants milers de persones, actualment en tenim més de 7.000, durant la pròxima dècada. Sempre he pensat que, si els últims deu anys de tanta intensitat política haguéssim seguit 5.000 o 7.000 persones cada any i els haguéssim anat preguntant coses, hauríem entès millor i més ràpidament els canvis que hi havia en la nostra societat.