Què hi ha al darrere de la suposada trama russa del Procés?
L'entorn de Puigdemont sempre ha negat cap conxorxa perquè el Kremlin intervingués a Catalunya
BarcelonaEl ressorgiment de la suposada trama russa del Procés coincidint amb el tram final de negociacions de la llei d'amnistia ha tingut aquesta setmana conseqüències polítiques fora de les fronteres espanyoles. El Parlament Europeu ha instat a investigar les relacions de la Generalitat amb Rússia, que "preocupen" l'Eurocambra per la possible ingerència del Kremlin a Europa. El cert és que ja hi ha una investigació en curs: la comandada pel jutge Joaquín Aguirre des de Barcelona i que deriva d'una instrucció oberta el 2018 per investigar si es van desviar diners de la Diputació de Barcelona per pagar l'estada de l'expresident Carles Puigdemont a Waterloo.
Aquesta primera causa explota el maig del 2018 amb l'anomenada operació Estela, un operatiu de la UDEF –després, el cas passa a la Guàrdia Civil– que se salda amb una trentena de detinguts. Un dels registres té lloc a la Fundació CATmón, presidida per l'exresponsable de relacions institucionals de Convergència Víctor Terradellas. Els agents sospitaven que l'entitat havia desviat 14.000 euros d'una subvenció de la Diputació cap a Waterloo i van requisar el mòbil de Terradellas, on van trobar gravacions de converses amb l'exconseller d'ERC Xavier Vendrell i l'empresari i exassessor convergent David Madí –a qui el jutge ha exculpat i deixat fora de la investigació–. Comença així el cas Volhov, que esclata el 2020 amb una vintena de detencions a empresaris, càrrecs públics i persones vinculades amb l'independentisme i amb Puigdemont.
Els 10.000 soldats russos
En aquelles converses que Terradellas guardava al mòbil –davant del jutge va dir que almenys una la va gravar "per error"– explica que el 24 i el 25 d'octubre del 2017, dos dies abans de la declaració d'independència, Puigdemont va mantenir dues trobades a la Casa dels Canonges amb persones vinculades al Kremlin, a proposta dels russos. A la del 24 d'octubre hi assisteix Serguei Motin, que es va presentar com a exgeneral rus, que ofereix 10.000 soldats per defensar el territori a canvi que Catalunya impulsi una legislació pro criptomonedes. En la reunió també hi participa un empresari català, Jordi Sardà (denunciat per Gas Natural per fer-se passar pel seu enllaç a Ucraïna).
Quan ho recorda amb Vendrell, Terradellas reconeix que Puigdemont va espantar-se perquè no volia cap mort (episodi del qual, en l'interrogatori judicial, Aguirre en farà mofa recordant que Terradellas va dir que "es va cagar a les calces"). "Necessites 100 morts", li comenta l'exconvergent a Vendrell, que es pregunta què hauria fet l'OTAN en cas d'una intervenció i afegeix: "Com els entraríem, 10.000 tios, aquí?". Tant Vendrell com Madí reaccionen amb incredulitat i adverteixen Terradellas que tot plegat pot tractar-se d'una estafa.
Els 500.000 milions de dòlars
La trobada del 25 d'octubre a Palau és amb Nikolai Sadovnikov, emissari del Kremlin –estatus que mai es va confirmar–, i també hi assisteix Elsa Artadi. Segons Terradellas, Sadovnikov ofereix a Catalunya fer-se càrrec de la part del deute català en cas d'independència i aporta un document bancari per valor d'un crèdit de 500.000 milions de dòlars.
Terradellas ha reconegut que també es va oferir a Puigdemont fer una videotrucada amb Putin que mai es va arribar a produir. Prèviament, el 2017, ell s'havia citat tres vegades amb Serguei Màrkov, exdiputat de Rússia Unida, a qui va oferir el reconeixement de l'annexió de Crimea a canvi del seu suport a la independència, segons va explicar aquest exmandatari rus a El Periódico. ¿Coneixia Puigdemont aquests contactes? Terradellas sempre ha defensat que actuava per lliure. Probablement, posant-hi més pa que formatge. Quan parla amb Madí de criptomonedes, en canvi, suggereix que Puigdemont sí que s'hi va implicar des de Waterloo. És el que sospita ara el jutge instructor, que defensa que Rússia va voler posar mà al Procés per desestabilitzar la UE a través d'Espanya. Les defenses temen que aquesta tesi s'acabi concretant en una imputació per traïció, exclosa de l'amnistia.
El paper d'Alay
Un altre nom clau en la suposada trama és el cap de l'oficina de l'expresident, Josep Lluís Alay, que domina el rus i el 2019 va fer diversos viatges a Moscou en el punt de mira dels investigadors. En un d'ells, es va reunir amb el periodista Ievgueni Primakov, designat el 2020 director de Relacions Internacionals del Kremlin, per tancar una entrevista a l'expresident a Waterloo que es va emetre per la cadena russa RT. Una altra trobada va ser amb Andrei Bezrukov, exespia rus que, amb la seva dona, Ielena Vavilova, va inspirar la sèrie The Americans. Alay va traduir la novel·la autobiogràfica de Vavilova La dona que sap guardar secrets i, de fet, en un dels registres la policia va confondre el que n'era la primera pàgina traduïda al català amb suposada informació d'espies.
El cas revifa mediàticament quan el New York Times publica, citant fons d'intel·ligència europea, que els contactes russos d'Alay i de Gonzalo Boye tenien interès a desestabilitzar la UE i, amb aquesta intenció, podrien haver finançat Tsunami Democràtic, línia d'investigació que descartaria posteriorment el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón. Tres dies després de la mobilització a l'aeroport, Alay es va reunir a Barcelona amb el coronel rus Serguei Sumin i Artiom Lukoianov, fill d'un conseller de Putin; una trobada que ha desvinculat de Tsunami.
En aquesta cita hi era també Aleksandr Dmitrenko, empresari rus resident a Catalunya al qual Espanya va rebutjar nacionalitzar per suposats vincles amb els serveis secrets del seu país, i que també coneixia Terradellas i Madí. El jutge Aguirre va investigar si amb els diners d'una compravenda de gas entre Rússia i la Xina es va finançar il·legalment l'independentisme, però va arxivar el cas al no detectar-hi indicis de criminalitat. Tanca el cercle l'empresari Oriol Soler per presumptament haver mediat entre els governs rus i català i els seus vincles amb Edward Snowden i Julian Assange, segons els investigadors. Sigui com sigui, l'entorn de Puigdemont sempre ha negat cap conxorxa perquè el Kremlin intervingués a Catalunya i limita els seus contactes a l'activisme polític. El jutge, però, hi vol veure una gran conspiració internacional que, a més, torpedinaria l'amnistia per a Puigdemont.