Herrero confessa i implica Borràs en les irregularitats a la ILC

BarcelonaDes del moment que va transcendir que la Fiscalia i la resta d'acusats del judici a Laura Borràs exploraven un pacte, l'ombra d'una confessió amenaçava la defensa de la líder de Junts. Un escenari que s'ha convertit en realitat aquest dilluns al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: els empresaris Isaías Herrero, principal beneficiat de les presumptes irregularitats en la contractació de la Institució de les Lletres Catalanes, i Andreu Pujol –"col·laborador necessari", segons el ministeri públic– han reconegut els fets i han implicat directament la presidenta del Parlament suspesa en l'entramat.

Només començar la sessió, amb l'interrogatori de la Fiscalia a Herrero, l'empresari ha admès haver-se posat d'acord amb Laura Borràs, que va presidir la ILC entre el 2013 i el 2018, per obtenir tota la contractació de l'àmbit digital d'aquesta institució. Ha reconegut que la líder de Junts li va assegurar abans de fer els processos de contractació que seria ell qui s'encarregaria de les webs de l'ens i també que van pactar la manera com fer-ho: a través de diversos contractes menors, malgrat que la quantia superava el límit dels 18.000 euros que obligaven llavors a fer una contractació amb concurs públic. D'aquesta manera, Herrero ha avalat la tesi de la Fiscalia, que acusa Borràs d'haver fraccionat diversos encàrrecs per driblar la llei, i ha assegurat que la majoria de licitacions les va fer ell de manera directa o indirecta.

S'ha reafirmat, de fet, en una conversa amb un altre interlocutor intervinguda pels Mossos d'Esquadra que apareix en el sumari, on afirmava que tenia "trapis" amb la "jefa Laura Borràs", en al·lusió a les feines que li encarregava la ILC. Gràcies a aquest modus operandi, Herrero hauria cobrat 277.438 euros sense IVA de la ILC.

Ara bé, ¿com es duia a terme el procés de contractació? Què va fer exactament Borràs? Segons Herrero, li va transmetre que farien diversos contractes d'obra i servei –evitant així la concurrència pública– i que, per aquest motiu, necessitaven comptar amb tres pressupostos de diferents proveïdors per a cada encàrrec (és un dels requisits que ha de complir l'administració per fer adjudicacions a dit). I en aquest punt l'empresari ha fet una altra confessió rellevant: ha assegurat que ell elaborava la resta de "pressupostos comparsa" per fer les contractacions menors, a banda del seu, i que Borràs ho coneixia. De fet, fins i tot ha afirmat que la líder de Junts li va dir els noms que havia de fer servir per fer-los o que ell mateix, en una ocasió, va utilitzar dades de l'altre empresari acusat, Andreu Pujol –amb qui es coneix des de l'adolescència–, sense el seu "consentiment". Aquest empresari, al seu torn, en la seva declaració davant la Fiscalia, també ha admès que havia elaborat pressupostos falsos per encàrrec d'Herrero, a través dels quals havia obtingut adjudicacions de la ILC que van acabar beneficiant el principal acusat.

Veracitat dels correus?

En el marc de l'interrogatori, Isaías Herrero també ha acreditat una de les proves més importants del ministeri públic: els correus electrònics en què Borràs li dona indicacions sobre com procedir en la fragmentació de la contractació. Davant del tribunal presidit per Jesús María Barrientos, la fiscal ha demanat visualitzar aquests missatges –que la defensa de Borràs qüestiona com a prova per manca de traçabilitat en la custòdia– i Herrero n'ha verificat el contingut. Ha explicat, per exemple, que va mantenir diverses converses amb la líder de Junts per expressar-li la "inquietud" sobre el que estaven fent i que se sentia "incòmode" perquè hi havia una funcionària de la lLC que no estava d'acord amb el procediment que duien a terme.

Herrero s'ha negat a respondre a la defensa de Laura Borràs, però la lletrada Isabel Elbal –que porta conjuntament el cas amb Gonzalo Boye– s'ha volgut pronunciar igualment per qüestionar la "credibilitat" de l'empresari: "Ha donat una versió diferent de la que havia fet fins ara", ha sentenciat, en referència al pacte amb la Fiscalia, i també ha esmentat els antecedents penals de l'acusat, principalment el tràfic d'estupefaents, i el seu consum de drogues per laminar la seva declaració. Una qüestió que l'advocada d'Herrero, Marina Roig, ha volgut aclarir a través de les preguntes al seu client: el mateix empresari ha admès haver tingut problemes de drogodependència i haver-se sotmès a un tractament públic de desintoxicació a partir del 2017. En aquest punt, ha reconegut que va començar a fer activitats delictives –com traficar amb droga al web profund o amb bitllets falsos– per poder obtenir diners i pagar substàncies tòxiques. En aquest període, ha fet èmfasi Roig, l'empresari va delegar les tasques pendents de la ILC a una amiga i aquestes tasques no es van acabar cobrant.

Borràs referma la seva innocència

Herrero i Pujol haurien explorat un pacte amb la Fiscalia, però fins avui es desconeixia en què consistia. Amb les confessions apunta que el ministeri públic s'ha assegurat la col·laboració de la resta d'imputats, la qual cosa pot traduir-se al final del judici en un canvi en la petició de penes. Ara demana 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació per a Borràs i Herrero, mentre que per a Pujol reclama 3 anys de presó i 10 d'inhabilitació. Malgrat això, la líder de Junts manté la seva innocència: tot i que declararà l'última –així ho va acceptar la sala a petició de Boye–, aquest dilluns ha refermat la seva innocència. En l'inici de la sessió, el tribunal, de manera protocol·lària, ha preguntat a tots els acusats si reconeixien haver comès cap delicte i la presidenta del Parlament suspesa ha mantingut que no. Des de Junts, el portaveu, Josep Rius, ha demanat respecte a la "presumpció d'innocència" i ha reiterat que és un cas de "persecució política".

Després d'aquesta sessió, el judici seguirà amb la declaració dels testimonis i fins a la setmana que ve no està previst que Borràs doni la seva versió dels fets. El tribunal ja ha descartat aturar el procediment per manca de respecte als drets fonamentals: ha rebutjat totes les qüestions prèvies plantejades pels advocats, entre les quals la vulneració del dret de defensa de Borràs pel pacte dels altres acusats amb la Fiscalia. A parer del tribunal, és una opció "legítima" com la resta.