Els hereus de Convergència es queden fora del Parlament

BarcelonaL’espai polític hereu de Convergència es queda fora del Parlament per primera vegada. El PDECat liderat per Àngels Chacón no ha superat la barrera mínima del 3% dels vots i no tindrà cap escó a la cambra catalana, un fet inèdit perquè mai abans l’espai de centredreta i catalanista s’havia quedat sense representació. “No podem estar contents amb el resultat. Lamentem que l’independentisme no estigui condicionat per una força de centre”, va afirmar la candidata, que va agrair la “confiança” de les més de 75.000 persones que han optat pel PDECat. Amb el 98% del vot escrutat, la diferència entre Junts i ERC era de 35.000 vots.

Els zero escons que havien projectat algunes enquestes són un fracàs per al PDECat: malgrat que manté la veu pròpia al Congrés, força poder municipal i pes a les quatre diputacions, s’aboca a un paper irrellevant a nivell nacional. Tot i això, Chacón va assegurar que la política és una “cursa de fons” i va reivindicar que la formació postconvergent “segueix sent un partit amb projecte” i representa un “espai que existeix i seguirà existint”. 

Més suports a Ponent

Allà on l’espai postconvergent va demostrar més solidesa és a la demarcació de Lleida. Amb un 4,6% dels vots i més vots que el PP, els comuns i Ciutadans, el PDECat es va quedar a les portes de treure representació. De fet, encara que de manera anecdòtica perquè són municipis molt petits, el PDCat va guanyar en sis localitats de les terres de Ponent, a Baronia de Rialb, Ivars de Noguera, Preixens, Bellmunt d’Urgell, Vilaller i Aitona, així com a Forès, a la Conca de Barberà.

En canvi, va tenir un paper testimonial en els tradicionals feus municipals de Convergència, els alcaldes dels quals formen part de la llista electoral i la direcció del partit. A Mollerussa, on l’alcalde és el cap de llista del PDECat per Lleida i portaveu del partit, Marc Solsona, han quedat quarts, per darrere de Junts, ERC i el PSC. És exactament el mateix que ha passat a Igualada, el municipi de Chacón i on l’alcalde, Marc Castells, era el número 3 per Barcelona. A Reus han tret mil vots i a Lloret de Mar, municipi governat per Jaume Dulsat, cap de llista per Girona, han rebut poc més de 400 suports. Ara quedarà per veure si el mal resultat al Parlament passa factura als alcaldes que té el PDECat arreu del territori. 

Les eleccions d’ahir eren les primeres en què el PDECat es presentava en solitari, des de la seva fundació, el 2016. A les eleccions del 2017, convocades després de l’aplicació del 155, ho va fer amb la marca Junts per Catalunya, la llavor de la formació liderada per Carles Puigdemont, la mateixa fórmula que van fer servir a les dues generals, a les municipals i a les europees del 2019.

Com ja li va passar a Unió a les plebiscitàries del 2015, tampoc el PDECat se n’ha sortit presentant-se en solitari. No ha servit ni el suport de l’expresident Artur Mas, ni la promesa de “projectar” el llegat de Convergència, ni tampoc la reivindicació d’un vot que “val per tres”, deia Chacón: per consolidar la majoria independentista, tenir un “bon Govern” i “frenar la CUP”. 

Els comicis obren una nova etapa per al partit postconvergent i els fa protagonistes, també, d’una paradoxa endimoniada. S’han quedat fora del Parlament, tenen un paper clau en la derrota de Junts davant d’ERC i alhora són necessaris perquè l’independentisme pugui dir que, per primer cop, suma més del 50% dels vots a les eleccions.