Helena Solà, l'ariet contra el PSC que vol recuperar l'estelada
La candidata de Foc Nou va estar a punt de donar-se de baixa del partit pel pacte amb Illa
BarcelonaHelena Solà (Barcelona, 1976) es va fer militant d'ERC el dia de Sant Jordi de l'any 2005 i estava decidida a donar-se de baixa del partit gairebé vint anys després, l'11 de setembre d'aquest 2024. S'ho va acabar repensant uns dies abans, quan Alfred Bosch la va citar el 2 de setembre a ella i a una vintena de persones més casa seva per proposar-los d'instigar un cop de timó a Esquerra. Solà estava decebuda amb el partit després d'haver investit Salvador Illa president de la Generalitat i sentia indignació pels cartells contra els Maragall i l'estructura B destapada per l'ARA. Després de diverses reunions, Foc Nou va oficialitzar la seva candidatura i va triar Helena Solà com a la seva presidenciable, la primera dona a la història del partit que opta al càrrec.
En el debat entre candidats a president d'aquesta mateixa setmana es va definir com a independentista per una qüestió identitària, perquè se sent catalana i no espanyola. I aquest sentiment és el primer que va expressar quan va arribar a l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès l'any 2011. Aquell 11 de setembre, va pujar al balcó del consistori i va penjar-hi l'estelada. Un gest que va portar la llavors alcaldessa socialista, Carme Carmona, a obrir-li un "expedient confidencial", recorda la mateixa Solà. En aquell moment, fins i tot es va especular si havia pujat escalant al balcó, però ella subratlla que ho va fer pujant per les escales del consistori amb normalitat. El govern municipal dels socialistes la va treure immediatament i la van convocar a una reunió per recordar-li que no podia penjar una estelada al balcó de l'Ajuntament. Ara vol recuperar l'estelada en el dia a dia d'ERC i critica la subordinadció del partit al PSC i al PSOE.
Mestra d'educació primària i llengua anglesa –també està acabant d'estudiar el tercer curs de Psicologia a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)– i mare de tres fills, Solà havia estat molt vinculada al món associatiu abans de militar a ERC. Va ser directora de Creu Roja Joventut a Sabadell i més endavant també portaveu de la Plataforma en Defensa del 0-3 a Cerdanyola del Vallès. De fet, en aquest municipi és on resideix i on va fer els seus primers passos en política institucional. L'any 2011, en un context de davallada general d'ERC a tot Catalunya, va encapçalar la llista dels republicans a Cerdanyola i va aconseguir dos regidors i va convertir-se en la portaveu del partit al consistori. Va repetir l'any 2015 doblant els resultats i a partir del 2016 es va convertir en tinent d'alcaldia d'un govern municipal encapçalat per Guanyem/CUP, també amb presència del PDECat, dissenyat per evitar que el PSC arribés a l'alcaldia.
Aquell govern municipal, però, no va acabar bé i Solà va abandonar l'executiu un any després i fins i tot va negociar amb el PSC per impulsar una moció de censura durant el 2017. ¿Esquerra fent fora la CUP per posar un alcalde socialista en l’any del referèndum? Les bases no ho van avalar, tot i que l'alcaldable socialista s'havia compromès amb Solà a permetre la votació de l'1 d'octubre. El rebuig als pactes amb els socialistes és ara el principal leitmotiv de la seva candidatura.
Una aproximació fallida a Junqueras
El 2019 es va tornar a presentar (i va aconseguir cinc regidors) en el seu últim mandat a l'ajuntament. La seva trajectòria a la política institucional no es va acabar aquí, sinó que també ha estat la responsable de l'oficina del delegat del Govern a Barcelona –durant els últims mesos de la presidència de Pere Aragonès– i abans havia sigut assessora tècnica d'educació a la Diputació de Barcelona i consellera a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. A més, formava part fins ara del consell nacional d'ERC. De fet, va ser una de les veus que, en aquest òrgan, va exigir amb contundència explicacions a la direcció quan es va fer públic l'escàndol dels cartells contra els Maragall. Pocs dies després, rebia l'oferta d'Oriol Junqueras de firmar un article conjunt per condemnar aquells fets. A Solà li va costar dir que sí, però aquella aliança no va anar més enllà, sinó que ha passat a ser una de les seves rivals per dirigir ERC.