"Jo he votat Vox, però Juanma és Juanma"

MàlagaJuan Manuel Moreno Bonilla és el nom complet del candidat a la reelecció del PP a la Junta d’Andalusia, però això no té cap importància perquè qui es presenta és, simplement, Juanma, algú que no és ni de dretes ni d’esquerres sinó tot el contrari. I ell, damunt l’escenari, interpreta a la perfecció aquest paper de gendre perfecte amb un discurs sense cap aresta ideològica, impregnat d’un andalusisme sentimental (“em dol Andalusia”, diu) i dirigit especialment a captar el vot d’antics votants socialistes.

Un miler de persones s’han aplegat en un parc d’un barri de Màlaga nou de trinca en un ambient d’eufòria mal dissimulada. Tot està calculat a la perfecció: hi ha banderes andaluses i espanyoles en una proporció de 70-30 (som andalusos però també espanyols) i les sigles del PP gairebé ni es veuen. Tothom espera Juanma i, el que és més important, tothom diu Juanma a Juanma i parla com si el conegués de tota la vida.

“Jo fa 40 anys que soc militant del PP però a les últimes generals vaig votar Vox perquè Casado no m’agradava. Però Juanma és Juanma”. Parlant amb els assistents a l’acte no es detecta una por especial davant del fet d’haver de pactar amb Vox -“Amb qui vols que pacti, amb els socialistes?”-, però entre els dirigents i en el mateix Juanma Moreno sí que es nota aquest neguit.

“No ens fiem de les enquestes, necessitem una majoria que ens permeti governar en solitari”, proclama i gairebé implora. “No hem guanyat res encara, i segur que el dia 19 fa molt bon dia per anar a la platja, però només hi ha un dia per decidir el futur d’Andalusia”, afirma entre aplaudiments.

Andalusia i Espanya

I quin és el mètode Juanma per aconseguir aquesta “majoria suficient” que reclama? Doncs aquí no se separa del manual de perfecte populista de dretes: “Si fem gran Andalusia, farem gran aquesta gran nació que és Espanya”, crida Moreno Bonilla mentre voleien les banderes. “La nostra revolució és que mirem de tu a tu a Catalunya i el País Basc”, afirma, tot i que l’atur andalús dobla el català i el basc.

Darrere del faristol des d’on parla l’actual president de la Junta, una munió de joves amb banderes intenta tapar una pancarta amb una reivindicació laboral d’un grup de treballadores. Entre el públic, asseguts, matrimonis grans que es nota que viuen la possibilitat d’una gran victòria del PP amb una emoció sincera després d’anys i panys de travessa del desert. I no els importa que s’hagin d’amagar les sigles o fer veure que són moderats si això serveix per a l’objectiu.

“Conec gent d’esquerres que votarà Juanma, per la bona feina que ha fet”, explica un militant. Aquesta és la clau. No és un “tothom contra el PP”. És un “tothom contra Juanma”. I qui pot estar en contra d’algú que, com diu un noi en l’anunci que passen abans de l’acte, és “l’únic polític que ni crispa ni et crispa”.