¿Qui hauria d'entrar en l'amnistia que negocien el PSOE i l'independentisme?
Dels manifestants encausats a la policia patriòtica, passant per Hásel i Valtònyc: les causes que sobrepassen l'1-O i el 9-N i generen dubtes
BarcelonaA mesura que passen els dies va quedant més clar que si Pedro Sánchez aconsegueix ser investit amb els vots de l'independentisme serà perquè abans s'haurà acordat una amnistia. Ara bé, amb quin abast? Quines causes hi han d'entrar? Els sobiranistes fa temps que discuteixen sobre quin ha de ser el perímetre i aquest eventual acord també hauria d'encaixar amb les pretensions dels socialistes. El consens és absolut quan es parla de tot allò que està relacionat directament amb l'organització del 9-N i de l'1-O –i això implica la causa del Tribunal Suprem, el paper dels alcaldes i dels alts càrrecs del Govern i l'acció exterior investigada pel referèndum al Tribunal de Comptes–, però tota la resta de carpetes judicials estan plenes d'arestes. Algunes perquè no hi ha consens ni tan sols dins l'independentisme sobre si tenen a veure amb el Procés i, per tant, si poden aspirar a ser amnistiades; i d'altres perquè estan relacionades amb delictes lligats amb la violència o persones processades fins i tot per terrorisme, cosa que implica una dificultat tècnica important.
Aquest perímetre formarà part de la negociació política tenint en compte almenys dues coses: que no es podrà fer una llista de persones concretes –seria interpretat com una mena d'indult general prohibit a la Constitució– i que la darrera paraula la tindrà sempre el poder judicial, perquè si els jutjats no apliquen d'ofici la llei d'amnistia seran els afectats els que ho hauran de reclamar als seus respectius tribunals. Tot dependrà, doncs, de si el seu cas encaixa amb les condicions de l'amnistia, que hauria d'incloure un període temporal i uns fets concrets. A continuació enumerem aquelles causes que generen més dubtes.
Hasél i Valtònyc: els rapers condemnats durant el Procés
Malgrat que no estiguin estrictament lligats al Procés, els casos de Pablo Hasél, empresonat des del 2021, i de Valtònyc, exiliat a Brussel·les, ¿són susceptibles de formar part de l'amnistia? Tots dos estan encausats per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona per algunes de les seves cançons. Oficialment, ni Esquerra ni Junts es mullen sobre si se n'han de beneficiar. Ara bé, en privat hi ha veus de pes dins aquests dos partits que sí que ho defensen. El senador d’ERC Joan Queralt ha apuntat recentment en una entrevista a VilaWeb la manera com es podrien encabir: que siguin considerats “delictes connexos” que s’haurien comès en el marc del Procés. La CUP sí que defensa obertament la inclusió dels dos rapers, mentre que Òmnium, en el còmput que ha elaborat de 1.432 represaliats, només es refereix de moment als que estan “vinculats a l’exercici de l’autodeterminació des del 2017”.
Els manifestants encausats
Una altra patata calenta són els manifestants encausats per diferents mobilitzacions del Procés. De fet, ja hi ha set joves amb sentència ferma que podrien entrar a la presó els pròxims mesos si els seus recursos no prosperen. La CUP n'ha defensat des d’un principi l'absolució i, per tant, també reclama que ara siguin amnistiats, i Junts i ERC –malgrat que alguns d'ells han estat acusats per la Generalitat– també advoquen perquè se'n beneficiïn. En aquesta carpeta no només hi ha els investigats per les protestes postsentència a la plaça Urquinaona, sinó també la causa del Tsunami i dels CDR detinguts en l'operació Judes, imputats per terrorisme. ¿Quin és el debat jurídic en aquestes causes? Que es pugui incloure precisament a l'amnistia el delicte de terrorisme, de manera que una de les solucions seria que la Fiscalia rebaixés les acusacions a desordres públics. L'expresident Carles Puigdemont s'hi ha referit aquest dissabte, quan es compleixen quatre anys de l’Operació Judes, per advertir que "l’única resposta" que esperen de l’Estat és "la fi de la repressió i l’amnistia total".
L'altra cara de la moneda són els agents investigats per les càrregues de l'1-O: Sumar ha defensat que puguin ser amnistiats, així com alguns juristes. L'independentisme és reticent a acceptar "l'equiparació de víctimes i victimaris", però hi ha veus que ho acceptarien en darrera instància.
Volhov
Hi ha una altra gamma que se situa en un terreny diferent. El cas Volhov n'és el paradigma: l'operació del jutge Joaquín Aguirre de la tardor de l'any 2020 ha acabat sent un calaix de sastre d'on ha sortit la causa del Tsunami i el cas que afecta l'exconseller d'ERC Xavier Vendrell per presumpte tràfic d'influències. Els fets pels quals està acusat no estan directament vinculats amb el Procés –en el punt de mira hi ha una requalificació de terrenys a Villa Bugatti–, però des del principi l'independentisme ha situat l'operació Volhov dins una "causa general" perquè va afectar l'estat major de l'1-O: no només van detenir Vendrell, sinó també David Madí, Oriol Soler i Xavier Vinyals. També hi ha Josep Lluís Alay, director de l'oficina de l'expresident Carles Puigdemont, pendent de ser jutjat: està acusat de malversació i prevaricació i s'enfronta a 3 anys de presó i 7 d'inhabilitació per fer d'observador al referèndum de Nova Caledònia, perquè la Fiscalia considera que les despeses no les hauria d'haver pagat amb fons de l'oficina.
La "policia patriòtica"
Però si hi ha una qüestió delicada en tot això és la que té a veure amb l'anomenada "policia patriòtica" i el cas Pujol. Per a diversos dirigents exconvergents, l'amnistia també ha d'incloure aquells casos en què les investigacions s'han vist "contaminades" per l'acció de l'excomissari José Manuel Villarejo o que s'han "magnificat" arran de l'anomenada operació Catalunya. Una qüestió que no genera consens ni dins el sobiranisme: malgrat que des de l'extinta CDC sempre s'ha denunciat la "motivació política" que hi ha al darrere de les causes que han afectat exdirigents del partit, tant Esquerra com la CUP han evitat equiparar el seu cas al dels independentistes i l'emmarquen en la corrupció.
Cas Borràs
De la mateixa manera és qüestionat el cas de l'expresidenta del Parlament Laura Borràs, condemnada a quatre anys i mig de presó pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes. Ella sempre ha al·legat "persecució política", però ERC i CUP –i també Òmnium– han rebutjat comptar-la com una represaliada del Procés. La líder de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, va defensar que "òbviament" Borràs havia de formar part de l'amnistia perquè va ser víctima de la "injustícia espanyola", però tampoc hi ha una opinió unànime dins el partit.