Tot el que has de saber del congrés d'ERC

BarcelonaERC ja ha convocat formalment el congrés que ha de servir per decidir la nova direcció després de mesos de crisi interna. Hi ha fins a quatre candidatures que han mostrat la seva intenció d'assumir les regnes en un moment crític, després d'encadenar diverses derrotes electorals i de l'escàndol pels cartells dels Maragall i l'estructura B destapada per l'ARA. Aquestes són les claus d'un congrés que ha de definir el rumb d'ERC.

Quines candidatures es presenten?

Oriol Junqueras va ser el primer a anunciar la seva intenció de presentar-se a la reelecció –el 15 de maig–, mentre que la secretària general d'ERC, Marta Rovira, agafava el camí oposat i anunciava que el 30 de novembre abandonaria la primera línia del partit. L'ara expresident d'ERC s'ha posat al capdavant de la candidatura Militància Decidim, que es va presentar oficialment en un acte a Olesa de Montserrat el 21 de setembre, i fa tàndem amb la líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Elisenda Alamany. Els roviristes, partidaris d'una renovació de la cúpula del partit, s'han aglutinat al voltant de Nova Esquerra Nacional, la candidatura que lideren l'exalcalde de Vilassar de Dalt Xavier Godàs i l'exdiputada Alba Camps.

Dissabte passat també es va presentar oficialment Foc Nou, el projecte impulsat per Alfred Bosch. És la primera llista que presentarà una dona com a candidata, l'exregidora de Cerdanyola del Vallès Helena Solà. L'exconseller es presenta com a secretari general d'un projecte que vol aglutinar els militants que van votar en contra de la investidura de Salvador Illa i que rebutgen qualsevol pacte amb el PSC. Una tesi que també defensa Recuperem ERC, la candidatura impulsada pel corrent crític Col·lectiu 1-O. La llista l'encapçala Xavier Martínez i fa tàndem amb Àngel Ruiz. Recuperem ERC són els únics que defensen recuperar el mandat de l'1-O.

Quants avals es necessiten?

El partit encara no ha fet públic el cens definitiu dels militants que podran participar en el congrés i, per tant, tampoc el nombre exacte d'avals que han de presentar les candidatures, un 5% del total. La direcció apunta que ara mateix la xifra és de 8.260 militants –a la consulta per a la investidura de Salvador Illa van poder votar 8.226 afiliats–, tot i que Marta Rovira va dir dilluns que el cens era de 8.335 persones. El procés de revisió continua obert i s'allargarà durant tot el mes d'octubre. Amb aquestes xifres a la mà, caldria que cada candidatura presentés un mínim d'entre 413 i 417 avals. Les quatre llistes tindran un mes per recollir-les: del 15 d'octubre al 15 de novembre.

Quan comença la campanya electoral?

Un cop les candidatures presentin els seus avals i la comissió organitzadora els hi accepti, començarà la campanya electoral: serà del 16 al 29 de novembre. Les candidatures fa setmanes que es reuneixen amb militants d'arreu del territori per explicar el seu projecte; caldrà veure quins actes organitzen al llarg d'aquelles setmanes i si el partit organitza algun debat electoral entre les candidatures que passin el filtre d'avals. De moment, no hi ha acord entre elles per fer-ho.

Quants vots es necessiten per guanyar?

La candidatura que guanyi el congrés necessita superar el 50% dels vots per convertir-se en la nova direcció d'ERC. Ara bé, si hi ha una llista que s'imposa a la resta però no arriba a la meitat més un dels vots, s'haurà de celebrar una segona volta al cap de 15 dies, és a dir, el 14 de desembre. Segons els estatuts d'ERC, en aquesta segona jornada electoral només hi podran participar les dues candidatures que hagin obtingut més vots en la primera volta. ¿Es podran modificar les llistes en cas que hi hagi aliances? El reglament dels republicans ho permet fins a un "màxim" del 50% de les persones que en formaven part en la primera votació, però s'haurà de mantenir el candidat a la presidència.

Quins càrrecs es trien?

En el congrés del 30 de novembre es tria la presidència i la secretaria general, el número u i dos del partit, però cada candidatura ha de presentar una llista amb 28 persones més per formar l'executiva. Els estatuts marquen que s'han d'especificar els responsables d'organització, finances, municipalisme, feminisme, ciutadania i transició ecològica. Les candidatures es voten en bloc, és a dir, no es pot elegir un president d'una candidatura i un secretari general d'una altra.

Quants anys pot estar al capdavant del partit un president?

Esquerra va canviar els estatuts en el congrés de l'any 2019 per adaptar-los a la repressió i allargar el mandat del llavors president d'ERC, Oriol Junqueras. Tres anys més tard, encara van fer un altre canvi per especificar en quins casos es podien allargar els 12 anys de termini màxim de mandat que tenien els presidents republicans. "La presidència pot ser reelegida ininterrompudament fins a un màxim de dotze anys, si bé sempre pot acabar el mandat. Quan la presidència no hagi pogut desenvolupar plenament les seves funcions a conseqüència de la repressió política (penes de presó, inhabilitació, exili o causes polítiques pendents de judici) i dels efectes sobre els seus drets polítics, aquest termini quedarà suspès", s'exposa a l'article 72 dels estatuts.

Això vol dir que el període de la presidència d'Oriol Junqueras va quedar suspès la tardor del 2017, quan va entrar a la presó, i que aquests últims set anys com a president d'ERC no han computat dins el període màxim que pot estar una persona al capdavant del partit. Per tant, amb aquesta reforma a la mà, a Junqueras encara li quedarien almenys sis anys més per ser president del partit. Ara bé, aquest termini començaria a comptar quan deixi d'estar inhabilitat, perquè a hores d'ara encara no se li ha aplicat la llei d'amnistia.

I després del congrés, quins són els pròxims passos?

Un cop la militància d'Esquerra triï la direcció que vol que piloti el partit, aquesta nova cúpula haurà d'elaborar els "documents congressuals", segons s'estableix als estatuts del partit, que s'hauran d'aprovar en un termini màxim de 60 dies. De quins documents es tracta? És la nova executiva la que els decidirà, però en general n'hi ha un de dedicat a l'estratègia de la formació i un altre d'organitzatiu.