Un article de la Universitat de Harvard defensa la viabilitat econòmica de la independència
El polític gal·lès Adam Price conclou que els països petits són capaços de generar més riquesa que els grans
BarcelonaUn dels arguments esgrimits sovint en contra de la independència de Catalunya són les dificultats econòmiques que tindria un país tan petit per sobreviure. Ara, un article de l'exdiputat gal·lès Adam Price al portal de la Harvard Kennedy School –l'escola de ciències polítiques de la prestigiosa universitat nord-americana, on Price està estudiant actualment– rebat aquesta posició i defensa que les nacions petites funcionen millor, des del punt de vista econòmic, quan són independents.
Price recorda que durant les últimes dècades, països petits com Irlanda, Islàndia o les repúbliques bàltiques van ser alguns dels grans referents de la globalització econòmica, i cita, entre d'altres, l'alta renda per càpita d'un país no especialment gran (en termes de població) com Noruega o l'èxit de Suècia. D'altra banda, i malgrat les dures conseqüències que la crisi econòmica ha tingut en estats com Grècia, Irlanda o Islàndia, l'autor destaca que, al llarg de l'última dècada, les exportacions per càpita dels països petits de la Unió Europea han crescut un 50%, mentre que entre els grans països l'increment ha sigut només del 35%.
En aquest sentit, Price compara també dos territoris molt propers, de mides similars i amb recursos econòmics gairebé idèntics, com són Luxemburg i Saarland. Mentre que el primer, com a estat independent, ha experimentat un gran creixement al llarg dels últims 30 anys, fins a convertir-se en "un dels països més rics del món", Saarland, convertit en una regió d'Alemanya, ha perdut competitivitat i ara és "el land més pobre de l'antiga Alemanya Federal".
Segons l'estudi de Price, hi ha tres raons per les quals els països petits tenen més capacitat de creixement econòmic. La primera és "l'obertura al comerç", ja que, com que es tracta de mercats petits, aquestes economies "tendeixen naturalment" a l'exportació, amb més facilitat que els grans països. Això, diu l'autor, les deixa "més ben posicionades per beneficiar-se de l'expansió del comerç" i les fa més hàbils a l'hora de "respondre a les condicions canviants, desenvolupar especialitzacions i internacionalitzar els seus negocis".
La segona raó és la "cohesió social" derivada d'una població més petita i, per tant, "socialment més homogènia, més igualitària, més fàcil de conduir i, en conseqüència, més ben governada". Això genera, segons Price, unes "finances més fortes" i una "confiança més gran", que fan augmentar també "la seva capacitat de trobar un compromís social, reduint els costos de les transaccions i les complexitats dels processos polítics".
Per últim, Price atribueix més capacitat als petits estats per tenir èxit econòmic en la seva capacitat d'adaptació: la seva vulnerabilitat els obliga a "adaptar-se als canvis i a les reformes estructurals" i també a ser més "innovadors" en tots els camps.
Per últim, Price ha fet una projecció de la situació econòmica que viuria ara mateix Gal·les convertit en estat independent, i ha arribat a la conclusió que el 0,9% de creixement anual que té actualment podria arribar a convertir-se en un 2,6%, que el deixaria, fins i tot, per davant del Regne Unit, del qual actualment forma part.