BarcelonaDel casino del Hard Rock, més enllà del Camp de Tarragona, només se'n parla durant la negociació dels pressupostos. Vetos, línies vermelles i exigències arriben desfermats unes setmanes cada any i, fins ara, tot plegat s'acabava resolent amb cops de peu endavant i qui dia passa any empeny. Però aquest 2024 els comuns no estaven disposats a cedir en el torcebraç amb el Govern. El Hard Rock ha acabat sent l'excusa per a l'avançament electoral i el més curiós de tot és que el projecte del macrocomplex d'oci no té res a veure amb els pressupostos.
El Pla Director Urbanístic, que ha de fer possible l'inici de la inversió, hauria tirat endavant tant si els comptes s'haguessin aprovat com si no. Per ser estrictes, el projecte encara pot descarrilar, però no dependrà dels pressupostos del 2024 (ni dels del 2025) sinó de la capacitat dels inversors per fer-lo realitat, o de la mobilització dels que s'hi oposen. Precisament el grup promotor és el que més callat ha estat tot aquest temps. Se senten les veus a favor –principalment dels empresaris turístics, dels ajuntaments de la zona i de partits com el PSC i Junts– i en contra –la CUP i els comuns, a més d'activistes i plataformes ciutadanes–, però la interlocució amb Hard Rock és secreta: ningú sap del cert si, deu anys després, continua tenint el mateix interès.
![Imatge dels terrenys on s’hauria de construir el futur macrocomplex del Hard Rock.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1500 1001"%3E%3C/svg%3E)
Si el Hard Rock, doncs, no anava lligat als pressupostos, com és possible que rebutjar-lo es convertís en l'exigència número 1 dels comuns? No és pas estrany que s'entrellacin les negociacions entre carpetes que aparentment no tenen res a veure. En aquests mateixos pressupostos, el PSC exigia l'impuls del Hard Rock i l'any passat el de la carretera B-40 (que tampoc tenia dotació pressupostària). De fet, és molt habitual que els partits s'intercanviïn favors, especialment quan governen diferents administracions: el vot a favor als comptes catalans del PSC –que governa a Espanya– pot comportar el d'ERC –que governa a Catalunya– als de l'Estat. Què hauria passat si en lloc de Jaume Collboni, l'alcaldessa de Barcelona hagués continuat sent Ada Colau? I no cal anar tan enllà per especular: ¿haurien votat no els comuns sabent que comportaria també el fracàs dels pressupostos de l'Estat i que seria el detonant per al 12-M?
