Les autonomies riques del PP es fan fortes davant Montoro

Barcelona/madrid.Si Cristóbal Montoro volia reduir el debat sobre les balances fiscals i el finançament al clàssic enfrontament entre el govern central i el sobiranisme català, no se n'ha sortit. Ben al contrari. La unitat de partit que aquest cap de setmana ha proclamat el PP s'esfuma quan es tracta de finançament autonòmic, ja sigui per pactar noves regles, pel compliment dels compromisos o per les balances.

Els presidents de les comunitats governades pel PP tornen aquesta setmana a les posicions de combat intern que havien abandonat durant uns mesos. S'atrinxeren entre les que volen un sistema de finançament més just, d'acord amb el que aporten i sense perdre posicions un cop repartits els fons solidaris, i les que reben més i no estan disposades a perdre privilegis adquirits amb els models de finançament aprovats fins ara. El fet que el govern català hagi renunciat aquest cop a liderar el nou finançament situa les autonomies amb dèficit fiscal governades pel PP -Illes Balears, País Valencià, Madrid i fins i tot Múrcia- a la primera línia de la negociació amb Montoro. Dilluns faran la primera trobada els presidents valencià, Alberto Fabra; balear, José Ramón Bauzá, i murcià, Ramón Luis Valcárcel, per visualitzar el front.

Ahir va ser la presidenta del PP de Madrid, Esperanza Aguirre, qui va censurar la voluntat de Montoro d'esquivar la publicació de les balances. "Aquest és el govern de la transparència i, per tant, les ha de publicar", etzibava des de TV3. Se sumava així a les queixes públiques de Bauzá i de destacats actors com la patronal catalana Foment del Treball i l'empresariat valencià. El comentari d'Aguirre i Bauzá va ser material per a la ironia del conseller de la Presidència, Francesc Homs: "Ara resulta que s'han apuntat a la causa de l'independentisme!" "La transparència no ha de fer por a ningú", va afegir Homs per tornar a reclamar que es publiquin les balances també amb el mètode de flux monetari, que situa el dèficit fiscal anual de Catalunya en 16.000 milions i que Montoro no pensa calcular.

Més confusió afegida

La tensió política que envolta el debat sobre les balances fiscals es feia evident ahir a última hora del vespre. Una informació urgent difosa des de Madrid per l'agència Europa Press, segons la qual Montoro rectificava i decidia fer públiques també les balances fiscals, afegia encara més confusió a un debat de gran dificultat tècnica. Fonts d'Hisenda consultades per l'ARA, però, negaven aquest punt i es remetien a les explicacions sobre el nou càlcul exposades divendres a Girona per l'economista que dissenya el nou mètode, Ángel de la Fuente. Això és, incloure dins els "comptes públics regionalitzats" la balança basada en el mètode de flux del benefici, que computa no només la inversió de l'Estat al territori en qüestió, sinó que també compta com a despesa imputable als territoris la part proporcional dels serveis a càrrec de l'Estat que suposadament beneficien per igual tots els espanyols, com és el cas de l'exèrcit, els ministeris ubicats a Madrid i la inversió a la xarxa de l'AVE, al marge del territori on s'executi la despesa.

No inclourà, en canvi, el càlcul amb el mètode de flux monetari, que imputa a cada territori exclusivament la despesa que hi ha executat l'Estat i segons el qual Catalunya paga cada any 16.000 milions més dels que l'Estat retorna en forma d'inversions. Això sí, Hisenda insisteix que servirà totes les dades que permetran als governs autonòmics fer els càlculs que creguin oportuns.

La web de l'Institut d'Estudis Fiscals va publicar ahir el document amb la nova metodologia i totes les dades per fer els càlculs. Segons aquest document, la comunitat on més va gastar l'Estat el 2011 és la de Madrid, on va invertir 1.772 euros per habitant. A l'altre extrem hi ha el País Valencià, que va rebre només 624 euros per habitant. Catalunya (1.076 euros) i Balears (1.083 euros) se situen en vuitena i novena posició. Falta conèixer, però, com quedaria el rànquing si es publiquessin totes les balances fiscals.