Un guió d’estat

El guió, de la banda de l’Estat, està escrit des de fa temps. Llei, Constitució, llei i Constitució. El verbalitza el govern del PP però és, sens dubte, un guió d’estat i no només de govern. Els aparells de l’Estat se senten còmodes en aquest terreny de joc, i de moment no han tingut la necessitat de sortir-ne. Aquest legalisme, que Rajoy declina amb el seu deix tediós de registrador de la propietat, és un escut per evitar penetrar en un terreny molt més incòmode i incert per als aparells de l’Estat, com és el de la negociació política. En la mentalitat dels aparells de l’estat espanyol, la negociació és sinònim de feblesa. Ara bé, la resistència a qualsevol negociació és el que menys s’entén internacionalment del que fa l’estat espanyol, com apuntava no fa gaire l’editorial del Financial Times. I per això és un dels seus talons d’Aquil·les.