El govern espanyol obre la porta que les rendes més altes paguin per la sanitat
El ministre d'Economia, Luís de Guindos, descarta el copagament "perquè no és la panacea" i assegura que a qui guanya més de 100.000 euros no se li han d'oferir totes les prestacions sanitàries de forma gratuïta
MadridEl ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha dit aquest dilluns que el govern no contempla l'establiment del copagament sanitari per corregir el dèficit, però sí que estudia la possibilitat d'establir un pagament progressiu en funció de la renda per les prestacions sanitàries.
Durant una entrevista a la cadena SER ha assegurat que les actuals prestacions del sistema sanitari espanyol "no es tocaran", i ha reiterat la seva intenció d'"evitar" el model de copagament com el projectat a Catalunya.
El govern espanyol, ha explicat, ha de valorar si s'han de mantenir totes les prestacions sanitàries gratuïtes a algú que tingui una renda superior a 100.000 euros.
Cal, ha assenyalat, prioritzar els serveis bàsics i eliminar allò superflu, per això el govern espanyol obrirà un debat amb les comunitats autònomes, ja que en aquesta qüestió "ens juguem el futur de la qualitat de la sanitat espanyola", ha dit.
"Ens hem trobat amb una comunitat autònoma [Andalusia] que no ha trobat proveïdors per a una subhasta, i això crea un dèficit estructural que no podem mantenir", ha recordat.
En la mateixa línia s'ha pronunciat el responsable de Sanitat i Afers Socials del PP, José Ignacio Echániz, en declaracions a Ràdio Nacional.
Echániz ha dit que les comunitats autònomes plantejaran les alternatives per garantir el finançament de la sanitat i que hi ha qui pot qüestionar si té sentit que tots els espanyols paguin els medicaments de qui té rendes altes. "A Botín, si em permet l'exemple", ha subratllat, en referència a Emilio Botín, president del Grup Santander.
El ministre s'ha referit al gran dèficit de l'administració pública, que "l'any passat en gran part es va deure a les comunitats autònomes", un dèficit que l'executiu seguirà de molt a prop.
De Guindos ha recordat que aquesta setmana es debat la llei d'estabilitat pressupostària, la qual cosa no suposa, ha matisat, que el govern de Madrid actuï com "un 'poli' dolent", ja que "estem tots al mateix vaixell i tots tenim els mateixos compromisos davant els mercats i davant la unió monetària".
No obstant això, De Guindos ha rebutjat que s'hagin de modificar les competències autonòmiques en matèria sanitària o d'educació, però sí racionalitzar i coordinar polítiques i eliminar redundàncies perquè el sistema sigui sostenible. Alhora ha negat que Ceuta o Melilla hagin de tenir plans específics.
Respecte a la col·laboració futura amb l'executiu andalús, De Guindos ha assegurat que "sigui del color que sigui, es trobarà amb unes restriccions molt importants i necessitarà coordinar-se amb l'administració central", ja que en cas contrari, "Andalusia es farà mal a si mateixa i també a altres".
El ministre ha justificat la recent apujada d'impostos com l'IRPF o el de societats, cosa que "no és un plat de gust", com una via per obtenir ingressos. Ha aclarit, però, que no creu que hi hagi noves alces de tributs.