Per quins delictes processa el Suprem els 25 dirigents sobiranistes?
Guia ràpida per saber la situació de cadascun dels 25 processats
BarcelonaCarles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn
Acusats de rebel·lió, malversació i desobediència
El jutge acusa tant el president com el vicepresident i el conseller d’Interior del Govern -el primer a l’exili i els dos últims a la presó- de rebel·lió, malversació i desobediència. Argumenta que tots tres van participar en la reunió de coordinació policial del 28 de setembre, quan els Mossos d’Esquadra els van advertir del “greu risc d’incidents violents” si es convocava el referèndum de l’1 d’octubre. Segons el magistrat, coneixien la “gravetat” de la protesta del 20 de setembre davant del departament d’Economia i, malgrat tot, van decidir continuar amb el referèndum, van cridar la població a la mobilització i la participació i van “dissenyar” un operatiu policial “compromès” a enfrontar els partidaris de l’1-O “amb la força policial de l’Estat”.
Llarena va acompanyar ahir les ordres de processament contra els 25 polítics i líders del Procés, amb les ordres de detenció europea i internacional contra tots els dirigents exiliats, excepte l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, a Suïssa des que es va negar a comparèixer davant del magistrat al febrer.
Jordi Turull
Empresonat i acusat de rebel·lió i malversació
Se l’acusa d’incitar la mobilització ciutadana des de les seves funcions com a portaveu del Govern, així com de gestionar i dissenyar la campanya publicitària del referèndum i de coordinar les infraestructures informàtiques per a la votació. A més, seria el responsable del “reclutament de milers de voluntaris” perquè assumissin la “constitució de les meses o l’elaboració del registre de catalans a l’exterior”.
Raül Romeva
Empresonat i acusat de rebel·lió i malversació
Segons la interlocutòria, va impulsar la creació d’estructures d’estat i va treballar per al reconeixement de la República Catalana a l’estranger a través del Diplocat. Llarena també el responsabilitza d’elaborar projectes per fer possible la votació electrònica de residents a l’estranger. Tot i que finalment es va descartar el vot electrònic, el conseller d’Exteriors va coordinar l’arribada d’observadors internacionals perquè “donessin legitimitat al referèndum”, una missió en què, recalca l’escrit, també va participar Carme Forcadell.
Toni Comín
Exiliat i acusat de rebel·lió i malversació
Segons la resolució, va assumir el control dels locals dependents del seu departament (Salut) per “assegurar” la celebració del referèndum amb “èxit”. A més, va permetre que la seva conselleria assumís parcialment la despesa de les paperetes, el cens i les citacions als membres de les meses electorals.
Dolors Bassa
Empresonada i acusada de rebel·lió i malversació
Igual que Comín, hauria assumit el control dels locals dependents del seu departament (Treball) per al referèndum, i la seva conselleria va pagar parcialment els costos de paperetes i cens.
Clara Ponsatí
A l’exili i acusada de rebel·lió i malversació
Va assumir el control i l’ocupació de tots els centres escolars dependents de la seva conselleria (Educació) per garantir que es fessin servir pel referèndum.
Josep Rull
Empresonat i acusat de rebel·lió i malversació
L’escrit “destaca” l’aportació de Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat, des del 30 de març del 2015, quan va “signar l’acord per la independència amb les entitats sobiranistes en representació de Convergència Democràtica de Catalunya”. A més, el considera “partícip” de “múltiples reunions definitòries de l’estratègia independentista”. La interlocutòria recalca que, “després de la seva intervenció en la convocatòria del referèndum”, va impedir “que un ferri que estava destinat a acollir una part important dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat desplaçats a Catalunya pogués atracar al port de Palamós”. Per a Llarena, aquesta actuació pretenia “afavorir” que “la força ciutadana tingués la màxima projecció possible per forçar la voluntat de l’Estat”.
Carme Forcadell
A la presó, acusada de rebel·lió
Segons la resolució judicial, va tenir una participació “medul·lar” en el Procés des del principi, com a presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Després, com a presidenta del Parlament va sotmetre a la decisió dels diputats l’aprovació de la legislació que serveix de “coartada” legitimadora del Procés, tot i anar en contra de les reiterades prohibicions del Tribunal Constitucional. Considera que la seva actuació va anar acompanyada de “violència” en les últimes fases del Procés: a la manifestació del 20 de setembre i a la de l’endemà davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), des d’on va cridar a la mobilització. També afirma que va posar la institució parlamentària al servei del “violent resultat” obtingut amb el referèndum i la proclamació de la República. El jutge també la relaciona amb l’“atenció” als observadors internacionals.
Jordi Sànchez i Jordi Cuixart
Empresonats i acusats de rebel·lió
Com a presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, a l’escrit es detalla que van mobilitzar centenars de milers de “seguidors” i van impulsar una massa de força perquè fes front a la policia que intentava aturar el “referèndum il·legal”. També els fa responsables de les concentracions del 20 de setembre davant la seu del departament d’Economia.
Pel que fa a Sànchez, destaca que continués cridant a la mobilització “coneixent el violent aixecament” que es va produir el 20 de setembre, i afirma que ho va fer “conscient” que la mobilització ciutadana era “ineludible” per “portar a terme un referèndum prohibit pels tribunals”.
Marta Rovira
A l’exili, acusada de rebel·lió
Considera la seva participació “essencial”, ja que assegura que és una de les principals ideòlogues del Procés, a més d’imputar-li la creació de les lleis de desconnexió i la coordinació de sectors de l’administració. A més, afirma que és responsable d’elaborar la llista dels centres de votació, tal com demostren les “converses telefòniques” punxades que s’han aportat com a prova. Com que no va comparèixer a la citació judicial d’ahir, Llarena va dictar una ordre de cerca i captura internacional contra ella. Algunes fonts apuntaven que seria a Suïssa, però ni ella ni ERC en van donar detalls.
Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila
En llibertat provisional, acusats de malversació i desobediència
S’acusa la consellera de Governació, Meritxell Borràs; el conseller de Justícia, Carles Mundó, i el conseller d’Empresa, Santi Vila, d’haver desatès, com a membres del govern de la Generalitat, les decisions del TC en aprovar el decret de convocatòria del referèndum de l’1-O.
Lluís Puig i Meritxell Serret
A l’exili, acusats de malversació i desobediència
El jutge també considera que el conseller de Cultura i la consellera d’Agricultura van desobeir el TC quan van aprovar el decret de convocatòria del referèndum.
Mireia Boya
En llibertat provisional i processada per desobediència
La diputada de la CUP va desatendre, segons l’escrit, les decisions del TC quan va registrar al Parlament la llei de transitorietat jurídica.
Anna Gabriel
Exiliada, acusada de desobediència
Igual que Boya, la també exdiputada de la CUP hauria desatès el Constitucional quan va registrar la llei de transitorietat jurídica i la del referèndum a la cambra catalana.
El jutge admet que “no consta que cap de les dues fos notificada o requerida per l’observància dels mandats del TC”. No obstant això, considera que el que és “veritablement decisiu” és que tinguessin “coneixement de la seva existència” i, en conseqüència, del “deure” d’acatar les resolucions del tribunal.
Segons resa la interlocutòria, és “evident” que “la inconstitucionalitat del Procés és de notorietat pública des de fa anys”. Per tant, les acusa del mateix delicte que els processats que sí que van desatendre requeriments concrets.
Tot i així, cal recalcar que Gabriel és l’única processada sobre la qual Llarena no ha dictat una euroordre de detenció, perquè considera menor el delicte pel qual ha estat imputada.
Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet
En llibertat provisional, acusats de desobediència
Se’ls acusa de desatenció dels requeriments del TC en diverses ocasions perquè, des de la mesa, no van impedir ni paralitzar diverses iniciatives parlamentàries relacionades amb el Procés.
L’escrit renega que “la seva votació” a favor de l’admissió a tràmit de diverses proposicions partidàries de l’exercici del dret a decidir permetés el debat d’aquestes iniciatives a l’hemicicle. Aquesta qüestió Llarena considera que va suposar una “tenaç i perseverant desatenció” dels requeriments del Tribunal Constitucional.