MadridLa decisió de Junts de votar en contra de la llei d'amnistia fa descarrilar el guió que la majoria progressista i plurinacional que dona suport al govern de Pedro Sánchez havia dibuixat, i que implicava aprovar una amnistia exprés per evitar que la dreta tingués temps de torpedinar-la. Junts, però, ja havia deixat clar que no formava part d'aquesta majoria i que la seva participació era només instrumental per aconseguir objectius concrets. Això porta els juntaires a practicar estratègies de negociació que no busquen tant crear un cert clima de confiança amb el PSOE com maximitzar el resultat en cada votació. Així va anar en la votació dels decrets del govern espanyol i ha passat ara amb la llei d'amnistia.
El vot contrari de Junts a la llei s'ha d'interpretar com una mera estratègia negociadora, ja que esperen que en el pròxim mes obligaran el PSOE a baixar del burro i a treure les excepcions de terrorisme i traïció del text. El problema és que l'impacte del vot negatiu té uns costos tan elevats per al PSOE que ara mateix no és segur que els socialistes tinguin més incentius que ahir per cedir. Per més que des de Junts es vulgui rebaixar la transcendència del vot, el cert és que el rebuig a l'amnistia dona arguments a la dreta i deixa el PSOE sumit en una barreja de desconcert i indignació. Després d'haver cedit en una qüestió tan important com l'amnistia, ara se senten humiliats per Junts, tal com va recordar Alberto Núñez Feijóo. Jordi Turull haurà de fer moltes hores de teràpia amb Santos Cerdán per recompondre la situació.
El temps dirà si Junts aconsegueix el seu objectiu. El que resulta interessant aquí és subratllar les diferències estratègiques entre ERC i Junts. Els republicans són partidaris d'anar arrossegant el PSOE cap a les seves posicions pas a pas i construir una dinàmica de col·laboració i un clima de confiança que faci que al PSOE li compensi continuar avançant i no tingui temptacions de canviar de rumb. No fer cap pas enrere i, sobretot, no permetre cap victòria a la dreta. Enfortir i protegir el bloc de la investidura en contra del bloc reaccionari que actua des de totes les instàncies possibles. En canvi, per a Junts no existeix cap voluntat d'aparèixer com a soci de Sánchez i no li importa votar al costat del PP i de Vox. Convertir cada votació en un Vietnam. Això, que li dona una capacitat de negociació major, pot també acabar provocant una trencadissa. Per això aquest dimarts entre els diputats de Junts la cara era de cert vertigen per la decisió adoptada. L'equilibri en què es mouen els diferents actors és molt fràgil, tal com s'ha vist les últimes hores.
El paper del TC
El PSOE necessita que la llei d'amnistia passi el filtre del Tribunal Constitucional i de la justícia europea, i per això ha de triangular el text legal amb Cándido Conde-Pumpido (que és qui posa el límit real a la llei) i amb Brussel·les. Per a ERC, la prioritat és posar en marxa una amnistia que, tal com està ara, considera que d'entrada resol la situació de desenes o centenars de militants seus que ara tenen l'espasa de Dàmocles de la justícia damunt del cap. En canvi, per a Junts la prioritat és torpedinar l'estratègia dels jutges per impedir el retorn de Carles Puigdemont i la resta d'acusats en la causa de Tsunami o el cas Volhov, encara que això signifiqui endarrerir-la. ERC també és conscient que els jutges intentaran torpedinar l'amnistia, però consideren, com dèiem a l'inici, que la velocitat és un factor clau en tota l'operació: donar temps a l'enemic és facilitar-li massa les coses. Tot i això, ERC no farà sang contra Junts. Esperen guanyar la batalla de l'opinió pública sense baixar al fang.
Si algú es preguntava en algun moment quina era la diferència entre ERC i Junts, aquest dimarts s'ha vist més clarament que mai. Els objectius són similars, però les estratègies són molt –però molt– diferents. El gradualisme d'uns contra el tot o res dels altres. Qui se'n sortirà millor?
