Què s'imputa a Mas, Ortega i Rigau i què els pot passar?
La querella de la Fiscalia acusa el president de la Generalitat, la vicepresidenta Ortega i la consellera Irene Rigau dels delictes de prevaricació, desobediència, malversació i usurpació
BarcelonaEl president de la Generalitat, Artur Mas, declara aquest dijous pel 9-N al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Dimarts ja ho van fer l'ex vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i la consellera d'Educació, Irene Rigau. El TSJC els ha citat com a imputats per la querella presentada per la Fiscalia General de l'Estat contra el procés participatiu.
De quin tipus de delicte es tracta i quines penes comporten?
Delicte de desobediència
El president Mas, Ortega i Rigau han estat denunciats per un delicte de desobediència comprès a l'article 410 del Codi Penal. Estableix que "les autoritats o funcionaris públics que es neguin obertament a donar compliment a resolucions judicials, decisions o ordres d'una autoritat superior dictades dins l'àmbit de la seva respectiva competència i revestides de les formalitats legals" podran ser condemnades a una pena de multa i a una inhabilitació especial per càrrec públic d'entre sis mesos i dos anys.
Delicte de prevaricació
Els articles 404 del Codi Penal estan dedicats a la prevaricació de funcionaris públics, un altre dels delictes que la Fiscalia atribueix als querellats. Castiga "l'autoritat o funcionari públic que, sabent de la seva injustícia, dictés una resolució arbitrària en un assumpte administratiu". No comporta pena de presó, però sí una possible inhabilitació especial per feina o càrrec públic de set a deu anys.
Delicte de malversació de diners públics
Segons la Fiscalia, els querellats podrien haver comès un delicte de malversació de diners públics per la despesa de la Generalitat en el procés participatiu i els seus preparatius. Aquest delicte està previst a l'article 432 del Codi Penal, que al seu punt 1 diu que "l'autoritat o funcionari públic que amb ànim de lucre sostregui o aprovi que un tercer sostregui diners públics que tingui al seu càrrec per raó de les seves funcions" podrà ser condemnat a una pena de presó de tres a sis anys i una inhabilitació absoluta per temps de sis a deu anys. El punt dos contempla un agreujant si la malversació és greu per l'import de les quantitats o el dany provocat.
Usurpació d'atribucions judicials
Està prevista a l'article 508.1 del Codi Penal, que estableix que les autoritats o funcionaris públics que "impedeixi executar una resolució dictada per una autoritat judicial competent" serà castigat amb penes de presó d'entre sis mesos a un any i la suspensió del càrrec per un temps d'un a tres anys.