Guia per entendre l'embolic en la renovació del Tribunal Constitucional

MadridLa renovació del Tribunal Constitucional ha arribat a un límit de tensió entre poders de l'Estat inèdit: el mateix TC ha decidit aquest dilluns suspendre una reforma sobre la mateixa llei del tribunal abans d'aprovar-se definitivament al Senat. ¿Com s'ha arribat fins aquí i què envolta tot aquest serial? Espòiler: una batalla política entre PSOE i PP per controlar la justícia.

El bloqueig al CGPJ

L'origen és la negativa del PP a renovar l'òrgan de govern dels jutges

El principal antecedent per entendre la situació al Tribunal Constitucional és el bloqueig al Consell General del Poder Judicial (CGPJ). La tria dels seus vint vocals es fa per una majoria de 3/5 parts al Congrés i al Senat, de manera que sempre ha requerit un acord entre el PSOE i el PP. Arran dels gairebé quatre anys de mandat caducat per la negativa de renovar dels líders populars Pablo Casado, primer, i Alberto Núñez Feijóo, després, el govern espanyol va decidir reformar la llei i retirar-li competències a l'òrgan mentre continués en funcions. Principalment, va desposseir el CGPJ de la potestat de fer nomenaments i això afectava les designacions de dos magistrats del TC que esgotaven mandat el 12 de juny. Aquesta situació anava en contra de la voluntat del PSOE i Unides Podem de renovar els òrgans constitucionals.

Marxa enrere parcial

El CGPJ recupera competències només per al TC

Vist que s'havia passat de frenada, el president Pedro Sánchez va introduir aquest estiu una contrareforma legal que retornava les competències al CGPJ, però de manera parcial: només tindria potestat per fer els nomenaments del TC, però no al Tribunal Suprem ni a tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes. Si la primera reforma ja va fer enfadar el CGPJ, sobretot al bloc conservador, aquesta encara més. A més, tots aquests canvis es fan a partir d'iniciatives dels grups parlamentaris de PSOE i Unides Podem, cosa que permet accelerar molt els tràmits al Congrés i obviar informes preceptius del mateix CGPJ o el Consell d'Estat. La conseqüència és que el bloc conservador i el progressista comencen a negociar per triar els candidats al TC, però els vocals de la dreta, alineats amb el PP, adopten una actitud de boicot.

Sánchez i Feijóo, a punt de l'acord

El pacte per renovar el CGPJ l'octubre passat ho hauria resolt tot

La política espanyola dona per a relats gairebé èpics: Sánchez i Feijóo van estar a punt de renovar el CGPJ l'octubre passat arran de la dimissió del president de l'òrgan de govern dels jutges, Carlos Lesmes. Això hauria resolt el problema perquè un nou òrgan no contaminat per la disputa actual nomenaria els aspirants al TC amb una certa rapidesa. Però Feijóo es va desmarcar a última hora de l'entesa amb l'excusa que el líder del PSOE volia suprimir la sedició de la mà de l'independentisme. El resultat és que ara Sánchez està intentant colar a través d'aquesta reforma del Codi Penal una altra modificació legal per aconseguir la renovació del TC. Justícia poètica?

La Moncloa tira pel dret

La dreta del CGPJ manté el boicot i esgota la paciència de Sánchez

Amb el pacte per al CGPJ fracassat, els vocals reprenen les negociacions per renovar el TC. D'entrada, cal tenir en compte que cap dels dos blocs té prou majoria per nomenar cap candidat: el ple el componen ara 18 persones –Lesmes ha dimitit, Rafael Martínez es va jubilar i María Victoria Cinto va morir–, amb deu membres per als conservadors i vuit per als progressistes. Calen onze vots per fer les designacions.

Es constata en qüestió de dies que els conservadors continuen bloquejant. Com? En lloc d'assumir que cada bloc nomeni el seu candidat i no hi hagi vetos creuats, rebutgen el nom de l'altre grup i demanen triar-los per consens. Els progressistes, que aposten pel magistrat del Tribunal Suprem José Manuel Bandrés, no estan disposats a renunciar a qui ha suscitat l'acord intern dels seus vuit vocals. La situació s'enquista i la Moncloa tira pel dret: al consell de ministres del 29 de novembre nomena els dos magistrats que li correspon designar per al TC: són l'exministre de Justícia Juan Carlos Campo i la catedràtica en dret constitucional de la UB Laura Díez.

La renovació per terços

El dilema de si la Moncloa i el CGPJ han de nomenar simultàniament

Que la Moncloa tiri pel dret obre un front jurídic important. L'article 159.3 de la Constitució recull que la designació és per un període de nou anys i que la renovació del Tribunal Constitucional es fa per terços cada tres anys. I el 159.1 afegeix que dels 12 membres, quatre seran escollits pel Congrés per majoria de 3/5, quatre pel Senat amb la mateixa majoria, dos pel govern espanyol i dos pel CGPJ. Per tant, aquests darrers quatre s'han de designar alhora per complir amb l'exigència de renovar per terços. La prova és que el TC encara no ha avalat Campo i Díez, a l'espera que l'òrgan de govern dels jutges triï els seus i pugui acceptar-los tots quatre.

El polèmic canvi que ha recorregut el PP

Sánchez retorça la llei per forçar la renovació

Si la Constitució exigeix renovar per terços, també fixa que els mandats han de ser de nou anys. I no és admissible que una institució impedeixi que l'altra compleixi amb la carta magna, pensa Sánchez. Amb aquesta conclusió, divendres passat el PSOE i Unides Podem van registrar dues esmenes a la proposició de llei de reforma del Codi Penal per forçar el desbloqueig amb canvis a la llei orgànica del Consell General del Poder Judicial i la del Tribunal Constitucional.

La primera elimina el requisit del CGPJ de nomenar els seus candidats per una majoria de 3/5 parts dels seus membres i permet que, en cas de desacord, surtin escollides les dues persones amb més vots en una única votació. Això té dues conseqüències clares: que els vocals no podran escollir els dos aspirants, sinó només un, i que un sector no podrà vetar la proposta de l'altre. La segona esmena elimina el requisit que el TC avali la idoneïtat dels candidats, sigui per part del govern espanyol o del CGPJ. Això faria que els designats per la Moncloa puguin prendre possessió encara que l'òrgan de govern dels jutges no hagi votat els seus.

El control de la justícia: la clau de volta

El bloc conservador (el PP) perdrà la majoria al CGPJ i al TC

De fons de tot plegat, hi ha la voluntat del PSOE de canviar les majories al CGPJ i al TC i la resistència del PP perquè això passi. En privat, hi ha parlamentaris que es vanten de "controlar per la porta del darrere" certes sales del Tribunal Suprem, com quan l'exsenador del PP Ignacio Cosidó presumia a finals del 2018 de poder fer-ho amb la sala segona si Manuel Marchena esdevenia el 2018 president del CGPJ. Ara és la formació liderada per Feijóo qui acusa Sánchez de voler "controlar" les més altes instàncies judicials.

Al TC el bloc conservador té ara mateix una majoria de 6 a 5, que serà de 7 a 4 per al progressista si a Sánchez li surt bé la jugada. El dotzè que falta és el relleu d'Alfredo Montoya, que va dimitir fa uns mesos per motius de salut. Ha de ser triat pel Senat i sembla difícil que PSOE i PP acordin ara renovar-lo. Montoya va ser proposat per la dreta, de manera que si això es respectés la balança quedaria en 7 a 5.

El motiu de voler dominar el CGPJ, el Suprem o el TC és obvi: el primer tria els jutges del Suprem, que jutja les persones aforades –els polítics–, i el TC és l'últim intèrpret de la Constitució en relació a les lleis que s'aproven. Durant el mandat de Sánchez, el PP i sobretot Vox han fet del TC de majoria conservadora la seva millor arma d'oposició. Ara hi ha una llarga llista de qüestions pendents guardades al calaix que el PSOE vol que resolgui un tribunal amb una composició actualitzada.

La presidència del TC

L'operació Conde-Pumpido, fiscal general de l'Estat amb Zapatero

Aquesta lluita per la influència dels partits sobre els magistrats i vocals es reprodueix també en el ball de noms i maniobres de bloqueig. En certs mitjans de Madrid es parla de l'operació Conde-Pumpido: consisteix que aquest full de ruta de Sánchez culmina amb el magistrat Cándido Conde-Pumpido com a nou president del TC un cop marxi Pedro González-Trevijano, un dels quatre que ha de ser renovat. Entre el 2004 i el 2011 va ser fiscal general de l'Estat –càrrec que el president espanyol nomena a dit–, durant el govern de José Luis Rodríguez-Zapatero, de manera que la seva afinitat al PSOE està fora de dubtes.

Al CGPJ tampoc hi ha dubtes que José Manuel Bandrés, el magistrat que vol designar el grup progressista, també està vinculat al govern espanyol, cosa que li pressuposaria una certa obediència a l'hora de votar Conde-Pumpido com a president del TC. No passa el mateix amb Pablo Lucas, un dels aspirants que figurava a la llista del bloc progressista però que, segons la dreta judicial, no estaria en sintonia amb Conde-Pumpido. Per això, els conservadors se'l fan seu i l'han proposat ells com a candidat de cara a un ple del CGPJ extraordinari sol·licitat la setmana passada d'urgència -se celebra aquest dimarts a la tarda- amb l'objectiu de fer els nomenaments abans que les noves normes entrin en vigor. El seu objectiu és que descarrili la via Bandrés, però necessitarien trànsfugues del grup progressista. Després de la resolució del TC, els conservadors del CGPJ ja no tenen pressa.