Guia per entendre el cas Koldo (o Ábalos)

MadridEl cas Koldo o Ábalos, depèn del nom amb què se'l vulgui batejar, s'ha convertit aquesta setmana en la principal pedra a la sabata de Pedro Sánchez. Des que va esclatar l'escàndol per les presumptes comissions il·legals que s'hauria embutxacat Koldo García, exassessor de José Luís Ábalos al ministeri de Transports, les repercussions de la trama s'han anat ampliant i cada cop esquitxen més persones, almenys políticament i en forma de sospita. Ara bé, entre l'allau d'informacions i noms que van sonant relacionats amb el cas cal distingir entre els fets que l'Audiència Nacional veu com a possibles delictes, els indicis recollits per la Guàrdia Civil i la batussa entre PP i PSOE.

Quina part està judicialitzada?

La investigació que dirigeix el jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno es limita, almenys per ara, als actes que haurien comès set persones. Es tracta de Koldo García, persona de màxima confiança de l'exministre Ábalos, així com dues persones del seu entorn personal —el seu germà, Joseba García, i la seva dona, Patricia Úriz— i quatre còmplices —Juan Carlos Cueto, que controlava l'empresa adjudicatària dels contractes investigats anomenada Soluciones de Gestión; Íñigo Retaeche, màxim accionista de la companyia; Víctor de Aldama, president del Zamora CF i soci de la trama, i José Luís Rodríguez, sotstinent de la Guàrdia Civil destinat al Ministeri de Transports—.

Com es lucraven il·lícitament? Els investigats utilitzaven l'empresa Sociedades de Gestión per aconseguir contractes de subministrament de material sanitari de diverses administracions públiques per molt que l'activitat social de la companyia no tenia relació directa amb aquesta funció. La manera d'aconseguir-los era a través de la intermediació i influència que tenia l'exassessor d'Ábalos al ministeri de Transports en un moment, l'inici de la pandèmia, en què es feien contractes d'emergència amb menys controls. Aquesta funció d'aconseguidor de contractes hauria implicat un augment patrimonial d'1,5 milions per a Koldo García, que hauria tractat d'amagar a través dels seus familiars. Gràcies als contractes aconseguits, Cueto s'hauria embutxacat 9,6 milions d'euros i Aldama 5,5 milions.

El jutge Moreno considera que aquest entramat pot implicar delictes d'organització criminal, blanqueig de capitals, suborn i tràfic d'influències. El 2020, Sociedades de Gestión va facturar gairebé 54 milions d'euros amb aquestes adjudicacions. La interlocutòria de l'Audiència Nacional posa sota la lupa els següents contractes: 20 milions d'euros amb Ports de l'Estat, 12,5 milions amb ADIF —totes dues vinculades al ministeri de Transports—, 3,5 milions amb una subdirecció del ministeri de l'Interior, quatre contractes amb el govern canari —de 2,1 milions, 447.000 euros, 4,8 milions i 5 milions, respectivament— i un contracte de 3,7 milions amb el govern balear. El magistrat també apunta que Sociedades de Gestión hauria aconseguit part d'un contracte subscrit per la direcció de l'INGESA, adscrit al Ministeri de Sanitat, a través d'un acord marc amb una Unió Temporal d'Empreses (UTE) formada amb Ferrovial. No especifica quantitats.

El que per ara investiga l'Audiència Nacional com a possible delicte no és l'actuació de les administracions que van subscriure aquests contractes sinó l'actuació de Koldo García i els seus còmplices per aconseguir-los i treure'n rèdit econòmic. Tanmateix, segons ha trascendit aquest divendres, amb l'objectiu de buscar més proves sobre els contractes investigats, el jutge va demanar en una interlocutòria del 19 de febrer tenir accés als correus electrònics d'una desena de càrrecs dels ministeris de Transports i Interior.

Els indicis de la Guàrdia Civil

Gran part de les informacions publicades els últims dies s'han centrat en el contracte subscrit amb el govern balear. Tres anys després de formalitzar-lo, l'executiu autonòmic va reclamar que se li retornessin 2,6 milions d'euros perquè les mascaretes que els va subministrar Sociedades de Gestión eren de menys qualitat del que havien pactat.

És aquí on apareix Ábalos sense que el seu rol suposi que estigui investigat. El jutge l'assenyala com a "intermediari" per tractar d'evitar aquesta reclamació. Segons ha avançat El Mundo, els informes de la Guàrdia Civil recullen converses dels membres de la trama que ho apunten i aporten proves d'una trobada a una marisqueria entre Ábalos i García el 10 de gener que hauria tingut com a finalitat que l'exministre intercedís per aturar l'intent de recuperar els diners. L'exministre ha negat haver fet res, si bé reconeix haver coincidit amb el seu exassessor de forma casual. Ara bé, fins ara, res no l'implica en el cobrament de comissions i l'adjudicació de contractes.

Justament la seva relació amb Koldo García i el fet que una persona nomenada per ell actués presumptament a l'esquena, per molt que no s'hagi demostrat que Ábalos participés en les seves activitats il·lícites, és el que va dur el PSOE a demanar-li que renunciés a l'acta de diputat al Congrés a la qual l'exministre de Transports ha decidit aferrar-se per defensar la seva innocència.

En el marc d'aquest intent d'aturar la reclamació apareix també el nom del portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado. En una conversa del 2 de desembre de 2023 entre Koldo i Cueto interceptada per la Guàrdia Civil, l'exassessor assegura que ha concertat una reunió amb el popular l'endemà per tractar de frenar l'expedient que ara està en mans d'un executiu del PP. Tellado ha negat haver-s'hi reunit i no hi ha proves de la trobada.

La batussa entre PSOE i PP

Un altre dels noms assenyalats políticament —no judicialment— pel contracte balear és el de Francina Armengol, expresidenta autonòmica i actual presidenta del Congrés. El PP l'inclou en la trama i esgrimeix el fet que la reclamació a Sociedades de Gestión es fes tres anys després. Fonts vinculades a l'anterior executiu balear defensen que la contractació va ser legal i que així ho va certificar l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció de les Balears. Si no es va fer abans la reclamació, sostenen, és perquè durant la pandèmia tenien l'obligació de guardar un estoc de material sanitari. El que sí que està en entredit és que aquestes mascaretes es paguessin amb fons europeus. L'actual govern balear del PP ha ordenat retornar els 3,7 milions a les arques comunitàries i la qüestió està en mans de la fiscalia europea i l'oficina antifrau de la UE.

Inicialment els populars també van vincular l'exministre de Sanitat i líder del PSC, Salvador Illa, amb la trama. Un informe de l'Oficina d'Anticorrupció de les Balears xifra en 40,5 milions la contractació feta pel ministeri de Sanitat amb Sociedades de Gestión. Ara bé, el detall d'aquesta adjudicació no apareix a la interlocutòria de l'Audiència Nacional i el mateix Illa ha negat rotundament que contractés res amb aquesta empresa.

El PP no s'atura en els ministres i apunta dalt de la cúspide del govern espanyol. Segons els populars, el cap de l'executiu, Pedro Sánchez, estava al corrent de la trama i la va tapar. Una acusació feta sense proves. En aquesta línia, una informació de El Confidencial ha vinculat la dona de Sánchez, Begoña Gómez, amb Aldama, un dels investigats. S'hi hauria reunit durant el 2020 per presentar-li diverses oportunitats de negoci alienes al cas mascaretes.

En aquestes trobades també hi hauria participat el conseller delegat de Globalia, Javier Hidalgo, companyia amb la qual Aldama va estar vinculat com a assessor extern. Aquesta empresa, propietària d'Air Europa, va rebre un rescat de 615 milions d'euros amb fons públics durant la pandèmia. Fonts dels populars insinuen possibles irregularitats en aquesta operació, que no està en mans de la justícia.