La guerra bruta a l’Estat retorna a escena els enemics del Procés
L’operació Kitchen i la batalla a la Fiscalia tenen com a protagonistes De los Cobos i Madrigal
MadridDiego Pérez de los Cobos està cridat a ser un dels protagonistes de la declaració de l’ex secretari d’estat de Seguretat Francisco Martínez el 29 d’octubre a la Kitchen. El coronel de la Guàrdia Civil apareix com a responsable de supervisar que hi hagués totes les firmes necessàries als documents en què la Policia Nacional demanava fons reservats per als seus confidents, segons explicava Martínez fa uns dies a El País. Aquesta causa sobre l’espionatge a l’extresorer Luis Bárcenas per evitar que airegés informació comprometedora contra la direcció del PP de Mariano Rajoy és una de les trinxeres més destacades que l’actualitat concedeix a la guerra bruta de l’Estat. Comparteix escena amb l’incendi dins la Fiscalia que ha encès el tinent fiscal del Tribunal Suprem, Luis Navajas, que a les portes de la seva jubilació al mes de desembre ha carregat sense contemplacions contra “els del pis de dalt”, els fiscals de la sala penal del Suprem, especialment Consuelo Madrigal i Fidel Cadena. Es tracta de dos fronts que han tornat a situar a l’ordre del dia noms de fiscals, excàrrecs del govern espanyol i dels cossos de seguretat de l’Estat ja coneguts a Catalunya: molts van ser protagonistes de l’ofensiva de l’Estat contra l’independentisme.
La Kitchen confirma que, al voltant de l’excomissari José Manuel Villarejo, que estava implicat en tots els espionatges possibles, la brigada patriòtica que va buscar draps bruts a la família Pujol, l’expresident Artur Mas, l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias i una organització política de nova creació que podia desestabilitzar el bipartidisme, Podem -amb l’informe PISA-, era la mateixa que presumptament va situar Bárcenas a la diana. L’últim imputat en aquesta causa és l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, sota el mandat del qual es van acumular totes aquestes maniobres, malgrat que el 5 d’abril del 2017, en la seva compareixença a la comissió d’investigació del Congrés, ho va negar tot. “Pretendre que a Espanya i no a Corea del Nord s’espien dirigents d’altres partits no ho entenc”, va defensar llavors l’exministre català. La Kitchen apunta que els espionatges no eren només a altres organitzacions polítiques.
Fernández Díaz mai es va separar de Mariano Rajoy mentre va ser ministre. El novembre del 2016 el va substituir José Ignacio Zoido. El polític sevillà va ser l’encarregat d’entomar l’embat del referèndum de l’1 d’Octubre i al seu equip hi va situar José Antonio Nieto com a secretari d’estat de Seguretat, en substitució de Martínez.
Una segona operació Catalunya?
Tot i els canvis introduïts a la Policia Nacional i a Interior amb la teòrica voluntat de fer net, les ombres van continuar en el govern de Rajoy. Segons va publicar fa uns dies La Vanguardia, el nou número dos d’Interior, José Antonio Nieto, tenia preparada una segona operació Catalunya. Així ho insinua una conversa del 15 de febrer del 2017 a la qual ha tingut accés l’esmentat diari entre Martínez i l’excomissari Enrique García Castaño, un dels imputats de la Kitchen (2013-2015). El policia hauria rebut un encàrrec per, “de forma clandestina, tornar a muntar el tema català”. No queda clar si l’operació consistia en buscar, de nou, possibles casos de corrupció dels dirigents independentistes o bé en frenar d’alguna manera la convicció que el Govern de Carles Puigdemont tenia per celebrar el referèndum.
Fos el que fos, Nieto va ser un dels protagonistes de l’estratègia de la Moncloa per intentar frenar l’1-O, juntament amb Pérez de los Cobos, que seguia ocupant càrrecs de responsabilitat al ministeri. Com a director del gabinet de Coordinació i Estudis de la secretaria que liderava Nieto, el coronel de la Guàrdia Civil va intentar liderar la fracassada resposta policial del referèndum. A la causa judicial en què s’investiguen les càrregues policials d’aquell dia a Barcelona s’apunta que es van repartir la responsabilitat de prémer el botó de les dures càrregues de la Policia Nacional a la capital catalana. I a la causa que afecta el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, que espera una sentència imminent, la figura de De los Cobos es va convertir en la principal prova de càrrec del relat acusatori.
El descrèdit del coronel pot ser triple si Trapero acaba absolt. S’afegiria al paper en l’operació Kitchen i a les maniobres d’ocultació d’informació als seus superiors en la causa sobre el 8-M que s’investigava aquesta primavera a Madrid contra el delegat del govern, José Manuel Franco. Uns fets que van acabar provocant que el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, el fulminés com a cap de la comandància de la Guàrdia Civil a Madrid per la seva deslleialtat.
Fiscals en peu de guerra
L’arribada del PSOE al govern també ha posat en guàrdia les peces de l’àmbit fiscal i judicial més pròximes a la dreta. La decisió de Luis Navajas d’informar a favor de desestimar les querelles contra el govern espanyol per la gestió del coronavirus ha causat estralls. Les crítiques de l’Associació de Fiscals -la que li va donar suport per ocupar el càrrec de primera categoria de la carrera fiscal- van fer que trenqués el silenci i acusés, sense citar-los, Madrigal -ex fiscal general de l’Estat- i Cadena per haver-lo pressionat i per estar “contaminats ideològicament”. El ministeri públic ja els investiga a tots dos.
Aquests fiscals van ser dos dels quatre que van acusar per rebel·lió els líders independentistes en el judici del Procés i que van veure la seva tesi negada pel tribunal presidit per Manuel Marchena. Caldrà estar atents al paper que juguen en l’opinió que el ministeri públic haurà de donar sobre els indults per als presos polítics que el ministeri de Justícia comença a tramitar aquesta setmana. Els enemics del Procés sumen noves taques al currículum.
