Guerra a Illa o mà estesa? El PP s'obre a col·laborar si es deixa enrere el Procés

BarcelonaA l'espera de si es conforma un nou govern a Catalunya, el PP ja s'ha activat per renovar lideratges en el grup parlamentari i traçar la seva pròpia línia política, també pel que fa a la relació amb el líder del PSC, Salvador Illa: iniciaran una guerra total o li allargaran la mà? El que no faran és votar-lo a la investidura, llevat que trenqui tots els pactes amb els partits independentistes, una qüestió difícil tenint en compte que garanteixen l'estabilitat de Pedro Sánchez a Madrid. Les condicions del PP han estat les mateixes des de la campanya electoral catalana i el seu líder, Alejandro Fernández ha avisat en diverses ocasions que no vol "fer el panoli" i deixar-se "enganyar" per Illa. Manté aquesta posició malgrat les pressions de l'espanyolisme civil, que ja demana una aliança unionista per arribar a la Generalitat.

Res més lluny de la realitat. El mateix secretari general del PP català, Santi Rodríguez, avisava aquesta setmana en una entrevista a RTVE que el PSC ni tan sols els ha trucat perquè "no té interès" en el PP. A més, els populars conserven la recança que els socialistes no els allarguessin la mà per forjar un pacte a la mesa del Parlament, on consideren que els tocava una secretaria en termes de proporcionalitat –en ser quarta força de la cambra.

Ara bé, què passarà si arrenca la legislatura i hi ha nou govern? Si Illa fos investit amb els vots dels comuns i Esquerra, no optaran per un bloqueig total per torpedinar-ho tot d'entrada. Segons fonts consultades, ara per ara els populars resten a l'expectativa. Si es persisteix en la línia ideològica de polítiques independentistes o nacionalistes, avisen, els tindran de cara. Ara bé, si es parla de qüestions de gestió, que situen com a prioritat, i dels temes del "dia a dia", des del PP s'obren a col·laborar amb un executiu de presidència socialista. Tot dependrà de la manera com l'equació de pactes es traslladi al Parlament, en cas que no hi hagi repetició electoral.

Equilibri territorial i de poder

No és el mateix disposar de tres diputats que tenir-ne 15 i ser el quart partit del país. Aquest creixement fruit de les eleccions del 12 de maig ha permès que dins del grup parlamentari hi hagi una major representació territorial, un "equilibri" que la formació destaca. En termes de repartiment del poder, això no ha desembocat en una preeminència de Fernández al grup –només la portaveu adjunta, Lorena Roldán, és de la seva estricta confiança–, sinó que ha implicat una major ascendència dels principals poders locals del PP.

Alejandro Fernández farà tàndem amb un nou portaveu que és de la màxima confiança de l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol: es tracta de Juan Fernández, primer tinent d'alcaldia del consistori i amb carrera municipal de dues dècades. Això evidencia l'ascendència que pren Albiol en el grup de la cambra catalana, que també compta amb la quarta tinenta d'alcaldia de la seva ciutat, Rosa del Amo, com a diputada. No és l'únic dirigent del territori amb influència, però, al PP al Parlament: la formació ha volgut posar de portaveu adjunt l'alcalde de Castelldefels, Manu Reyes.

També s'hi reflecteix l'empremta del líder a l'Estat, Alberto Núñez Feijóo, i de la cap de llista a les europees, Dolors Montserrat. Es constata amb la irrupció de cares noves a Catalunya com ara el tarragoní fins ara diputat al Congrés Pere Lluís Huguet –un fitxatge de Feijóo– o Hugo Manchón, exassessor de Montserrat. Alhora, hi ha dirigents territorials amb veu pròpia com Jaume Veray de Girona o altres diputats que representen el territori com Montse Berenguer per Lleida i Pau Ferran per la Catalunya Central.