Guerra i González criden a rebel·lar-se contra Sánchez: "Ell és el dissident"

MadridS'ha d'admetre que Alfonso Guerra, amb 83 anys fets, és encara un adversari temible, amb una llengua esmolada i una mala llet infinita, capaç de fer aixecar el públic de la cadira. Això sí, els que ara l'aplaudeixen no són els treballadors de Dos Hermanas sinó els representants de la dreta madrilenya més rància i fins i tot alguna aristòcrata com Eugenia Martínez de Irujo. Aquest dimecres Guerra ha convertit la presentació d'un llibre i un documental sobre ell mateix, La rosa y las espinas. El hombre detrás del político (La esfera de los libros), en un aquelarre contra Pedro Sánchez i la seva intenció, no explicitada encara però sí avançada de forma implícita, d'aprovar una amnistia per a les persones encausades pel Procés. "L'amnistia significa una humiliació deliberada de la generació de la Transició", ha proclamat l'exvicepresident amb veu atronadora.

Al seu costat assentia totes les seves invectives l'expresident Felipe González, en una imatge que pretenia simbolitzar la unió del vell PSOE contra Sánchez. A la platea de l'Ateneo de Madrid, ple de gom a gom, no hi faltava ningú: el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, l'expresident de l'Aragó Javier Lambán, el recentment expulsat del partit Nicolás Redondo Terreros, l'expresident extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra... i fins i tot membres del PP com Adolfo Suárez Yllana o de Cs com Francesc de Carreras. González ha sigut més diplomàtic que Guerra, que portava el seu discurs escrit, i s'ha limitat a llançar dards contra la vicepresidenta Yolanda Díaz ("Tot el dia està donant lliçons de política quan mai ha guanyat unes eleccions"), a deixar clar que l'amnistia no és acceptable i a demanar grans acords entre PP i PSOE.

L'artilleria, com a la seva època de secretari general del partit, era cosa de Guerra. "Jo no he sigut ni dissident ni deslleial; dissident ho és l'altre [Sánchez], que va canviant d'opinió", ha clamat després de recordar que el president espanyol va negar en el seu dia els indults com fa poc negava l'amnistia. Curiosament, no feia ni una hora que Sánchez mateix havia obert la porta a l'amnistia des de Nova York i havia desdenyat la vella guàrdia socialista recordant que "els que els porten als altars són els que els posaven a la diana abans".

El pacte PP-PSOE

Però Guerra estava llançat al seu més pur estil populista i espanyolista: "Tot va començar amb el Pacte del Tinell i amb el cordó sanitari al PP", ha recordat abans d'insistir en la fal·làcia que "els nens a Catalunya no poden ni parlar en castellà al pati". I després de denunciar, com fa l'extrema dreta, que Sánchez havia aprofitat la pandèmia per enfortir l'executiu i debilitar el poder legislatiu, va proposar una mena de compromesso storico entre PP i PSOE basat en una doble renúncia: la dreta accepta condemnar el franquisme i l'esquerra aparca per sempre "la fantasia de la República". Tots dos van oblidar que van protagonitzar el canvi d'opinió més bèstia de la història del PSOE amb l'OTAN.

González ha reblat el clau: "No hi pot haver amnistia perquè no cap a la Constitució i no és acceptable. No podem deixar-nos fer xantatge, i molt menys per minories en vies d'extinció", en referència als nacionalismes. L'expresident espanyol ha recordat a Guerra que l'última campanya que van fer junts va ser l'última de Zapatero, per tot seguit afegir: "No sé si ens n'hem de penedir o no". És evident que a cap dels dos els agrada tot el que va venir després d'ells. Aquest dimecres, però, la dreta madrilenya els ha acollit al seu si.