La guerra freda Casado-Ayuso pel lideratge del PP madrileny

Madrid“Estic una mica emocionada perquè ha sigut una entrada com Britney Spears, se n’ha muntat una aquí a la porta...” Feia pocs minuts que Isabel Díaz Ayuso havia entrat entre empentes, aplaudiments i crits de suport a la Universidad CEU San Pablo de Madrid. Un altre bany de masses per a la presidenta madrilenya des de la victòria aclaparadora del 4-M. Els elogis de dijous a la universitat serien una anècdota més si no fos pel moment en què es donen. Ayuso ha començat des de fa unes setmanes una ofensiva per postular-se per dirigir el PP madrileny en un congrés que el partit encara no ha ni convocat i que no preveu que se celebri fins a finals del primer semestre del 2022. L’estratègia d’Ayuso ha incomodat la cúpula del partit i, de fet, s’ha acabat convertint en un pols públic amb el líder, Pablo Casado.

La batalla entre la seu del carrer Génova i els despatxos del govern de la Comunitat, a la Casa de Correos de la Puerta del Sol, no és nova. Eren públiques les desavinences entre l’exlíder popular Mariano Rajoy i l’expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre -que ja ha aplaudit l’ofensiva d’Ayuso-. El PP de Madrid ha exercit històricament un contrapoder al partit, pel seu pes a nivell de militància però també institucional: els populars governen l’ajuntament de la capital espanyola des del 1991 (amb el parèntesi de quatre anys de Manuela Carmena) i la Comunitat de Madrid des del 1995.

Amb l’elecció contra tot pronòstic d’Ayuso perquè encapçalés la llista per a les autonòmiques del 2019, Casado triava una persona de la seva plena confiança per evitar, precisament, que li passés el mateix que a Rajoy. De fet, ja l’havia escollit com a vicesecretària de comunicació quan ell va ser elegit president del partit, l’estiu del 2018.

El fenomen Ayuso ha anat en auge des del 4-M. I l’entorn de la presidenta madrilenya, encapçalat pel seu cap de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez, no ha volgut desaprofitar-ho. És quan Ayuso està vivint el moment més dolç al capdavant de la Comunitat de Madrid quan han considerat que s’havia de pressionar perquè aquest pes es reproduís també al partit. Encara que això acabés contraprogramant la convenció dels populars, que comença la setmana que ve i que ha de servir per rearmar el partit ideològicament a dos anys de les generals.

Des de la cúpula de Casado creuen que és aviat per obrir aquest meló i voldrien haver-ho consensuat abans internament. Però, com més intenten frenar Ayuso, més s’envalenteix ella. “En realitat ni tan sols pressiono, només opino què és el millor per a l’organització”, deia divendres la presidenta madrilenya. Acabava retraient, però, que li diguin que “no toca” parlar del congrés just quan ella s’ha postulat.

Fer entrar Almeida en joc

A Génova no veuen malament que Ayuso piloti el partit a Madrid, però no volen deixar fora de joc l’alcalde de la ciutat, José Luis Martínez-Almeida, sobretot tenint en compte les històriques tensions entre aquestes dues institucions quan les encapçalaven Alberto Ruiz Gallardón i Esperanza Aguirre. La direcció apostaria per una candidatura conjunta entre Almeida i Ayuso -també es decanten perquè una tercera persona lideri el partit-. Una fórmula que serviria per repartir poder, i restar-ne a Ayuso, per si l’entorn de la presidenta madrilenya pensa en llançar-la a disputar el lideratge a Casado -ella sempre s’ha descartat per a la Moncloa-. Ara bé, arraconar Ayuso suposaria obrir una guerra que Casado podria acabar perdent.