El ninot de Junqueras acarnissa la batalla per la presidència d'ERC
La batalla entre Junqueras i Rovira divideix el partit amb una pugna ara mateix difícil de reconduir
BarcelonaLa guerra a ERC ha arribat a un punt de no retorn i aquesta setmana ha assolit els decibels més alts fins ara. En les últimes hores, els retrets i acusacions creuats s'han centrat en el ninot que va aparèixer el 2019 penjat d'un pont de Sant Vicenç dels Horts amb una pintada dirigida a Oriol Junqueras que deia "Púdrete en la cárcel". Aquest dimarts, l'exregidor Ernest Maragall va insinuar que aquesta acció havia sorgit de l'entorn d'Oriol Junqueras quan va afirmar: "L'origen no és Calàbria, és Sant Vicenç dels Horts". Les seves insinuacions, sempre sense proves, s'afegeixen a les que va fer fa uns dies a Catalunya Ràdio l'exconseller Xavier Vendrell: "El dia que se sàpiga qui va penjar el ninot de Junqueras trontollaran algunes coses a ERC". L'exalcaldessa de Sant Vicenç dels Horts (on viu Oriol Junqueras) Maite Aymerich ha negat que ningú de l'entorn de l'exlíder d'ERC pengés aquest ninot. "Jo crec saber qui i d'on prové i quan tingui proves les aportaré", ha afirmat a RAC1. Aymerich també ha reclamat a determinades candidatures –en referència a Nova Esquerra Nacional, pròxima a Marta Rovira– que deixin de banda "campanyes totalment indignes que atempten l'ètica". Aymerich ha afegit que no hi ha "cap prova" sobre el ninot i que no li consta que el pengés ningú del poble.
La batalla per la qüestió del ninot s'afegeix al contingut de l'informe sobre el cas dels cartells contra els Maragall fet públic aquest dilluns per RAC1, on es recull que Rovira va informar Junqueras d'aquesta qüestió. L'entorn de l'expresident d'ERC, però, ho nega. Un cop més, una versió que contradiu l'altra. I, de nou, no hi ha proves ni en una ni en l'altra banda. I és que aquesta ha estat la tònica de les últimes setmanes, perquè la guerra de retrets i acusacions no és nova. De fet, aprofitant que aquest dimecres comença la recollida d'avals de les diferents candidatures que es presenten al congrés del partit, la direcció republicana ha emès un comunicat demanant a les persones implicades en el procés electoral "que treballin amb respecte i responsabilitat", d'acord amb "l'ètica" del partit. "Només serà amb el degut respecte a l'organització que dotarem de seguretat jurídica els resultats del procés congressual", conclou el comunicat.
Des que s'ha reprès el curs polític, la tensió ha anat in crescendo i s'ha convertit en una guerra encara més cruenta que la que va protagonitzar el partit en el congrés del 2008. Oriol Junqueras i Marta Rovira s'han enfrontat a cara descoberta i a hores d'ara ja ningú pot negar que el partit ha quedat partit principalment entre dues faccions, junqueristes i roviristes, amb les persones no alineades representant la tercera via.
Cap dels dos renuncia a tenir el control de la formació a partir del congrés del 30 de novembre, i per això han decidit treure tota l'artilleria per intentar guanyar la batalla. De fet, fonts de les dues candidatures admeten que, malgrat el que es digui de cara enfora, ara mateix és difícil una reconciliació després del 30 de novembre. Un dels punts d'inflexió de la guerra va arribar el dissabte 21 de setembre quan, després de mesos de silenci i de tensió latent, Oriol Junqueras va disparar durament contra els impulsors de l'estructura B d'ERC. "Estem disposats a cosir i a recosir, però no curarem cap ferida que prèviament no hàgim netejat fent veure que el que ens ha avergonyit no ha passat", va afirmar en l'acte de presentació de la seva candidatura, Militància Decidim, per després prometre "acabar" amb qualsevol òrgan paral·lel. L'endemà, en una entrevista a RAC1, l'exlíder republicà també va acusar Marta Rovira i part de l'actual direcció d'amagar-li les decisions importants.
Tot i que havia promès que no parlaria fins que passés el congrés, Rovira va decidir finalment aquesta setmana obrir foc contra l'exlíder republicà. En una conferència de dues hores per fer balanç del seu mandat, va acusar Junqueras de ser ell qui va prendre decisions sense comptar amb ella i va posar d'exemple el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona o també les negociacions per entrar al govern municipal de la capital catalana amb els socialistes. La dirigent republicana també li va retreure el seu paper durant l'1-O, va acusar Junqueras de "joc brut" i va fer evident el trencament del tàndem que ha pilotat Esquerra durant els últims tretze anys.
Posicions irreconciliables
Fins ara, aquest divorci ha centrat la cursa cap al congrés del 30 de novembre, en què el debat s'ha reduït a decidir si Oriol Junqueras ha de continuar al capdavant del partit o no. La candidatura de Nova Esquerra Nacional, que piloten Xavier Godàs i Alba Camps i que compta amb el suport de Marta Rovira, ha abanderat el discurs de la renovació de lideratges, perquè considera que el cicle del 2017 s'ha acabat i, per tant, els dirigents de l'1-O han de fer un pas al costat. Han sortit a reforçar aquesta tesi dirigents històrics del partit com l'expresident republicà Joan Puigcercós o també l'exconseller Xavier Vendrell. Aquest últim va ser especialment dur contra Junqueras pel seu paper durant l'1-O, però també perquè va assegurar que l'ara expresident d'ERC havia demanat a càrrecs republicans que continuessin al Govern de Salvador Illa en contra de la directriu que havia donat Rovira.
Els junqueristes, però, defensen la legitimitat de l'exlíder republicà per presentar-se i utilitzen l'etiqueta de la candidatura de les bases per intentar diferenciar-se del que han anomenat "l'aristocràcia rovirista". De fet, Junqueras ho va intentar exemplificar en una frase en el mateix acte d'Olesa de Montserrat: "No ens deixarem alliçonar per aquells que mai han penjat ni despenjat cartells electorals". Unes paraules que van molestar especialment a diversos quadres territorials que donen suport a Nova Esquerra Nacional.
Queda encara un mes i mig perquè la militància decideixi qui vol que rescati ERC d'un dels moments més complicats de la seva història. Ara mateix a junqueristes i roviristes els separa un abisme i es fa difícil pensar que la direcció que entri a pilotar Esquerra a partir del 30 de novembre serà capaç de recosir una organització que està trencada.