Carreras, Guardiola, Massagué, Sala i Martín, Jordi Savall i Pol Antràs publiquen a 'The Independent' un article per reclamar la consulta

BarcelonaEl diari britànic 'The Independent' publica avui un article que reclama que els ciutadans de Catalunya puguin votar per decidir el seu futur polític en una consulta. I els autors de l'article són sis catalans amb gran projecció internacional: el tenor Josep Carreras, l'entrenador Pep Guardiola, el científic Joan Massagué (director de l'institut Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York), l'economista i catedràtic de la Universitat de Colúmbia Xavier Sala i Martín, el músic Jordi Savall i Pol Antràs, catedràtic d'economia a la Universitat de Harvard.

En l'article, titulat 'Doneu-li a Catalunya la seva llibertat', els autors consideren que "la nostra nació es mereix la independència, i seria més pròspera si fos independent". L'article comença amb un contundent "l'únic que volen els catalans és votar", i compara el procés a Catalunya amb la independència dels Estats Units: "L'any 1773, només 59 anys després que la capital catalana fos ocupada per les tropes espanyoles i les institucions del país fossin abolides, el Fills de la Llibertat van liderar l'audaç Tea Party de Boston. La seva protesta girava al voltant del convenciment que les colònies americanes pagaven massa impostos però que les seves opinions no eren tingudes en compte a Londres".

"La irada reacció de la Corona britànica davant dels esdeveniments de Boston només va aconseguir donar aire a la revolta i convèncer molts colons unionistes que els seus drets legítims només serien respectats si eren independents", diuen els signants de l'article. "Tot i això, l'especial relació que avui mantenen els Estats Units i el Regne Unit és una de les aliances més fortes del món, i es basa en els valors i les aspiracions comunes i compartides per democràcies madures que tenen un gran respecte pels drets i per la llibertat. Les baralles antigues han estat oblidades".

A diferència d'Escòcia, Catalunya va ser conquerida

"Aquest és només un dels molts exemples possibles que demostren que obligar persones que volen seguir el seu propi camí a continuar unides no és mai garantia d'una bona relació. Ben al contrari, una relació beneficiosa, lleial i profitosa per a les dues bandes és aquella que es construeix sobre una base de respecte i cooperació. Això és exactament el que podria passar amb Espanya i Catalunya. A diferència d'Escòcia, que va unir-se al Regne Unit i va poder votar si volia o no marxar gràcies a un acord amb Londres, Catalunya va ser conquerida i va perdre les seves llibertats. Ara, després de segles d'intentar acomodar-se a Espanya, els catalans volem votar per decidir el nostre futur polític, tal com van fer els escocesos".

Els signants de l'article apunten que "entre els anys 1936 i 1939 vam patir la Guerra Civil Espanyola i després 40 anys de dictadura durant els quals era il·legal fins i tot parlar la nostra llengua en públic. Després de la mort del general Franco, l'any 1975, vam creure que la transició d'Espanya a la democràcia milloraria la situació de Catalunya. Certament, la Constitució espanyola del 1978 va establir una certa autonomia a Catalunya, noves institucions van ser creades i la llengua catalana va deixar d'estar prohibida. Va néixer una nova esperança, però no per gaire temps.

L'Estatut del 2006

Els signants apunten que "la jove democràcia espanyola va avançar i l'any 2006 es van transferir noves competències a Catalunya. Tres quartes parts de la població van aprovar, en referèndum, un nou Estatut d'Autonomia. Malgrat tot, amb el temps moltes de les competències van ser recuperades per Madrid, i el mateix Estatut que havia obtingut una ratificació tan àmplia va ser mutilat pel Tribunal Constitucional espanyol l'any 2010. Són molts els que creuen que això va marcar un punt d'inflexió a Catalunya, el moment en què molts catalans van abandonar tota esperança, i el suport per la independència va passar d'un 14 a un 50%, amb un 80% que dóna suport al dret a decidir si Catalunya ha de continuar a Espanya o bé ha de marxar. Després que, amb la seva sentència de l'any 2010, el Tribunal Constitucional cancel·lés moltes de les competències que havien estat transferides a Catalunya, han tingut lloc una sèrie de manifestacions en les quals milions de catalans han demanat votar l'autodeterminació. L'actual govern català treballa per fer possible aquest projecte, al qual donen suport una majoria dels partits del Parlament".

"Els catalans, juntament amb el nostre govern i les nostres institucions democràtiques, volem votar per decidir quin tipus de relació volem establir amb Espanya en el futur. És per això que hem fixat una data per votar, el 9 de novembre del 2014. No és una qüestió de si volem la secessió o la independència: és una qüestió de dignitat i democràcia. Els catalans volem decidir el nostre futur, i respectarem la decisió de la majoria, sigui quin sigui el resultat, tal com va passar a Escòcia".

"La tàctica de la por"

"El govern espanyol addueix que aquesta consulta és il·legal i inconstitucional", diu l'article, que apunta que "el govern català i experts legals neutrals creuen que el vot és legal i legítim". "Durant anys hem buscat el diàleg i la negociació amb Madrid, però, en comptes de parlar, Madrid s'estima més la tàctica de la por i la mà dura, i s'amaga al darrere d'excuses, en comptes de permetre la consulta lliure i justa que el poble català reclama. Se suposa que les constitucions són documents vius que, a través de reformes, adapten les lleis a les necessitats dels ciutadans. Malauradament, el govern espanyol ha dit que bloquejarà qualsevol reforma que faci possible la nostra consulta".

"Qui pot tenir por de la democràcia?"

L'article acaba amb els signants demanant-se "si Espanya vol evitar que els seus ciutadans puguin votar de forma pacífica i transparent. Com podria ser d'una altra forma, en una democràcia europea del segle XXI? En el nostre temps les disputes polítiques es resolen a través del diàleg i la negociació. L'era en què uns pocs privilegiats prenien decisions en nom de tota la resta s'ha acabat. Aquesta és la raó per la qual nosaltres, un grup de ciutadans catalans conscienciats i compromesos amb la democràcia, vam decidir escriure aquest article per tal de fer saber al món que els catalans només volem votar. Qui pot tenir por de la democràcia?".