El jutjat 13 requereix noves dades al Govern

BarcelonaMalgrat que el jutjat número 13 de Barcelona ja ha avançat el gruix de la investigació de l’1 d’Octubre, la magistrada titular de la causa -que ha processat 30 càrrecs i excàrrecs del Govern i empresaris pels preparatius del referèndum- va tornar a requerir ahir nova documentació al Govern. Agents de la Guàrdia Civil van personar-se al matí al Palau de la Generalitat i en diversos departaments de l’executiu per demanar l’entrega d’expedients administratius relacionats amb la investigació.

No és la primera vegada que els cossos de seguretat es presenten a les dependències de la Generalitat seguint instruccions del jutjat 13. Ahir, però, la seva acció era un mer requeriment d’informació -i no escorcolls, com el 20 de setembre del 2017-. Segons fonts de l’executiu consultades per l’ARA, la jutge va emetre divendres passat la interlocutòria en què autoritzava els requeriments; es tracta d’informació que ja s’ha entregat a les dependències judicials. L’entrada de la Guàrdia Civil a les conselleries va ser discreta: al Palau de la Generalitat els agents van accedir-hi per la porta del darrere de l’edifici, que dona al departament de Presidència, vestits de paisà. En el mateix moment de la seva arribada s’estava produint la reunió dels membres de l’executiu programada per a cada dimarts, que va continuar el seu curs amb normalitat.

Posteriorment, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, va recordar que en els últims dos anys la Guàrdia Civil ha entrat diverses vegades a les dependències de la Generalitat, i ho va emmarcar en el context de “repressió” de l’Estat.

Aquesta intervenció de l’institut armat es produeix en un context en què la magistrada instructora del cas ja ha manifestat que veu indicis de delicte en una trentena de processats -ha exclòs de la investigació dos ex alts càrrecs del Govern i un empresari-. Però, tot i l’estat avançat de la causa, Gil -que va agafar les regnes de la instrucció un cop ja començada, després de la mort del jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer- va donar llum verda ahir a noves comprovacions, després que així ho sol·licités la fiscalia.

Documentació demanada

Concretament, els agents tenien ordre de requerir documentació als departaments d’Acció Exterior, Treball i Presidència, així com a les oficines de la Intervenció General de la Generalitat. Segons va informar Efe, la Guàrdia Civil va sol·licitar a Presidència set expedients relatius a la contractació de la publicitat del Registre de Catalans a l’Exterior i l’anunci de l’1-O, així com la distribució postal de material electoral suposadament encarregada a Unipost i l’adjudicació dels projectes de reforma del CTTI, que la justícia ha vinculat al suport logístic del referèndum. D’altra banda, els agents van sol·licitar a Acció Exterior les factures dels pagaments de la delegació del Govern a Ginebra a The Hague Center for Strategic Studies (HCSS). La jutge sospita que correspondrien a les despeses de trasllat i allotjament dels observadors internacionals de l’1-O. A Treball, els agents van reclamar un expedient administratiu relacionat amb una aplicació informàtica que les acusacions creuen que es va crear per sumar voluntaris per a l’1-O. Pel que fa a la Intervenció, es buscava la certificació d’una factura a nom de l’ex director general d’Unipost, Pau Raventós. A més, la jutge va requerir còpies de nombroses resolucions signades per l’exsecretari de Presidència, Josep Maria Jové, amb els nomenaments dels responsables del Registre de Participació en Consultes Populars.

A hores d’ara, 17 dels processats pel jutjat 13 ja han hagut de cobrir una fiança de 5,8 milions d’euros i els principals acusats s’enfronten a delictes de malversació i desobediència, però no d’organització criminal, com demanaven tant la fiscalia com l’acusació popular de Vox, en sintonia amb la postura mantinguda per Vox a la causa del Tribunal Suprem. La causa del jutjat 13 va arrencar el gener del 2017, a partir d’una denúncia de l’advocat Miguel Duran contra el magistrat i exsenador d’ERC Santi Vidal, que havia afirmat que el Govern havia tingut accés a les dades fiscals dels catalans. Aquesta denúncia per revelació de secrets va derivar en una macrocausa en què han estat investigades fins a 42 persones.