La Guàrdia Civil conclou que un ex alt càrrec del Govern va acordar amb Unipost la destrucció de proves de l'1-O

BarcelonaEl jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona acumula desenes d'informes de la Guàrdia Civil referits al referèndum de l'1-O (bona part dels quals han servit per a la causa de rebel·lió del Tribunal Suprem). En un dels més recents, al qual ha tingut accés l'Agència Efe, l'institut armat sosté que Francesc Sutrias, antic director de Patrimoni de la Generalitat i un dels alts càrrecs detinguts el 20-S, va acordar amb el responsable de l'empresa postal Unipost, Pau Raventós –també detingut el desembre del 2017– la destrucció de proves que els vinculessin amb l'1-O.

Segons l'informe, Sutrias i Raventós van parlar del repartiment de les targetes censals i les cartes certificades per als membres de les meses electorals. Segons la Guàrdia Civil, tots dos van elaborar un document per valorar com haurien d'actuar davant un eventual requeriment de les autoritats: si haurien de declarar o no i preparar les respostes sobre les comandes, els canals de recepció i la forma d'executar els encàrrecs.

En aquest context, segons l'informe, Sutrias i Raventós van consensuar una guia sobre com actuar davant un requeriment de les autoritats, guia en la qual "expressament van valorar com a clau destruir proves", en referència a les gravacions de les càmeres de seguretat de l'empresa postal. La Guàrdia Civil també subratlla que Sutrias es reunia de forma habitual amb un altre imputat en la causa, Pau Furriol, també detingut el 20-S. Furriol era el propietari de la nau on la Guàrdia Civil va intervenir milers de paperetes de l'1-O, i era "plenament conscient" que es descobriria que hi havia cinc departaments de la Generalitat involucrats en l'encàrrec a Unipost.

Per aquest motiu, la Guàrdia Civil conclou que Sutrias, home de confiança de Josep Maria Jové, l'ex número 2 de Junqueras, i de l'exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó, valorava que podria ser imputat per delictes de desobediència, prevaricació i malversació en grau de temptativa.

Precisament, la Guàrdia Civil apunta que entre el material intervingut a Raventós hi figuren les "factures" que va enviar a Sutrias, amb l'extracte del repartiment de la despesa de l'enviament postal associat del referèndum –de 56.000 cartes certificades i 5,3 milions de targetes censals– entre cinc departaments de la Generalitat. Segons l'informe, amb l'acord per "trossejar" la facturació entre cinc departaments de la Generalitat, els imputats "no podien perseguir altra cosa que dificultar la seva localització i dissimular la despesa vinculat amb el referèndum", que en el cas d'Unipost situen en gairebé un milió d'euros.

La Guàrdia Civil també considera "molt significatiu" que qui s'encarregava d'aquestes gestions amb Unipost, Sutrias, fos el director general de Patrimoni, que, a més, ostentava el càrrec de president de la Comissió Central de Subministraments, òrgan en el qual, entre d'altres, es tracten afers relacionats amb l'adjudicació dels acords marc de la Generalitat, entre els quals el de serveis postals.

En el seu informe, la Guàrdia Civil també ressalta que van intervenir a Salvadó un sobre obert per un lateral, amb l'encapçalament de la Generalitat i la inscripció "En mà. Personal. Confidencial. De Francesc Sutrias a Josep Lluís Salvadó", a l'interior del qual hi havia un informe de distribució d'actius i passius, amb data de desembre del 2016 i amb l'encapçalament de la Generalitat.

Aquest document analitzava i classificava els actius i passius de l'Administració General de l'Estat a Catalunya amb la finalitat d'acordar amb l'Estat el seu repartiment "en cas d'una hipotètica secessió", segons la Guàrdia Civil.

La Guàrdia Civil també va confiscar a Salvadó un document, denominat 'Planificació Falles 2017', que conté un cronograma del full de ruta de la recaptació de la Generalitat per assumir les plenes competències fiscals del futur estat català després de la celebració del referèndum d'octubre del 2017.