La Guàrdia Civil va espiar pel Tsunami una quarantena de persones que no han acabat imputades

MadridEspionatge a gran escala de l’Audiència Nacional pel presumpte terrorisme del Tsunami Democràtic. Els integrants del jutjat d’instrucció número 6, Manuel García-Castellón i Alejandro Abascal, que van instruir en secret durant més de tres anys la investigació, van autoritzar que la Guàrdia Civil punxés el telèfon mòbil d’una quarantena de persones que després no han estat imputades. Les vinculaven a la plataforma que va mobilitzar el país a partir de la sentència del judici del Procés l’octubre del 2019. Així ho confirmen l’entorn dels implicats i també la Fiscalia, que durant uns mesos va avalar aquesta actuació fins que va constatar que la vulneració de drets fonamentals no era “proporcional”. Ara, el ministeri públic defensa que els fets s’haurien d’emmarcar en el delicte de desordres públics.

Entre els afectats, destaquen els exdiputats de la CUP David Fernàndez i Quim Arrufat, tal com ha avançat Vilaweb; els exdiputats de Catalunya Sí Que es Pot Albano-Dante Fachín i Marta Sibina i, tal com va avançar dimecres El Món, el guionista de RAC1 Oriol de Balanzó. També Joan Matamala, germà de l'empresari amic de Carles Puigdemont –Jami Matamala–, i el dirigent de Junts Joan Canadell, segons Efe, i altres persones no conegudes. Un cop es va aixecar el secret de les actuacions el maig passat, el jutge va decidir imputar dotze persones per terrorisme, entre les quals Carles Puigdemont i Marta Rovira, però al llarg de la instrucció n’hi va haver moltes més d’espiades. “Després no va aparèixer cap element que hagi estat utilitzat per a l’estat de la investigació oberta ara mateix”, asseguren fonts de les defenses. Bàsicament, la informació prové de l’operació Volhov, indiquen. Per la seva banda, la Fiscalia es justifica: “Per descomptat, s’imputa a qui es pot i no a tots els investigats, però això és sempre així”.

Semblant a Pegasus 

La intervenció dels telèfons mòbils pel Tsunami, en alguns dels casos, va ser total. Les potencialitats del programari que utilitzava la Guàrdia Civil –no en diu el nom– eren: accedir a l’agenda de contactes, el registre de trucades, el correu electrònic, l’historial de navegació web, les comunicacions en xarxes socials i aplicacions de missatgeria, tots els arxius del terminal i la possibilitat d’activar el micròfon del dispositiu per captar les comunicacions orals. És a dir, un nivell d’accés com el que permeten programes com Pegasus. L’afectació en la intimitat s’amplia, per tant, a un indesxifrable nombre de persones. A més, el jutge va ordenar als investigadors que informessin dels interlocutors amb qui es comunicava cada espiat, en cas que resultés rellevant per a l’aclariment dels fets “i als efectes que l’autoritat judicial pugui estendre la mesura a aquestes persones, si fos procedent”. Tot plegat, mentre el CNI també espiava figures vinculades a l’independentisme –com a mínim, 18 de reconegudes–, amb la incògnita de si això va propiciar transvasament d’informació cap als tribunals.

La majoria de les punxades autoritzades per l’Audiència Nacional es van produir entre finals del 2019 i principis del 2020. En el cas de Fachín i Fernàndez, la Fiscalia va declinar una segona pròrroga sol·licitada per l’institut armat perquè considerava que faltava “motivació” en la petició i no complia amb l’exigència de “proporcionalitat”. “S’hauria d’exterioritzar les dades o fets objectius que puguin considerar-se indicis de l’existència del delicte i la connexió de la persona o persones investigades, alguna cosa més que simples sospites. És a dir, sospites fundades en algun tipus de dada objectiva, cosa que no passa en els casos que s’indiquen”, diu una resolució a la qual ha tingut accés l’ARA. Se’ls atribuïa, entre altres, un possible delicte d’expedició de moneda falsa.

Vols a Brussel·les i tuits

I quines sospites tenia la Guàrdia Civil per vincular aquestes persones amb el Tsunami Democràtic? Els investigadors justificaven aquest espionatge amb el fet que els afectats piulessin a favor de les protestes o hi participessin. Tal com explica Fachín a l’ARA, la Guàrdia Civil va arribar a pensar que una campanya per recaptar fons per a Octuvre –el seu canal de YouTube– podia servir per finançar el Tsunami Democràtic. L’institut armat també posa la lupa en dos viatges que l’exdiputat de Catalunya Sí que es Pot va fer a Brussel·les, on residien dirigents del Procés exiliats.

Segons explica Vilaweb, la Guàrdia Civil va incriminar David Fernàndez pel fet que l’any 2014 ja va fer servir l’expressió “Tsunami Democràtic” amb motiu de la consulta del 9-N. També, per ser “una persona destacada en organització i entrenament per a la realització de mobilitzacions de resistència”, amb relació a la seva implicació a la iniciativa En Peu de Pau, un espai que es va crear per fomentar la manifestació no-violenta. Alguns dels afectats estudien accions legals per si els actors han incorregut en mala praxi que pugui ser delictiva.