Política20/09/2017

Protesta massiva contra les detencions i la confiscació de paperetes de l'1-O

La Guàrdia Civil ha fet 15 detencions i s'ha endut 10 milions de paperetes d'una impremta de Bigues i Riells. Els agents han irromput al departament d'Economia, al de Treball i Afers Socials, al de Governació i al d'Exteriors, a l'Administració Oberta de Catalunya, a la secretaria d'Hisenda, a la direcció general de Patrimoni i al CTTI

Ara
i Ara

BarcelonaLa reacció de protesta pacífica contra la macrooperació policial llançada avui per l'Estat per intentar aturar l'1-O no ha parat de créixer durant el dia. El que ha començat al matí com una concentració espontània de desenes i, després, centenars de persones davant de la seu del departament d'Economia, s'ha convertit aquesta tarda en una protesta multitudinària de 40.000, segons el recompte de la Guàrdia Urbana, a la cruïlla de la Gran Via amb la rambla Catalunya, molt a prop del departament.

La Guàrdia Civil ha detingut 15 persones –tres de les quals han quedat en llibertat i pendents de ser citades pel jutge ja aquest vespre– i ha confiscat prop de 10 milions de paperetes (9.894.350) en el marc d'una macrooperació contra el referèndum.

Els agents han confiscat les paperetes per votar en el referèndum de l'1 d'octubre durant l'escorcoll d'una nau industrial de Bigues i Riells, a Barcelona, segons ha confirmat el ministeri de l'Interior en una nota de premsa.

A més de les paperetes impreses amb el 'sí' i el 'no', els agents han intervingut una gran quantitat de material electoral per a l'1-O que encara no han comptabilitzat: cartells amb la llegenda 'local electoral', actes de llistes numerades de votants amb la inscripció 'referèndum d'autodeterminació de Catalunya 2017', actes de sessió d'escrutini, actes de constitució de mesa i altres formularis. El propietari de la nau, l'advocat Pau Furriol Fornells, és un dels detinguts, i una altra persona vinculada a la impremta, de la qual no ha transcendit el nom, completa la llista d'arrestats.

Segons fonts del departament d'Economia, el secretari general d'Economia, Josep Maria Jové, ha sigut detingut al seu cotxe a la ronda Litoral mentre anava cap a la feina. També han sigut detinguts el responsable del vot electrònic, Juan Manuel Gómez, i el responsable d'Estratègia i Innovació del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), Josuè Sallent. Pel que fa al primer, en aquests moments és a Reus -on viu- acompanyat de la Guàrdia Civil, i es preveu que arribi a la seu de l'Administració Oberta de Catalunya, on té el despatx, d'aquí a 4 hores. Respecte a Sallent, la seva dona n'ha confirmat la detenció en una piulada.

Cargando
No hay anuncios

David Franco i David Palanques, cap de desenvolupament de l'àrea de tecnologies de la informació i responsable de l'oficina tècnica de projectes del departament del CTTI, també han sigut detinguts. Ambdós són personal contractat per l'entitat que treballa a totes les conselleries.

La Guàrdia Civil també ha detingut el director del departament de Patrimoni de la Generalitat, Francesc Sutrias, i Pep Masoliver, de l'àrea d'informació i sistemes de la Fundacio.cat. Han escorcollat el domicili del primer, i el segon també ha sigut detingut a casa seva. A més, els agents han detingut Mercè Martínez Martos, tècnica del departament de Vicepresidència, de l'àrea de sostenibilitat financera, quan anava a buscar el cotxe per portar els seus fills a l'institut. Segons Efe, Martínez estava vinculada a l'empresa on s'han trobat les paperetes. Posteriorment s'ha sabut que també han arrestat Natàlia Garriga, directora de Serveis del departament d'Economia.

L'assessor del departament de Governació Joan Ignasi Sánchez estava retingut a casa seva, a Sabadell, i han escorcollat el seu domicili. Prop de 200 persones s'han concentrat davant el seu pis, on han barrat el pas a la Guàrdia Civil. Poc després han arribat els antiavalots dels Mossos d'Esquadra. La gent els cridava: "Defenseu el poble català". Finalment, la Guàrdia Civil se l'ha emportat detingut.

El responsable de l'àrea de tecnologies de la informació i les comunicacions del departament d'Exteriors, Xavier Puig, també ha sigut detingut. Tot i que en un primer moment s'havia informat també de la detenció de la directora de Serveis de T-Systems, Rosa Maria Rodríguez Curto, que gestiona els serveis informàtics de la Generalitat, l'empresa ha assegurat a l'ARA que no li "consta" aquest fet.

Les altres persones detingudes o retingudes durant els escorcolls serien el secretari d'Hisenda Lluís Salvadó i el responsable de l'àrea de tecnologies de la informació i les comunicacions, Xavier Puig, i Pau Furriol i Fornell, advocat i militant d'ERC.

Cargando
No hay anuncios

Els agents s'han personat al departament d'Economia de la Generalitat i a diverses de les seves dependències, com ara a la secretaria d'Hisenda, a Gran Via, 639, i a la direcció general de Patrimoni, a Gran Via, 635. També haurien entrat al departament de Treball i Afers Socials, fet que ha confirmat la consellera Dolors Bassa en un tuit. També s'han personat a la Conselleria de Governació, a la d'Exteriors, a l'Administració Oberta de Catalunya (que es troba a l'interior de la seu de la tecnològica Indra), al CTTI i a la seu de l'empresa T-Systems.

La Guàrdia Civil ha entrat, a més, al Palau Centelles, seu de l'Institut d'Estudis Autonòmics i Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya. El director d'aquest organisme és el jurista Carles Viver i Pi-Sunyer, antic magistrat del Tribunal Constitucional (1992-2001) i president del Consell Assessor per a la Transició Nacional.

Premsa de Governació confirma que hi ha Guàrdia Civil a la setena planta, on hi ha el despatx de la consellera Meritxell Borràs. A més, treballadors del departament d'Economia han confirmat a l'ARA que la primera planta de la conselleria ha sigut desallotjada, així com dos despatxos de l'àrea de processos electorals, que estan custodiats per tres agents de la Guàrdia Civil cadascun. També hi ha agents a les plantes 7 i 8 de l'edifici, i s'han tallat les comunicacions a l'edifici (wifi i telèfon).

Així, en total el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona ha ordenat 41 escorcolls, sis dels quals són a despatxos situats a diferents seus oficials del Govern. Segons el tribunal, els escorcolls es limiten als despatxos de les persones que tenen la condició d'investigats en la causa. El magistrat també ha acordat escorcolls a tres empreses de Barcelona, a despatxos professionals no oficials i a domicilis particulars. La causa està oberta pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació, amb una vintena de persones investigades.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat aquest migdia que "aquesta agressió està fora d'empara legal": "El govern espanyol ha suspès 'de facto' l'autogovern de Catalunya". "El govern espanyol ha superat la línia vermella que el separava dels règims antidemocràtics", ha lamentat, però ha insistit: "El dia 1 sortirem de casa amb una papereta i la farem servir".

Per la seva banda, Carme Forcadell ha dit que les actuacions policials suposen "la suspensió de l'autonomia de Catalunya" i que "ens trobem davant l'aplicació d'un estat d'excepció 'de facto'". Ha condemnat les actuacions que "criminalitzen i obstaculitzen" que els ciutadans votin. Ha fet un repàs de les operacions policials i judicials contra el referèndum i s'ha dirigit al govern espanyol amb les següents paraules: "Aquesta és l'única resposta que podeu oferir davant la voluntat de votar?"

Cargando
No hay anuncios

Fonts del Govern consultades per l'ARA creuen que la macrooperació està plena d'irregularitats. La principal seria, afirmen, que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja hauria d'haver assumit la investigació, donat que hi ha implicades persones aforades. En canvi, el cas continua en mans del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, que és el que va iniciar la investigació arran del cas Vidal. El Govern considera que el jutge, Juan Antonio Ramírez, conegut per haver portat casos com els de les pintades al rei, s'hauria d'haver inhibit en aquest cas en favor del TSJC, "que ofereix més garanties als càrrecs catalans".

El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha condemnat l'actuació a Catalunya Ràdio: "Això és una demostració més que hi ha un veritable estat policial: estem en una situació absolutament excepcional i fora de qualsevol garantia democràtica".

"El poble defensarà les seves institucions"

Milers de ciutadans s'han concentrat a la Rambla de Catalunya amb pancartes que demanen "democràcia". Aquesta s'hauria convertit en la manifestació més multitudinària, tot i que també hi ha concentracions a altres punts de Barcelona. Amb ells hi ha Joan Tardà, Jordi Cuixart (Òmnium) i Jordi Sànchez (ANC), també. La gent crida "Democràcia" i "Això és un cop d'estat". Tardà ha qualificat l'operació d'"atemptat a la democràcia", però ha reclamat serenor: "No caiguem en cap provocació, ens volen fer descarrilar, però ens hem de mantenir ferms en la defensa dels drets civils".

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha arribat a la seu del departament on s'està produint un escorcoll entre aplaudiments dels treballadors. Ha assegurat que el Govern "continua treballant amb la mateixa fermesa" per fer possible el referèndum. Després d'una breu atenció als mitjans, ha deixat un clavell a sobre d'un dels cotxes de la Guàrdia Civil.

"Aquest poble defensarà les seves institucions", ha assegurat el portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, a la Rambla: "Hem sigut, som i continuarem sent, malgrat les agressions, un sol poble que vol decidir". El secretari general de la UGT, Camil Ros, ha demanat la "llibertat immediata" dels detinguts aquest matí "de forma desproporcionada", mentre que Anna Gabriel (CUP) ha demanat fer resistència pacífica i no caure en provocacions. "Esperem que guanyin les urnes i no el cop d'estat", afegeix.

Cargando
No hay anuncios

Membres de Comissions Obreres (CCOO) també s'han concentrat davant la seu d'Exteriors per "defensar les institucions", han tallat la Via Laietana i s'han sumat a la multitud de persones que protesten. En un moment determinat la Guàrdia Civil ha carregat un cotxe amb material extret del departament, però els manifestants s'han col·locat al voltant del cotxe per impedir que sortissin del vehicle.

A més, estudiants han tallat la Diagonal durant prop de 45 minuts, tot i que el trànsit ja s'ha restablert. Segons els universitaris, el SEPC ha entrat a les classes i ha fet una crida a sortir al carrer contra les detencions. Demà han convocat una concentració a les 12.00 h. També s'ha organitzat una concentració de rebuig a la plaça Sant Jaume.

Intervenció total de l'Estat

En paral·lel a aquesta informació, el govern espanyol ha efectuat la intervenció total de les finances catalanes. La Generalitat ja ha rebut la notificació signada directament per part del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en la qual comunica que li retira la gestió d'uns 4.500 milions d'euros del pressupost que el govern català tenia previst gastar el que queda d'exercici en serveis "no fonamentals". El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha convocat d'urgència els líders del PSOE i Ciutadans a la Moncloa, davant dels últims esdeveniments a Catalunya.

A més, un gran vaixell comercial de la naviliera italiana Grandi Navi Veloci està atracat des d'aquest matí al moll de Lepant de Barcelona. El port va rebre ahir un escrit oficial del govern espanyol informant que es tracta d'un "vaixell d'estat", però sense precisar amb quin objectiu s'ha amarrat al port. Es tracta de l'embarcació 'Rhapsody', que té capacitat per a 2.448 passatgers i que disposa de serveis com restaurant, piscina o sala de reunions. Segons ha pogut saber l'ARA, el vaixell té previst estar-se a Barcelona fins al 3 d'octubre i, a més, un segon vaixell encara arribarà al port de Barcelona aquesta mateixa tarda. L'embarcació és, en aquest cas, de l'empresa naviliera Trasmediterránea, assenyalen les mateixes fonts.

Cargando
No hay anuncios

A Tarragona, l'Estat ha ordenat al port que deixi amarrar un creuer amb capacitat per a 800 persones. Podria servir per allotjar policies, tot i que oficialment es desconeix el motiu de la petició. Es tracta d'una embarcació comercial com la que ja ha atracat a Barcelona amb capacitat per a més de 2.000 persones. La de Tarragona es tracta de l'embarcació 'GNV Azzurra', i també és propietat de la naviliera italiana Grandi Navi Veloci.

El ministeri de l'Interior i les direccions generals de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional han suspès els permisos i vacances de tots els agents destinats a Catalunya entre el 20 de setembre i el 5 d'octubre. L'objectiu és "garantir el compliment de la decisió del Tribunal Constitucional sobre el referèndum il·legal a Catalunya". Concretament, han cursat una instrucció que modifica el règim de vacances, permisos, llicències i horaris del personal, i els agents no en podran demanar. La instrucció es podria allargar més enllà del 5 d'octubre "si les circumstàncies ho aconsellen".

A això s'hi suma el fet que, aquest migdia, agents de la Policia Nacional han intentat entrar a la seu de la CUP de Barcelona, al carrer Casp, però no han pogut perquè les persones que eren a l'interior del local ha vist per la videocàmera de seguretat que qui picava a la porta eren agents de la policia i ha abaixat les persianes. La concentració de protesta també ha anat creixent i fent-se massiva.

També cal destacar que el Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) ha denunciat que s'han escorcollat despatxos d'advocats i que, per tant, s'ha vulnerat el dret de defensa. Això, segons l'ICAB, "viola el dret al secret professional dels advocats", ja que els escorcolls s'han practicat de manera "indiscriminada" i han afectat la protecció de dades personals "de qualsevol client". A més, ha recordat que s'ha incomplert l'Estatut de l'Advocacia perquè no s'ha informat dels escorcolls la degana del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona.

Rajoy diu que han fet "el que havien de fer"

Rajoy ha assegurat al Congrés que han "fet el que havien de fer" i el que era la seva "obligació" per tal de mantenir l'estat de dret, i ha insistit que els partits sobiranistes es van "carregar la Constitució" al Parlament fa dues setmanes. "La Constitució se la va carregar vostè, amb el PSOE quan van reformar en una nit l'article 135", ha dit davant una interpel·lació de Gabriel Rufián.

Cargando
No hay anuncios

Els diputats del PDECat i d'ERC han abandonat el Congrés de Diputats, on hi havia ple, com a protesta pels escorcolls. Abans de marxar, Gabriel Rufián ha dit al president del govern espanyol, Mariano Rajoy: "Tregui les seves mans brutes de les institucions catalanes". "En aquest moment estan detenint càrrecs electes catalans simplement per les seves idees", ha lamentat. "Que sàpiga que per cada persona que detingui n'hi ha 100 que estan disposades a respectar el mandat inequívocament popular. És una lluita no pels drets nacionals, sinó pels drets civils de tots", ha sentenciat.

Posteriorment, Rufián ha viatjat fins a Barcelona per assistir a la concentració davant el departament d'Economia de la Generalitat. "Sou dignes hereus dels vostres avis i dels vostres pares", ha cridat megàfon en mà als manifestants: "Nosaltres no només lluitem pel dret a decidir als Països Catalans, lluitem pels drets civils de tots els pobles de l'Estat. Quan us diguin que el problema només és el PP, recordeu que també ho és el PSOE, Cs i el Tribunal Constitucional".

Els diputats d'En Comú Podem el Congrés: "Demanem a tota la ciutadania catalana serenor absoluta, fermesa per respondre als atacs que estem patint com a ciutadans i ciutadanes i com a país", ha dit Xavier Domènech en una compareixença posterior. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat a Rajoy "que rectifiqui, que aturi aquesta deriva repressora i que retorni l'autogovern". "Si creu que amb aquesta estratègia tindrem por, és al revés; sortirem al carrer més units".

El tinent d'alcalde de Barcelona Jaume Asens ha denunciat que el macrooperatiu policial significa "l'aplicació de l'article 155 en un un atac sense precedents a l'autogovern de Catalunya". Asens ha afirmat: "Ens estan tractant com una colònia que s'ha d'ocupar". Després de deixar clar que "l'Ajuntament de Barcelona està al costat de la Generalitat i del poble de Catalunya", el dirigent de Catalunya En Comú ha avançat que han cridat a la seva militància a sumar-se a les concentracions.

Cargando
No hay anuncios

Malgrat aquesta escalada de les tensions, però, el govern espanyol no ha modificat ni una coma del seu discurs. El portaveu de l'executiu, Íñigo Méndez de Vigo, ha atès al migdia als mitjans des del Congrés i ha acusat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de "buscar amb manifestacions al carrer la legitimitat que no té".

Per la seva banda, la líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, ha assegurat a Catalunya Ràdio que "és normal que la justícia actuï", i ha defensant que el seu partit està donant "una sortida" política a la situació actual: "Això se solucionarà amb urnes, però urnes de veritat", en referència a la convocatòria d’unes eleccions autonòmiques per buscar un nou govern que defensa Ciutadans". "El que està passant a Catalunya és molt greu", ha afegit Arrimadas, que no sabia res del dispositiu: "Evidentment que no, a mi no em truquen abans de fer una detenció. No en tenia coneixement".

L'expresident espanyol José María Aznar també ha fet declaracions i ha demanat al govern espanyol mà dura contra el referèndum de l'1 d'octubre. "No es pot tractar amb colpistes i secessionistes", ha sentenciat Aznar en una entrevista amb el canal internacional de notícies NTN24, amb seu als Estats Units.

Els alcaldes es neguen a declarar per la cessió de locals de l'1-O

Dels 17 alcaldes que estaven citats aquest dimecres per la fiscalia per haver cedit locals per a l'1-O, 16 han comparegut i s'han negat a declarar mentre que el restant, el de Sabadell, Maties Serracant, no s'ha presentat a la citació.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat 48 hores a l'AMI i a l'ACM perquè retiri de les seves pàgines web els continguts sobre la preparació i la celebració del referèndum. Si no, amenaça de retirar els continguts forçosament o de tancar les webs. Són les mesures cautelars per la querella.