Tots els detinguts per l'1-O queden en llibertat amb càrrecs però no se'ls acusa de sedició

BarcelonaEl magistrat del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona ha deixat en llibertat a les sis persones que encara estaven detingudes pel macrooperatiu de dimecres contra l'1-O. El jutjat ha decretat llibertat per a tots amb l'obligació de comparèixer una vegada a la setmana tal com ha demanat la fiscalia, que no ha demanat presó per a cap dels sis acusats. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha informat que es descarta acusar a cap d'ells pel delicte de sedició, un dels que la Guàrdia Civil havia fet servir per detenir-los dimecres passat. En tot cas, el jutge ha acceptat les acusacions per desobediència, prevaricació i malversació de fons públics, aquesta última penada amb presó. Si s'hagués acceptat processar-los per sedició, els advocats dels detinguts han dit que el cas s'hauria hagut de traslladar a l'Audiència Nacional.

El jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer també ha requerit als sis alliberats, com ha sol·licitat la fiscalia, que s'abstinguin de fer cap actuació que estigui relacionada amb la desobediència. En concret, segons els advocats dels acusats, Ramírez Sunyer s'ha referit "al referèndum i a les estructures d'Estat", tal com mencionava en la interlocutòria que va fer per ordenar els 41 escorcolls de dimecres. Els lletrats han afegit que tots sis s'han negat a declarar davant del jutge i que han hagut de comparèixer emmanillats, ja que Ramírez Sunyer no ha demanat que els hi retiressin. Fins i tot, en alguns casos han signat les actes amb les manilles posades, fet que han criticat les defenses.

El fins avui secretari general de la Vicepresidència, Josep Maria Jové; el secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó; el director de l'àrea d'informació i sistemes de la Fundació PuntCat, Pep Masoliver; la directora de serveis de T-Systems, Rosa María Rodríguez Curto; el treballador del Consorci d'Administració Oberta de Catalunya (OAC) Juan Manuel Gómez i el director d'estratègia i innovació del CTTI, Josuè Sallent, han sortit lliures a les 15.30 h d'aquest divendres de la Ciutat de la Justícia, on els esperaven centenars de persones que s'han manifestat per reclamar el seu alliberament. Tots sis havien quedat detinguts des de les 8.00 h de dimecres; per tant, han quedat arrestats unes 55 hores, gairebé dos dies i mig.

En paral·lel, l'advocada de Salvadó ha sol·licitat recusar el jutge Ramírez Sunyer. Pel que fa als altres vuit detinguts de dimecres, la Guàrdia Civil ja els havia deixat en llibertat amb anterioritat i ara s'espera que el jutge els citi a declarar en els pròxims dies.

Mobilització de suport

El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, alguns consellers, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i diputats de JxSí i la CUP han rebut emocionats els sis alliberats. Tot i la pluja, unes 300 persones encara continuaven concentrades davant la Ciutat de la Justícia: els manifestants els han dedicat uns aplaudiments amb els càntics "Moltes gràcies" i "No esteu sols". De fet, abans de les 9.00 h d'aquest divendres, centenars de persones s'han començat a mobilitzar davant la Ciutat de la Justícia i s'han situat tot el matí a les portes d'entrada dels jutjats per mostrar el seu suport als detinguts. Els manifestants han cridat durant hores, fins que els arrestats han quedat en llibertat, càntics com "Detinguts, llibertat", "No esteu sols" i "No volem una altra dictadura".

Salvadó ha publicat a la nit una piulada en què ha agraït a "tothom l'extraordinari suport": "El soroll de les cassoles a les nits ens ha fet sentir molt forts".

Per la seva banda, Jové ha fet un altre tuit en què ha assegurat que "ni el formigó ha pogut silenciar les nostres veus i cassoles".

La Guàrdia Civil va introduir la sedició

Aquest dijous es va saber que la Guàrdia Civil, quan va informar els detinguts dels delictes dels quals se'ls acusava, en la gran majoria hi va incloure el de sedició, que, segons els advocats de la defensa, s'hauria utilitzat per justificar els arrestos. Els advocats van dir que el cos armat va argumentar que els detinguts incomplien la suspensió del referèndum acordada pel Tribunal Constitucional (TC) i gestionaven els elements fonamentals de l’1-O. La Guàrdia Civil va atribuir a la majoria dels arrestats els delictes de sedició i desobediència, i en alguns casos els de malversació i prevaricació.

Tot i això, el TSJC va comunicar dimecres que la causa del jutjat número 13, que a partir del cas Santi Vidal ha engegat un procediment contra el referèndum, està oberta pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació, sense incloure-hi sedició. Els advocats van apuntar que el jutge ja havia mencionat la sedició en la causa perquè la denúncia que va presentar Vox, que va servir per obrir el cas, incorporava el delicte. La pena per sedició pot suposar fins a 15 anys de presó.

Sense declarar a la comandància

Els 14 detinguts en la macrooperació de dimecres per l'1-O van acollir-se al dret de no declarar davant la Guàrdia Civil i no van voler respondre a les preguntes dels agents. Jové i Salvadó fins i tot no van voler signar l'acta de la compareixença. De les 14 persones arrestades, 10 havien demanat dimecres l'habeas corpus; és a dir, que un jutge avalués si les detencions s'havien fet amb garanties i en cas que considerés que no, que poguessin quedar en llibertat. Però els jutjats que van rebre les sol·licituds van desestimar-les perquè van valorar que els arrestos "es van fer d'acord amb la legalitat". Ahir a la nit la defensa de Masoliver va presentar un segon habeas corpus que no es va admetre a tràmit.

Investigació de les partides

En paral·lel, ahir també es va saber que una de les finalitats dels 41 escorcolls de dimecres és determinar si el Govern ha gastat 6,2 milions d'euros per al referèndum de l'1-O. Segons la interlocutòria del jutjat número 13, el jutge feia referència a tres partides: del departament de Governació, de poc més de 400.000 euros, i dues més de fons interdepartamentals, que sumen 5,8 milions d'euros, que estaven incloses en els pressupostos del 2017 i que van ser anul·lades pel TC. El magistrat va ordenar intervenir la documentació relacionada amb "el referèndum i les estructures d'Estat".