La Guàrdia Civil requisa a Bigues i Riells 10 milions de paperetes

Bigues I RiellsEl poble de Bigues i Riells, al Vallès Oriental, va viure ahir una jornada que difícilment podran oblidar els veïns. Poc es pensaven que en una nau del polígon de Can Barris hi havia amagades prop de 10 milions de paperetes (9.894.350) que s’havien d’utilitzar en el referèndum. Un secret molt ben guardat fins que ahir la Guàrdia Civil se les va endur en set furgonetes, on també van carregar material divers de l’1-O, com els cartells de “Local electoral”, les actes de constitució de mesa, les de sessió de l’escrutini i les actes de llista numerada de votants amb la inscripció Referèndum d’autodeterminació de Catalunya 2017, segons va detallar el cos policial a mitja tarda.

A més, hi van detenir l’advocat i militant d’ERC Pau Furriol, propietari de la nau que custodiava fins ahir les paperetes, i un treballador. L’agència Efe apuntava que la detenció de Mercè Martínez, tècnica de l’àrea de sostenibilitat financera del departament de Vicepresidència, també tenia relació amb la nau.

Més d’un centenar de veïns de Bigues i Riells i dels pobles de la vora es van concentrar al polígon per mostrar el rebuig a l’actuació de la Guàrdia Civil amb estelades, tambors i càntics com “Esteu perdent”, “No tenim por” i “On són les paperetes?” Però aquesta protesta festiva i alegre va acabar amb veïns clavant cops de peu als vehicles de la Guàrdia Civil, que van haver de demanar als Mossos que hi intercedissin.

Els agents havien arribat a primera hora del matí al polígon de Can Barris. “A dos quarts de nou em van trucar diverses empreses del voltant avisant que la Guàrdia Civil estava escorcollant una de les naus”, va relatar l’alcalde de la població, Joan Galiano (ERC), que, lògicament, no s’ensumava res de l’operació. Es va personar ràpidament a la zona per confirmar que tenien ordre judicial. I, efectivament, era així: formava part de les diligències ordenades pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona.

Ràpidament van córrer els missatges de mòbil entre els veïns, que es van concentrar als dos caps del carrer on hi havia la nau, rere la cinta i els agents que vigilaven l’accés al local. Un dels primers a arribar-hi va ser Joan Maspont, veí de Santa Eulàlia de Ronçana. “Em sembla una animalada el que està passant i que per un referèndum es munti aquest estat d’excepció amb guàrdies civils per aquí... Si feia anys que no se’n veien!”, va dir indignat. “Som aquí per posar bastons a les rodes a les maniobres per impedir que es voti l’1-O”, va afegir.

Grans i joves es van concentrar entre les deu del matí i quarts de cinc de la tarda animant l’escorcoll amb batucades i proclames. Alguns hi arribaven i en marxaven, i d’altres s’hi van quedar tot el dia, com Marcela Homs, veïna de Bigues i Riells, que hi va anar perquè la va avisar el seu fill des de Cancún (Mèxic). “He vingut amb el meu marit perquè volem votar i lluitaré fins on faci falta”, va dir de manera contundent.

Doble tap

Però l’ambient distès i festiu es va enterbolir quan, cap a les quatre de la tarda, els agents van intentar anar-se’n amb tot el material requisat. Els concentrats els van impedir el pas, alguns asseguts a terra i d’altres drets davant els vehicles. Els agents van intentar aixecar els manifestants a la força, però sense èxit. Un d’ells, Oriol Carreras, de 22 anys i veí de Riells, va fer d’intermediari i va acordar amb la Guàrdia Civil que només els deixarien passar si qui els demanava de sortir d’allà eren els Mossos d’Esquadra, que hi van arribar al cap de vint minuts. Finalment, les furgonetes en van poder marxar, però al cap de 100 metres van trobar un segon tap de manifestants, i alguns van començar a picar a les furgonetes i a insultar els agents. Després d’alguns moments de tensió, la Guàrdia Civil va poder anar-se’n amb un dels pilars fonamentals del referèndum: les paperetes per votar.

12 dies d’ofensiva policial per desmantellar el referèndum

Agents de la Guàrdia Civil entren el 8 de setembre a la tarda a Indugraf, una impremta de Constantí que el cos policial vigilava des de feia 48 hores. No hi troben material relacionat amb l’1-O i se’n van amb les mans buides. Efectius de l’institut armat entren l’endemà al setmanari El Vallenc de Valls i se n’emporten un ordinador i documents. El director de la publicació acaba investigat per desobediència, prevaricació i malversació arran de l’escorcoll.

En un sol dia, el 15 de setembre, la Guàrdia Civil entra en impremtes a Barcelona, Sant Feliu de Llobregat, l’Hospitalet i Badalona. El resultat final de l’operació és la confiscació de 100.000 cartells de l’1-O encarregats per la Generalitat, segons anuncia i celebra des de Barcelona el president espanyol, Mariano Rajoy.

El 17 de setembre l’institut armat confisca 1,3 milions de cartells, díptics i fulletons de promoció del referèndum en una empresa de distribució de propaganda a Montcada i Reixac. Eren cartells de la Generalitat que promovien el referèndum, de la CUP i material que cridava a votar sí a la independència.

La Guàrdia Civil va requisar dimarts 45.000 notificacions de les meses electorals de l’1-O a la seu de l’empresa Unipost de Terrassa. Els agents s’hi van presentar sense ordre judicial i desenes de persones van impedir, fins que van ser desallotjades pels Mossos, que el secretari judicial entrés a l’oficina.