Què guanyen i què perden ERC i Junts si es trenca el Govern?

Dossier La legislatura en suspens Desplega

1

“Si un sector de Junts vol sortir del Govern, ho han de resoldre ells ”

2.

Què guanyen i què perden ERC i Junts si es trenca el Govern?

3

L’1-O, el pròxim pols entre el carrer i les institucions

BarcelonaERC i Junts estan en una posició de màxims i per ara ningú cedeix. Tot just comença la negociació per intentar salvar el Govern. Que es trenqui és una possibilitat real. A continuació, analitzem què hi guanya i què hi perd cada partit si les converses –que tenen com a límit a finals de mes– acaben en fractura.

Avantatges

Tot i que Esquerra està convençuda que el Govern se salvarà i prefereix evitar la ruptura, la sortida de Junts tindria un avantatge principal: els republicans podrien deixar enrere la imatge crònica d’un executiu dividit que arrosseguen des de principis del 2016, quan es va forjar el matrimoni de conveniència en el primer govern de Puigdemont. Cal veure si voldrien governar en solitari o mirarien de fer entrar els comuns a l’executiu, però del que no hi ha dubte és que el partit assumiria bona part de les 250 vacants que deixaria Junts a la Generalitat, i arribaria així a les cotes de poder més elevades des de la restauració de la democràcia. Amb els comuns o sense, també permetria a Esquerra enfortir la seva estratègia a favor de la negociació amb l’Estat sense les interferències de Junts. "Ara Junts no té més estratègia que rebentar l’estratègia d’Esquerra", es lamentava aquesta setmana un dirigent republicà. Amb la ruptura del Govern actual, Junts seguiria llançant els seus dards, però ja des de l’oposició. L’efecte sobre el Govern seria ben diferent.

Inconvenients

Si ERC vol evitar el trencament és perquè, en cas que Junts deixi l’executiu, difícilment sortirien els números per aguantar la legislatura gaire més. Segurament podria resistir alguns mesos intentant marcar perfil de gestió des d’un govern monocolor, però esgotar el mandat seria una quimera. És un fet que cal tenir en compte, ja que després que al partit li hagi costat més de 40 anys tornar al capdavant de la Generalitat, ara correria el risc de perdre-ho amb unes eleccions molt abans del 2025, quan tocarien. Són simples matemàtiques: els republicans tenen 33 diputats, que, si eventualment sumessin els comuns, arribarien a 41, molt lluny dels 68 de la majoria absoluta. Això deixaria cada votació al Parlament en mans del PSC. I d’aquí surt l’altre gran perill de trencar: quedar a mercè del PSC a Catalunya faria perdre a ERC capacitat negociadora amb el PSOE. Si ara Esquerra pot mirar de pressionar Pedro Sánchez és perquè els seus vots són decisius a Madrid i, en canvi, els del PSC no ho són a Barcelona. Difícilment podria fer-ho si aquest escenari canvia.

Avantatges

Des que va començar la legislatura amb el president Pere Aragonès, Junts discrepa del rumb que ha pres Esquerra. El gir pragmàtic dels republicans, basat en la negociació amb l'Estat, entra en contradicció amb el discurs de Junts, més unilateralista des dels fets de l'1-O. Sortir de l'executiu els estalviaria entrar en la contradicció de criticar l'estratègia dels d'Oriol Junqueras –sobretot la taula de diàleg i el suport del PSOE a Madrid– i alhora governar-hi a Catalunya. Des de l'oposició marcarien perfil propi en termes del Procés i també en l'eix ideològic, com per exemple en la rebaixa de la pressió fiscal i l'eliminació de successions i donacions que defensa el partit i que Esquerra rebutja de ple. També deixarien els republicans en un govern en solitari amb només 33 diputats i en mans del PSC i els comuns: un tripartit de facto abans de les eleccions municipals, la qual cosa podria debilitar els republicans de cara a l'electorat independentista i enfortir Junts amb més pedigrí sobiranista.

Inconvenients

Trencar la coalició implicaria deixar de governar a Catalunya. Per tant, perdrien la capacitat de prendre decisions des de l'executiu català i també la projecció i visibilitat que comporta. No liderarien l'oposició –van quedar en tercera posició a les eleccions– i s'arriscarien a una escissió interna entre el sector més institucional que es vol mantenir a l'executiu i els que en volen marxar. Fer-ho abans de les eleccions municipals també situaria en dificultats els alcaldables, que sovint exhibeixen capacitat d'influència si són del partit que governa. Trencar amb Esquerra també els complicaria el relat dels pactes: si no poden governar amb els republicans pel desacord amb el full de ruta del Procés seria difícil justificar pactes amb el PSC en municipis, consells comarcals o diputacions. Alhora, també tindria efectes col·laterals en el finançament del partit: uns 250 càrrecs de lliure designació per part de Junts al Govern haurien d'abandonar el lloc i conseqüentment la formació perdria el finançament que prové dels seus salaris.