Justícia europea
Política01/02/2023

Qui guanya amb la decisió del TJUE?

Els experts consideren que retorna la pilota a Bèlgica

BarcelonaDesprés de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre l'abast de les euroordres, s'han produït dues reaccions contradictòries: per una banda, l'expresident Carles Puigdemont ha conclòs que la resolució fa "inviable" a la pràctica les euroordres, mentre que la Moncloa ha assegurat, en canvi, que ara l'entrega de l'excap de l'executiu català és més a prop. ¿Qui ha guanyat, doncs, en la decisió d'aquest dimarts? Com es durà a terme a la pràctica?

Cargando
No hay anuncios

A qui dona la raó el TJUE?

La majoria d'experts consultats ho consideren un "empat". Per al catedràtic de dret de la UB Joan Queralt, es tracta d'una resolució "elegantment indefinida": "És un empat" entre uns i altres, considera. "Hi ha partit", conclou, i afegeix que Luxemburg passa la pilota a Bèlgica, que probablement s'haurà de tornar a pronunciar sobre l'extradició. Aquesta valoració també la comparteix l'advocat penalista i expert en euroordres Narcís Trenado, que argumenta que el TJUE assumeix ara un nou supòsit per denegar les euroordres: la vulneració de drets fonamentals per una deficiència generalitzada del sistema judicial i també per la manca de tutela judicial efectiva d'"un grup objectivament identificable". Fins ara, diu, no formava part dels supòsits habituals de la denegació d'euroordres entre estats europeus.

Cargando
No hay anuncios

Tanmateix, tenint en compte les decisions que ja havia pres Bèlgica, per al catedràtic de dret penal de la UAB Fermí Morales la resolució del TJUE li "limita el marge" per rebutjar l'entrega dels exiliats i referma el "principi de confiança recíproca" entre els països de la Unió. Ara bé, també diu que afegeix excepcions a les quals es pot intentar agafar la defensa: Morales no veu viable que Bèlgica digui que a Espanya existeix una vulneració sistemàtica de drets fonamentals de caràcter general, però, en canvi, creu que els advocats batallaran perquè se'ls reconegui la segona excepció, la d'argumentar que les persones reclamades formen part d'un "grup objectivament identificable" al qual no es garanteix la tutela judicial efectiva.

Què pot passar a partir d'ara?

Un cop ha resolt Luxemburg la qüestió de les prejudicials, el Tribunal Suprem pot presentar una altra euroordre contra l'exconseller Lluís Puig, ja que així ho ha avalat el Tribunal de Justícia de la UE, coincideixen els experts.

Cargando
No hay anuncios

En el cas de l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Clara Ponsatí i Toni Comín, l'alt tribunal no ho podria fer de manera immediata, ja que són eurodiputats i estan pendents que el Tribunal General de la Unió Europea resolgui si mantenen o no la immunitat. El calendari per saber aquesta resposta passa pel mes de març.

En cas que perdessin, se situarien a la mateixa casella que Lluís Puig: hi hauria noves euroordres i Bèlgica analitzaria els seus casos. En el cas de Puigdemont, no obstant, s'hauria de decidir quina autoritat judicial decideix: si la belga o la italiana, ja que també té oberta allà una causa de quan va ser detingut a Sardenya el setembre del 2021.

Cargando
No hay anuncios

Què és un "grup objectivament identificable"?

Els advocats consultats admeten que no hi ha precedents sobre què significa ser un "grup objectivament identificable" –"és un concepte nou" al TJUE, aclareixen–, de manera que s'ho juguen tot al que pugui interpretar Bèlgica. En aquest sentit, Fermí Morales explica que seran les autoritats belgues les que prendran una decisió a partir dels arguments de les defenses, però també del que pugui dir la fiscalia belga, que fins ara ha defensat l'execució de l'euroordre de Llarena. En aquest sentit, es pregunta: "¿L'independentisme pot argumentar que pateix aquest risc de vulneració de drets a Espanya com a grup des del poder?", diu, tenint en compte –afirma– que governa a Catalunya i també té una participació directa en la governabilitat de l'Estat.

Cargando
No hay anuncios

Joan Queralt, en canvi, creu que aquesta afirmació del TJUE dona "molt de joc" a les autoritats belgues per rebutjar l'entrega: "Tornen a la casella de sortida", sentencia. I Narcís Trenado, al seu torn, considera que és una via perquè Bèlgica pugui rebutjar l'entrega, però avisa: suposaria un conflicte no només entre Espanya i Bèlgica, sinó també entre la resta d'estats de la UE.

Una nova pregunta al TJUE?

Si bé el TJUE li torna la pilota a Bèlgica, també hi ha la possibilitat que els belgues retornin la pilota a Luxemburg. És a dir, que en cas de rebre noves euroordres per part d'Espanya, emeti noves qüestions prejudicials perquè el TJUE defineixi què vol dir quan parla d'identificar "deficiències sistèmiques o generalitzades" del sistema judicial o que afectin la tutela judicial efectiva d'un "grup objectivament identificable".

Cargando
No hay anuncios

En la resolució d'aquest dimarts, l'únic que ha dit Luxemburg és que l'existència d'una resolució del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides –que va demanar l'alliberament immediat dels presos polítics– no és suficient per si sola per acreditar cap de les dues coses. Ara bé, també reconeix que és un element a "tenir en compte" per part de les autoritats que han de decidir sobre les euroordres.

La partida, doncs, no s'ha acabat.