El Defensor del Poble demana “neutralitat” als edificis públics

MadridL’endemà de la manifestació a favor de la convivència que va acabar amb una agressió a un càmera de Telemadrid, la líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, va acudir al Defensor del Poble a Madrid per traslladar-li que se sentien “indefensos” davant l’ocupació de l’espai públic per símbols polítics. I ahir, el Defensor del Poble, Francisco Fernández Marugán, va respondre a la demanda de Ciutadans demanant respecte al “principi de la neutralitat ideològica dels poders públics”.

El Defensor del Poble va considerar que la neutralitat és “incompatible” amb la presència de llaços grocs en edificis i espais públics i va afegir que no hi pot haver un “monopoli o exclusió” d’altres símbols. Per aquest motiu, va expressar la seva “preocupació” pel “deteriorament de la convivència als espais públics a Catalunya”.

Fernández Marugán va respondre així a les queixes formals presentades pel diputat de Cs al Congrés Juan Carlos Girauta sobre la presència de llaços grocs, creus, pancartes i estelades en espais públics i instal·lacions de la Generalitat i dels ajuntaments de Barcelona, Girona, Reus, Vic i Berga.

Per a Fernández Marugán, l’espai públic està sotmès a unes normes “per garantir que sigui compartit”, i va defensar que “els drets de reunió i manifestació o el de l’ús dels espais públics no són il·limitats precisament per reservar la seguretat i la convivència”. En aquest sentit, el Defensor del Poble va condemnar l’agressió que va rebre la dona al Parc de la Ciutadella el 25 d’agost passat mentre retirava llaços grocs, així com la que va patir el càmera de Telemadrid durant la manifestació organitzada per Cs.

Precisament, també va considerar que seria “desitjable” que la Junta de Seguretat del 6 de setembre inclogui la polèmica sobre els llaços grocs. El cas és que l’executiu espanyol vol que aquest assumpte figuri a l’ordre del dia, i el Govern ho rebutja si és per parlar de la feina dels Mossos. Tot i així, divendres el conseller d’Interior, Miquel Buch, ja va comentar que no es negarien a tractar-ho.

A part de la demanda de Ciutadans, el Defensor del Poble també va respondre ahir a les queixes que va formular un ciutadà sobre els llaços grocs a la façana de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. El Defensor del Poble va dirigir un escrit a la consellera de Salut, Alba Vergés, a qui també va reclamar “neutralitat ideològica”.

“La llibertat d’expressió de les persones en instal·lacions públiques té un límit en el principi de neutralitat ideològica dels poders públics, que no són partits polítics o entitats de la societat civil”, afirma Marugán en la carta dirigida a la consellera republicana.

Cs va dirigir-se al Defensor del Poble perquè no considera legitimat el síndic de greuges, Rafael Ribó, que ahir va rebutjar el posicionament del seu homòleg espanyol.

El síndic de greuges, indignat

Ribó va defensar que la llibertat d’expressió no pot quedar limitada per les normatives municipals d’ordenació de la via pública i el paisatge urbà. El síndic va criticar que Fernández Marugán hagi obviat la llei orgànica 36/1985, que estableix “un deure de coordinació” entre el Defensor del Poble i el Síndic de Greuges “que hauria de manifestar-se amb l’intercanvi d’informació entre les dues institucions”.

En aquest sentit, el síndic li va recordar que ha emès diversos informes sobre drets i llibertats a Catalunya que han sigut debatuts al Parlament. “L’administració local pot regular l’ús de l’espai públic i el paisatge urbà, però no l’exercici del dret de llibertat d’expressió ni del dret de reunió i manifestació”, va apuntar Ribó, que va recordar que es tracta de “drets fonamentals” dels ciutadans.

En la mateixa línia es va pronunciar ahir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va defensar la presència de llaços grocs en espais públics. “Hem de decidir si volem viure en democràcia, on l’espai públic no és neutral, o en una dictadura, en què sí que es pot pretendre que sigui uniforme”, va sentenciar Colau en declaracions a La Sexta.