El greuge d'Alacant, la província menys finançada per l'Estat
La capital del sud del País Valencià ha acollit una concentració per exigir l'increment de la inversió als PGE i una reforma del finançament
ValènciaSi hi hagués un rànquing de províncies oblidades pel govern espanyol, la d'Alacant hi apareixeria ben amunt. Una bona mostra és el projecte de pressupostos de l'Estat (PGE) per al 2023, que l'ha situada com la menys finançada de l'Estat, malgrat que és la cinquena més poblada. Un greuge que se suma a uns altres oblits històrics i que ha generat una reacció d'indignació al sud del País Valencià.
La prova d'aquest malestar és la concentració celebrada aquest divendres per denunciar el menyspreu pressupostari i l'abandonament en general. Es tracta de la segona en 15 dies, després de la que es va dur a terme el 3 de novembre per part de la Cambra d'Alacant. La d'aquest divendres ha sigut més transversal. Organitzada per la Plataforma per un Finançament Just, ha inclòs representants de tots els partits polítics, des del PSPV fins al Partit Popular, passant per Compromís, Unides Podem o Ciutadans; també sindicats, organitzacions empresarials i entitats socials. El missatge ha sigut unívoc: exigir l'increment de la inversió prevista als PGE i la implantació d'un "tracte just" per a tots els territoris.
Com en les denúncies de l'infrafinançament, les xifres semblen eloqüents. La inversió real prevista de l’Estat al País Valencià el 2023 se situa en 1.269,5 milions d'euros: 939,3 milions per a la demarcació de València, 169 per a la de Castelló i 160,8 per a la d'Alacant. És a dir, que els ciutadans del sud rebran 85,5 euros per habitant, molt lluny dels que els correspondrien amb el criteri poblacional (198,2) i de la mitjana per habitant de l’Estat (283,7).
Per agreujar la situació, a l'exigu pressupost s'hi suma l'escàs compliment de les inversions previstes. I és que, segons un informe de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) i l'Institut d'Estudis Econòmics de la Província d'Alacant (Ineca), des del 2008 només s'ha executat –2.111 milions– el 42% de les inversions pressupostades per l'Estat –5.028 milions–, la qual cosa suposa que durant els últims quinze anys s'han deixat de gastar 2.917 milions que s'havien compromès. De fet, l'any passat s'havien de fer inversions per habitant de 97,6 euros, però la realitat hauria sigut molt diferent, perquè, segons denuncia el document, finalment s'han invertit 41 euros. Tampoc són bones les dades si mirem més enrere. En el període 2000-2021, a la demarcació li corresponien 7.137 milions segons criteris de població, però n'hi van arribar 4.484: la diferència és de 2.654.
Per al president de la Cambra d’Alacant, Carlos Baño, els comptes per al 2023 són tot un "despropòsit". També ho veu així l'autor de l'estudi, el doctor en ciències econòmiques i empresarials Francisco Llopis, que ha qualificat el dèficit inversor d'"inexplicable", i que ha denunciat que sent el poblacional un criteri objectiu: "Cap any li ha arribat a la província d'Alacant el que li correspon".
La negociació de Compromís
Com a resposta al malestar del sud valencià, aquest dimecres Compromís va anunciar que havia arribat a un acord amb el govern espanyol del PSOE i Unides Podem per donar el seu sí als pressupostos de l'Estat a canvi de pal·liar una part d'aquest greuge. El pacte suposarà, segons van informar la coalició en un comunicat, incrementar en 62,8 milions d'euros les inversions i transferències al País Valencià. D'aquestes, la major part (51 milions) beneficiarà la demarcació d'Alacant. En concret, augmentarà en 15 milions la inversió prevista per remodelar les vies d'alta velocitat de l'estació d'Alacant. La mateixa xifra se sumarà a la despesa a la part sud del tram del Corredor Mediterrani, que ha de connectar les ciutats de València i d'Alacant. Pel que fa als serveis de Rodalies, es destinaran 10 milions més a millorar la línia Xàtiva-Alcoi. I, finalment, es gastaran 1,3 milions en la connexió ferroviària entre l’aeroport Miguel Hernández i la ciutat d'Elx.
La Generalitat intenta compensar la manca d'inversió estatal
De la mateixa manera, i amb l'objectiu de rescabalar les comarques del sud de la manca d'inversió del govern espanyol, la conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat destinarà 150 milions, el 49,1% de la seva despesa per al 2023, a la demarcació d'Alacant. Es tracta d'una mesura clau per al futur de les forces progressistes en les eleccions autonòmiques de l'any que ve, atès que PSPV, Compromís i Unides Podem hi tenen el seu punt feble. Les tres formacions temen que el creixement d'un sentiment de greuge a la demarcació d'Alacant enforteixi el vot conservador i posi en perill la seva reelecció. Més enllà de l'anàlisi partidista, entitats com Ineca han agraït la decisió, tot i advertir que la Generalitat "mai podrà compensar l'infrafinançament estatal, atès que té competències diferents i no pot assumir projectes que corresponen a l'Estat".
El govern espanyol "treballa per corregir aquesta descompensació"
Precisament la delegada de l'executiu estatal al País Valencià, Pilar Bernabé, en una de les seves últimes declaracions sobre la polèmica, va defensar que "a Alacant poden estar tranquils que la Generalitat i el govern espanyol estan treballant per corregir aquesta descompensació". També va destacar que hi ha inversions que no estan assignades estrictament a les comarques del sud valencià, però que sí que les beneficien. Entre elles va citar-ne algunes de les pactades amb Compromís com les del Corredor Mediterrani i la línia Xàtiva-Alcoi. A aquestes n'hi va afegir d'altres com la despesa d'entre 5 i 7 milions en projectes d'Acuamed per a la dotació d'energia fotovoltaica i ampliació de la dessaladora de Torrevella i obres del transvasament Xúquer-Vinalopó i de reutilització d'aigües a la Marina Alta.