El 'greenwashing' polític: aeroports verds i circuits de carreres sostenibles
Els governs recorren al llenguatge ecològic per presentar els seus projectes
BarcelonaEscalfament global a partir dels anys 70, canvi climàtic en la dècada dels 2000 per passar ara a crisi climàtica. És el mateix concepte descrit de formes diferents. La comunitat científica argumenta que els canvis terminològics responen a una intensificació dels efectes en el planeta (cada cop més greus i irreversibles i no només vinculats a la temperatura). Però hi ha altres variables que han ajudat a fer que aquests conceptes hagin fet fortuna. Entre ells, la implicació de les administracions públiques.
Que el govern dels Estats Units parli de crisi climàtica ajuda a entendre la dimensió del problema –i més tenint en compte el negacionisme de l’anterior president– però, per exemple, també va ser la Casa Blanca la que va contribuir decididament a acabar amb el terme escalfament global. “Canvi climàtic suggereix un repte més controlable i menys emocional mentre que escalfament global té associades connotacions catastròfiques”, va escriure el 2002 el consultor del Partit Republicà Frank Luntz (se’n va penedir ara fa un parell d’anys).
Així que l’administració Bush va passar a ignorar l’escalfament global per centrar-se en un canvi climàtic del qual qüestionava que l’ésser humà fos responsable (l’últim informe de l’ONU desmenteix categòricament aquesta opinió). Alguns apunten que va ser personalment el vicepresident Dick Cheney qui va dissenyar l’estratègia.
Més ràpids o més lents, els governs de tot el món han anat incorporant la lluita contra el canvi climàtic al seu corpus dogmàtic. A pocs se’ls acudiria avui defensar obertament projectes contaminants, però, com passa amb el greenwashing de les empreses (l'estratègia per vendre com a ecològics productes que no ho són), els discursos polítics també vesteixen de conceptes positius per al medi ambient propostes que, a priori, no ho haurien de ser.
Llenguatge polèmic
Un exemple recent és el de “l’aeroport més verd d’Europa” que va pronunciar el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, per defensar l’ampliació del Prat. En el pacte de govern entre ERC i Junts, també hi ha una referència impensable al greenwashing ara fa uns anys, quan es parla de convertir el Circuit de Catalunya en un espai de “mobilitat sostenible”. Verd i sostenible són, de fet, dues de les paraules preferides dels polítics, sigui per plantejar el creixement del turisme –aquí, a més, s’afegeix el terme “de qualitat”–, la renovació de les llicències de les nuclears –Brussel·les està dividida sobre si considerar-la una energia verda o no–, els Jocs Olímpics d'Hivern o justificar la inversió pública en una planta d’automoció.
“Jo no en diria greenwashing, sinó l’intent de controlar com apareixen aquests temes en l’agenda. Intenten enfocar-los d’una manera agradable, amable i positiva per als seus interessos”, explica Toni Aira, professor de comunicació política de la UPF-BSM. En el tema de l’aeroport, Puigneró va explicar que la millora dels combustibles i dels avions els faran menys contaminants del que són ara. Les associacions ecologistes, però, reclamen reduir el trànsit aeri i el volum dels aeroports.
“Les administracions s’han apuntat al greenwashing que abans feien les empreses”, opina l’activista ecologista Jordi Bigues, un dels fundadors de Greenpeace a l’Estat. Ell celebra que la lluita contra la crisi climàtica sigui un tema prou rellevant perquè els governs hagin d’anar amb peus de plom, però en critica l’ús “retòric” que en fan alguns. “Tot és molt verd i al final l’enganyifa es converteix en una estratègia de màrqueting que pretén rebentar les autèntiques millores que es volen dur a terme”, lamenta. La campanya “residu zero” de l’Ajuntament de Barcelona és un exemple recent al seu parer.
De negacionistes del canvi climàtic cada cop en queden menys, tot i que molts han trigat dècades en baixar del burro, escrivia ahir al New York Times el premi Nobel d’economia Paul Krugman, que analitzava com el llargterminisme de l’escalfament global va afavorir que els sectors conservadors persistissin en l’error, a diferència del que passarà amb els que encara avui neguen la pandèmia del covid-19.