Els 'greatest hits' del pols Ayuso-Casado

MadridEl pols pel poder entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso arriba a una situació insostenible amb l'operació d'espionatge que la mateixa presidenta madrilenya atribueix a la direcció estatal del PP. I això que fa només tres anys eren amics íntims. Va ser el dit de Casado el que a principis del 2019 va ungir una desconeguda Ayuso al capdavant de la candidatura a les eleccions autonòmiques que la van acabar portant a la presidència. Una aposta personal del president del partit. Amiga de l'etapa compartida a Noves Generacions, ara s'ha convertit en la seva principal enemiga interna.

Tot va començar a truncar-se en època de pandèmia, en paral·lel als problemes que Casado ja vivia amb la seva aleshores portaveu al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo. Són dos perfils semblants, partidàries de portar la seva idea de llibertat fins a les últimes conseqüències. Tot i formar part d'un partit, recelen de les jerarquies i l'obediència a la direcció. I a Ayuso la va ajudar a potenciar aquest perfil qui li ha fet de cap de gabinet des del gener del 2020, Miguel Ángel Rodríguez (MAR), exportaveu i home fort del govern de José María Aznar.

Ayuso va esprémer la seva particular gestió de la pandèmia com a oposició a Pedro Sánchez, a vegades diferenciada del que feien la resta de barons del PP. Una oposició que va incomodar en tot moment Casado, que veia com era ella la que capitalitzava el descontentament ciutadà amb les polítiques de la Moncloa, fins al punt que es va negar a obeir algunes de les decisions acordades per totes les autonomies.

Les eleccions del 4-M

Durant la pandèmia i a les portes de les eleccions del 4 de maig del 2021, la presidenta madrilenya va arribar a negociar amb representants de la vacuna russa Sputnik V per portar dosis a tot l'Estat davant la "inoperància" –deia– del govern espanyol, abans que l'Agència Europea de Medicaments n'autoritzés l'ús. I a mesura que creixia l'aura d'Ayuso quedava més en qüestió la de Casado, malgrat que durant algun temps van aconseguir mantenir les disputes en l'àmbit privat.

Va ser Ayuso la que va prendre la decisió de convocar eleccions al veure la moció de censura del PSOE i Cs a Múrcia, i la va comunicar a Casado, que hi va estar d'acord. L'origen de l'efecte dominó amb què el PP pretén arribar a la Moncloa parteix, doncs, de la decisió de la presidenta madrilenya i no d'un elaborat pla ideat al carrer Génova.

Casado va comprovar de pressa que la seva influència sobre Ayuso no era la mateixa que quan la va situar el 2019 al capdavant de la candidatura madrilenya, quan a Toni Cantó no li tenien reservat un dels llocs de rellevància malgrat la seva insistència. La Junta Electoral i els tribunals van acabar deixant l'actor fora de la llista perquè no reunia els requisits per poder-se presentar i més tard va ser reubicat en una oficina de nova creació i de qüestionat rendiment.

Nit electoral eufòricament complicada

La presidenta madrilenya va saber crear un relat al voltant de la seva particular concepció de llibertat, de la qual les seves polítiques eren el màxim exponent. Génova maldava per atribuir-se també el mèrit de l'èxit d'Ayuso, però la mateixa nit electoral ja hi va haver un enfrontament entre l'equip de Casado i del secretari general, Teodoro García Egea, i el de la guanyadora de les eleccions. Va haver-hi discussió sobre si la direcció estatal també havia de sortir al balcó de la seu al costat d'Ayuso a celebrar la victòria. Finalment, van fer pinya.

Ayuso va arrasar a les urnes i va consolidar-se com un actor polític de primera línia, tot i que ja feia mesos que circulava el rum-rum sobre si, a la llarga, Ayuso voldria fer el pas a nivell estatal. Ella sempre ho ha negat, però a Génova es detectava un cert interès de l'entorn de la presidenta, especialment de MAR, per fer oposició a la direcció del PP. Ho alimentaven altres veus, com l'expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre, que va carregar contra els "niñatos" i els "chiquilicuatres" de Génova que volien parar els peus a la intenció –aquesta sí– d'Ayuso per presidir el PP de Madrid. I, tot i que no directament, el mateix José María Aznar, pare espiritual de tots dos però que no ha deixat de tirar floretes a una i posar pedretes al camí de l'altre.

La presidència del partit i els sopars de Nadal

La disputa pel lideratge del PP de Madrid ja no es va poder mantenir en l'àmbit privat. La presidenta madrilenya defensa que també ha de ser ella la líder del partit a la comunitat i veu convenient celebrar ja el congrés que la situï en aquesta posició, una mica més d'un any abans que s'hagin de tornar a celebrar eleccions a Madrid. La cúpula del PP, però, no té cap pressa. A finals del 2021 el duel es va enfangar per la temptació de Génova de bastir una candidatura alternativa o en format tàndem entre Ayuso i Almeida per al lideratge del partit.

Les ferides es van fer grans coincidint amb la celebració de la convenció del PP al mes de setembre, amb la qual Casado volia refermar el seu lideratge. La direcció va idear un format que consistia en una setmana sencera de xerrades pels diferents territoris on governa el PP, incloent-hi Madrid, però Ayuso tenia agenda a Nova York i no va assistir-hi quan la convenció va aterrar a la capital espanyola. A València sí que va participar-hi i, com era d'esperar, va eclipsar la resta de protagonistes.

Dos mesos més tard, al novembre, Casado ja va passar als dards explícits. En una intervenció al congrés del PP d'Andalusia va manifestar que al partit "no caben personalismes" ni "solistes". "Això no és un talent show de megalomanies", va advertir, en una crítica velada a la presidenta madrilenya i Álvarez de Toledo. Hi havia guerra i tot s'analitzava amb lupa, fins i tot les dificultats que va tenir Mariano Rajoy per posar-los de costat en la presentació del seu últim llibre.

Per si no fos prou també hi va haver retrets públics pels dinars de Nadal amb la militància. El PP els va desaconsellar arreu d'Espanya argumentant els perills de la sisena onada del coronavirus, davant les crítiques de la presidenta. "No hi ha motius per cancel·lar de manera massiva ni dinars ni celebracions", va apuntar, mentre fonts del seu equip anaven més enllà i denunciaven que Casado volia evitar que ella consolidés la seva connexió amb les bases.

Aquest dijous la presidenta ha decidit passar a l'atac directe contra Génova. L'alto el foc durant la campanya de Castella i Lleó s'ha acabat i ha deixat pas a la guerra caïnita.