Per un grapat d'escons

BarcelonaLes majories del nou escenari parlamentari són tan ajustades que la decisió del rei Felip VI de proposar Alberto Núñez Feijóo com a candidat a la investidura ha aixecat ràpidament polèmica. Hi ha dos nivells de discussió. Un d'estrictament polític sobre si el més encertat és fer l'encàrrec a qui clarament està en aquests moments lluny d'aconseguir el suport que li faria falta per obtenir la confiança de la cambra. Els partidaris que a Espanya governi una coalició del PP i Vox argumenten que ha sigut lògica l'opció a favor de Feijóo perquè el seu partit va ser el més votat pels ciutadans, encara que al Parlament li faltin un grapat d'escons –quatre, en concret– per aconseguir els seus propòsits.

D'altra banda, l'aspecte més discutit de la proposta del rei és que per explicar aquesta decisió la Casa del Rei hagi al·ludit al fet que s'ha seguit el “costum” de fer l'encàrrec al líder del partit amb més diputats al Congrés. De fet, l'argument del “costum” com a fonament de l'opció escollida era innecessari. Sobretot perquè el mateix comunicat justificatiu de la designació del líder del PP ja fa constar que si s'ha seguit el mateix hàbit que en altres ocasions és perquè no s'ha constatat l'existència d'una majoria suficient per a la investidura. Dit d'una altra manera, l'encàrrec a Feijóo obeeix essencialment al fet que no s'ha posat sobre la taula que s'hagi forjat cap pacte capaç de sostenir una investidura.

La fase decisiva per a la formació d'un nou govern comença, per tant, ara, després del pròleg de la constitució de les cambres legislatives, i amb Feijóo remant contra el vent, que, segons es va posar de manifest en aquella primera sessió, bufa en una altra direcció. Sens dubte, en la decisió de Felip VI hi ha influït el fet que Pedro Sánchez no hagi tingut una actitud d'oposició ferma al fet que el PP faci la primera tirada. L'existència, no només potencial, d'un bloc progressista al voltant del PSOE, Sumar i els partits independentistes –PNB inclòs–, va quedar suficientment clara en la primera sessió del Congrés, i el que ha passat dies després, amb la cessió de diputats a ERC i Junts perquè puguin tenir grup parlamentari propi, no ha fet més que confirmar-la.

Ara arriba el més difícil, la negociació d'un gran pacte per permetre l'inici efectiu de la legislatura. És en aquest context que resulta més comprensible i encertada la decisió del monarca de fer el primer encàrrec a Feijóo. Per al líder del PP comporta riscos, però pitjor seria que s'hagués acovardit, conscient de la seva debilitat per establir aliances. Per a Sánchez, en canvi, s'obre una oportunitat certa de preparar amb detall els possibles acords per a la seva investidura. Li caldrà cert temps. La reivindicació de l'amnistia, per exemple, no és fàcil de dur a terme. Farà falta més que voluntat política per girar full de les conseqüències penals del Procés. Aquest cop no hauria de repetir-se el fracàs de la rebaixa de la malversació. Caldrà, per tant, molta habilitat jurídica per no quedar-se en voluntarismes.