Grande-Marlaska, altre cop en el punt de mira
La justícia qüestiona el retorn de menors de Ceuta al Marroc i rep crítiques fins i tot dels seus socis de govern
MadridNo hi ha períodes plàcids per a Pedro Sánchez al govern espanyol, encara que executi una remodelació de fons per encarar un segon tram de legislatura menys convuls sense la pandèmia com a gran protagonista. El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, torna a ser diana de crítiques i d’un nou revés, ara per la devolució al Marroc dels menors que van arribar a Ceuta al maig en el marc de la crisi entre els dos països per l’acollida del líder del Front Polisario. La justícia ha esmenat, de moment, el “retorn assistit” –en paraules de Marlaska– d’aquestes persones, com l’Audiència Nacional va fer amb la destitució de Diego Pérez de los Cobos com a cap de la comandància de la Guàrdia Civil de Madrid. No són les úniques taques a l’expedient del jutge Marlaska.
Magistrat de l’Audiència Nacional en serveis especials, el titular d’Interior ha sigut el principal blanc de l’oposició i maldecap per a Sánchez, per bé que sempre ha tancat files amb el ministre. L’episodi més destacat va ser l’any passat arran del cessament de De los Cobos per no haver facilitat informació sobre la investigació judicial contra l’exdelegat del govern espanyol a Madrid José Manuel Franco per haver autoritzat el 8-M a les portes de la pandèmia. Els subterfugis a l’hora d’argumentar la destitució –falta de confiança primer, remodelació dels equips després– van quedar en evidència quan es van conèixer els veritables motius: porta oberta a la dreta per acusar Marlaska de vulnerar la separació de poders –la Guàrdia Civil actuava com a policia judicial–. L’esquerra no va denunciar la intromissió del ministre perquè, com la Moncloa, entenia que De los Cobos va maniobrar contra el govern de Sánchez.
Un jutjat contenciós administratiu de l’Audiència Nacional va anul·lar el cessament i té pendent resoldre el recurs d’Interior en contra de la restitució del coronel. Si la justícia dictamina definitivament la il·legalitat de la destitució, serà una important bufetada per a Marlaska i Sánchez, que més enllà de dir que és escrupolós amb la separació de poders prioritza la “neteja de les clavegueres”, tal com va manifestar quan va sortir en defensa del ministre.
Maniobra de distracció del PP
Ara Marlaska està enfrontant-se en solitari a l’embolic generat a Ceuta amb el retorn dels menors marroquins, mentre el president espanyol està de vacances. Cs va recriminar ahir a Marlaska el “bunyol” i la “falta de transparència”, però el PP va desviar l’atenció cap a l’Afganistan. Acostumat a criticar tot el que fa el govern de Sánchez, ahir la maniobra de distracció de Pablo Casado va resultar evident: la devolució s’ha fet en coordinació amb el govern ceutí de Juan Jesús Vivas, del PP, i el partit conservador va optar per reclamar la compareixença de Sánchez al Congrés perquè expliqui l’evacuació dels espanyols que són a Kabul. Només es va referir a la crisi de Ceuta el portaveu de la formació, José Luis Martínez-Almeida, responent a preguntes dels periodistes, i va apuntar que “cal exigir al govern espanyol que actuï de conformitat amb la llei”.
Més aviat, aquesta vegada les crítiques han arribat des de la mateixa coalició, amb Unides Podem reclamant el fre de les devolucions. Si el titular d’Interior afirma que totes les institucions n'estaven informades, el ministeri de Drets Socials que lidera Ione Belarra insisteix que no en sabia res. La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ja va demanar a Sánchez divendres que no continuessin els trasllats, abans que la fiscalització passés a la plana judicial.
Dilluns va arribar la suspensió cautelar dels retorns, sol·licitada per ONGs que treballen sobre el terreny i a la qual es va adherir la Fiscalia. Des de la Fiscalia de Ceuta no hi ha inconvenients a l’hora de criticar Interior per haver prescindit del seu criteri a l’hora d’afrontar les devolucions. Fonts de la institució assenyalaven dilluns que, com a resposta a la petició de documentació, només van rebre un escrit sense firma que al·legava que l’operació es feia en virtut de l’acord amb el Marroc del 2007 sobre immigració il·legal que mai s'havia utilitzat. En canvi, la Fiscalia General de l’Estat, controlada per l’exministra de Justícia Dolores Delgado, mirava de contemporitzar assegurant que s’estava procurant vetllar per “l’interès superior del menor i el compliment de la llei”. El mateix discurs que Marlaska.
L’ombra de les tortures
Les polèmiques actuacions del ministre en el seu pas per la política se sumen a les que ja ha protagonitzat com a jutge de l’Audiència Nacional. Grande-Marlaska és responsable de set condemnes del Tribunal Europeu de Drets Humans per no haver investigat tortures mentre exercia de jutge, l’última del gener passat. També va instruir la causa sobre la crema de fotos del rei a Girona el 2007, que va acabar amb condemna d’Estrasburg a l’Estat.
Tot i aquest currículum, Sánchez l’ha mantingut com a intocable al govern espanyol. Marlaska resisteix des de l’arribada del PSOE a la Moncloa –el juny del 2018–, al costat de Nadia Calviño, Teresa Ribera, María Jesús Montero, Margarita Robles, Reyes Maroto i Luis Planas. Segons El Confidencial, era un dels ferms candidats a ser rellevat aquest juliol passat, però no s’hauria trobat un relleu adequat. Sí que va saltar Arancha González Laya, d’Exteriors, assenyalada per la crisi amb el Marroc, que ara s’ha volgut reconduir amb l’acord per al retorn dels menors immigrants. La falta de pulcritud en el procediment ha tornat a situar Marlaska en el punt de mira.
