La gran prova de foc que condicionarà el futur de Sánchez

Madrid“Qui guanya les eleccions municipals guanya les eleccions generals”. Pedro Sánchez es va posar deures al març. Durant l’Escola de Bon Govern del PSOE, va marcar les municipals i autonòmiques previstes per al maig de l’any vinent com el trampolí per arribar a la Moncloa el 2020. Però amb la moció de censura ha fet drecera, i ara considera les municipals i autonòmiques de l’any vinent -sumades a les europees- la gran prova de foc per saber quin serà el seu millor moment per convocar eleccions i aconseguir el que sempre ha promès al seu partit: guanyar unes eleccions i entrar a la Moncloa per la porta gran.

Com a president del govern té la paella pel mànec per decidir quan vulgui dissoldre el Congrés i anar a les urnes. Però el govern que ha configurat està pensat per mantenir-se i, amb un PP sense líder, un Ciutadans descol·locat perdent embranzida a les enquestes i un Podem supeditat als pactes de govern, des de la presidència espanyola arrenca una llarga cursa electoral.

PSOE: l’oportunitat d’or

Sánchez ha deixat molts fidels a Ferraz per preparar els comicis

El principal repte per a Sánchez és aconseguir superar les candidatures del canvi que el 2014 els van convertir en crossa a les principals capitals de l’Estat. A data d’avui encara no tenen un candidat a l’alcaldia de Madrid, i van arribar al punt desesperat a finals de l’any passat de demanar a Manuela Carmena que es presentés sota les seves sigles. Però, tot i el salt a la Moncloa, Sánchez no ha deixat despoblat Ferraz. El seu home de confiança, José Luis Ábalos, compaginarà la cartera de Foment amb la secretaria d’organització, i ha deixat també a la seu del PSOE la cap de comunicació, Maritcha Ruiz, que mai el va abandonar durant el procés de primàries. Amb la candidatura de l’exministre Ángel Gabilondo a la Comunitat de Madrid aposten fort, sumat a una campanya de no-agressió amb l’aposta de Podem: Íñigo Errejón.

On es compliquen les coses és a la resta de comunitats autònomes. Sánchez no es treu l’espina del cop d’estat dels barons i ha escollit un seguit de ministres amb fort arrelament territorial com a contrapoder als presidents autonòmics. Ábalos no es pot veure amb el líder socialista valencià, Ximo Puig; Luis Planas va ser rival de Susana Díaz (Andalusia), i també és coneguda l’animadversió de Magdalena Valerio contra Emiliano García-Page (Castella-la Manxa).

PP: l’assaig del nou líder

El successor de Rajoy es juga mantenir-se de líder de l’oposició

Tot i la marxa de Mariano Rajoy, el PP no ho veu tot perdut. És més, creuen que la posició de líders de l’oposició pot acabar reforçant el bipartidisme. Ara bé, qui prengui les regnes del partit després del congrés del 20 i 21 de juliol té molta feina per fer. Per començar, no té candidat encara ni per a l’Ajuntament ni per a la Comunitat de Madrid. I tampoc té clars els suports al País Valencià. Els únics grans feus territorials que li queden són Galícia i Castella i Lleó, i té el temor que continuï sent així després de la cita a les urnes el 2019. Rajoy ha demanat un congrés plàcid per estar ja en plena forma al setembre mentre continua el degoteig de sentències per corrupció.

Podem: amb marca pròpia

Iglesias té el repte de mantenir els “ajuntaments del canvi”

Són tres les grans prioritats de Podem per al cicle electoral del 2019. Primer de tot, conservar els anomenats “ajuntaments del canvi”. Segon, estendre els pactes autonòmics amb el PSOE per governar junts i evitar que els socialistes es donin la mà amb Ciutadans -i si poden teixir un pacte de legislatura amb Sánchez a la Moncloa, millor-. I tercer, mantenir les crides a la mobilització social. La principal aposta de Pablo Iglesias és guanyar la Comunitat de Madrid i convèncer Carmena perquè continuï a l’Ajuntament. I ara fer-ho amb les sigles pròpies i una aliança amb IU i Equo. Tot i les diferències, el líder de Podem ha donat aquest pastís a Íñigo Errejón. L’objectiu és guanyar aquesta parcel·la per demostrar que, si poden governar municipis i comunitats, també poden governar Espanya.

Cs: caçant alcaldes del PP

Centenars de càrrecs populars es passen a les files de Rivera

A Albert Rivera se li ha trastocat el calendari. Comptava poder arribar a les autonòmiques i municipals després d’una convocatòria anticipada de generals. En el millor dels somnis per a Cs, coincidien al mateix temps les tres eleccions. A diferència de Podem, al partit taronja li faltava molta feina de carrer. I Rivera s’ha posat les piles en els últims mesos. Ha fitxat molts alcaldes i regidors del PP trànsfugues, que veuen en les sigles de Cs una carta de presentació millor, així com una manera de poder escalar més ràpidament. Els de Rivera veuen el 2019 com la primera oportunitat de consolidar-se com un partit amb arrelament a tot el territori. De moment, l’assalt a la Moncloa haurà d’esperar.