Un altre 11 històric per reivindicar la llibertat dels presos polítics

BarcelonaL’11 és el número de l’independentisme. Però ahir no era un 11 qualsevol, va ser una Diada al novembre, era fosc, feia més fred, i el to va ser de reivindicació, sí, però també d’emoció. Va haver-hi 750.000 persones -segons el recompte de la Guàrdia Urbana-, una nova exhibició de múscul al carrer, però en faltaven deu: Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Meritxell Borràs, Josep Rull, Carles Mundó, Dolors Bassa, Joaquim Forn i Raül Romeva. La manifestació d’ahir va ser, en paraules de Marcel Mauri, portaveu d’Òmnium, “un gest col·lectiu de tendresa” amb els presos polítics, que des de fa 27 dies -en el cas dels Jordis- i 10 dies -en el cas del Govern- estan empresonats a Madrid.

Ahir feia dos mesos de l’última Diada, quan va començar la voràgine de la nova fase del Procés: des d’aleshores hi ha hagut un referèndum -amb 2,2 milions de vots i més de 1.000 ferits per la violència policial de l’Estat-; dues vagues generals contra la repressió; el Govern suspès per l’article 155, el Parlament dissolt i la convocatòria d’eleccions el 21-D; mig consell executiu empresonat i l’altre mig a Brussel·les. L’única constant, la mobilització al carrer, que ha passat del crit de “Votarem” al de “Llibertat” i al “No esteu sols”, de l’esperança a la indignació.

De Brussel·les al 21-D

L’acte va barrejar l’emoció i la reivindicació, un ambient només trencat per l’helicòpter policial que fa dos mesos martelleja el cel barceloní. Tot el protagonisme, posat en els presos polítics i els seus familiars, a primera fila d’una marxa banyada en la llum dels mòbils. Des d’Estremera, i amb la veu dels seus familiars, els presos agraïen l’escalf: “Gràcies per no oblidar-nos”, deia Jordi Sànchez en una carta que va llegir la seva filla Abril. “Avui tampoc no ens heu fallat”, deia Jordi Cuixart a través de la seva dona, Txell Bonet.

L’objectiu del sobiranisme és que la mobilització al carrer sigui clau per aconseguir la llibertat dels presos. Amb un ull posat en el procés judicial -el canvi de la causa al Tribunal Suprem obre una escletxa perquè se suspengui la presó incondicional-, el front polític va en dues direccions: seguir fent pressió al carrer i guanyar a les urnes el 21-D.

Per al primer objectiu ja hi ha una data marcada: el 7 de desembre els sobiranistes volen inundar Brussel·les, on s’estan el president Carles Puigdemont i quatre consellers -ahir presents en missatges de vídeo-, que d’aquí sis dies tornaran a asseure’s davant el jutge belga que ha de decidir sobre la seva extradició. La protesta al cor d’Europa, per denunciar els empresonaments i la passivitat de les autoritats comunitàries, va sorgir de les xarxes socials i l’han abraçat l’ANC i Òmnium: “Aquest és el camí per aconseguir la llibertat dels nostres presos i per construir la República Catalana”, va proclamar Agustí Alcoberro, el president accidental de l’Assemblea, que va prometre mantenir les mobilitzacions mentre hi hagi presos polítics. “El camí és llarg però irreversible. No descansarem fins que els tornem a tenir a casa”, va insistir Marcel Mauri. Les entitats acabaran de perfilar la manifestació, en què no es descarta que hi hagi un acte de campanya electoral amb els membres del Govern.

Precisament les urnes són l’altra via per capgirar la situació dels presos polítics i recuperar les institucions. Diversos missatges dels consellers, inclòs el del president Puigdemont, van insistir en la importància de votar en les eleccions. “Qui té el comandament de les coses que han de passar al nostre país no es diu Rajoy, no es diu Tribunal Constitucional, no es diu fiscal Maza. Es diuen ciutadans i ciutadanes de Catalunya”, va emfatitzar Puigdemont en una entrevista a l’ACN, en què va reiterar que si hi ha una “majoria de vots i escons”, el govern espanyol i Europa hauran d’escoltar els resultats.

Més enllà de la convicció de guanyar la batalla a les urnes, el debat en l’independentisme segueix sent com presentar-s’hi: mentre el PDECat pressiona ERC perquè se sumin a una llista conjunta encapçalada per Puigdemont, els republicans tiren pel dret i ja tenen a punt la seva llista per al 21-D. Una candidatura on no hi serà, si no hi ha canvi d’última hora, Carme Forcadell, en llibertat després de pagar la fiança i absent ahir de la manifestació per recomanació del seu advocat.

La pressió sobre els republicans comptarà amb l’ANC, ja decisiva perquè ERC acceptés a contracor formar part de Junts pel Sí el 2015. El 86% dels consultats per l’entitat van avalar fer pressió, latent en el missatge del president, Jordi Sànchez, des de la presó de Soto del Real: “La unitat és la nostra força”. Més explícits van ser els consellers del PDECat empresonats: “Us imploro unitat. La nostra divisió és l’esperança de l’Estat”, va ser el crit de Jordi Turull des de la presó d’Estremera. També des del penal madrileny, Joaquim Forn s’hi afegia: “Estem tots junts a la presó, ara és el moment de la màxima unitat”.

ERC, però, segueix insistint que la millor manera és “la suma des de la diversitat”, en paraules de la republicana Marta Rovira, que va definir la llista dels republicans -a la qual se sumen Demòcrates, MES i Avancem- com una “candidatura oberta i transversal per fer un front republicà i coordinar-se amb altres forces”. El debat de l’independentisme viurà avui un punt d’inflexió important: l’assemblea de la CUP, en què els cupaires decideixen si es presenten als comicis en solitari, en un front d’esquerres o si promouen una llista sense polítics.

La campanya electoral s’acosta amb alguns dels candidats a la presó. El sobiranisme va tornar a demostrar ahir que està preparat per sortir al carrer cada vegada que se l’hi demana, per reivindicar, per celebrar o, com en el cas de la manifestació per la llibertat dels presos, per vèncer amb llum la foscor de la repressió.