El primer gran míting d'Ernest Urtasun
El jove candidat d'ICV-EUiA a les eleccions europees es presenta en societat amb la missió de convèncer el votant d'esquerres favorable al procés i posar la primera pedra per bastir l'alternativa a Catalunya
BarcelonaEn silenci i posat seriós, el diplomàtic de 32 anys sortia aquest dimarts al matí de la seu ecosocialista. Duia abric llarg i un foulard elegant al coll, una indumentària més pròpia d'un cantant d'òpera que d'un aspirant a eurodiputat. Ernest Urtasun no serà aquesta nit al teatre Liceu, sinó a la Farga de l'Hospitalet, però sí que haurà de protagonitzar una actuació important: el seu primer gran míting.
El candidat d'ICV-EUiA a les europees, novell en això dels actes electorals, donarà el tret de sortida a la campanya de la mà del seu mentor, el fins ara eurodiputat Raül Romeva. Urtasun viurà la cerimònia del traspàs de poders tranquil, les enquestes somriuen al seu partit. I la seva estratègia serà clara: reivindicar la consulta del 9-N i carregar contra les polítiques de la 'troica', un discurs que agrada als moviments socials que promet representar. El concepte del "doble vot" d'esquerres i sobiranista monopolitzarà previsiblement la seva campanya.
Urtasun es mostra segur, i no li falten raons. Comptarà amb l'ajut dels seus socis espanyols (IU) i europeus (Syriza, Front de Gauche...), i fins i tot la candidata dels Verds europeus a presidir la Comissió Europea, Ska Keller, l'acompanyarà en la seva gira pel país. La unió fa la força i el candidat en presumeix contínuament. Fa notar, sempre que pot, que tots els seus aliats són partidaris del dret a decidir. Un cas únic en unes eleccions que inevitablement seran llegides en clau sobiranista. Ell, però, és federalista.
"No tenim competència", assegurava recentment el cap de campanya d'ICV, Marc Rius, que veu en el 25-M l'inici d'un "canvi de cicle" electoral. Els ecosocialistes volen aprofitar les europees per convertir-se en el partit de l'alternativa a Catalunya. Amb l'eufòria cal no oblidar, però, que encara són cinquena força al Parlament. La CUP colla i l'experiència demostra que, a nivell general, les eleccions europees no són tan determinants.