El gran germà que controla la vida interna dels partits

BarcelonaEls turullistes van guanyar una batalla important al sector més pròxim a Laura Borràs en el congrés del Junts del 17 de juliol. Després d’un pols sostingut van desprendre David Torrents, el secretari d’organització escollit per la presidenta del partit, de les competències d’acció municipal. La tensió que hi ha hagut al voltant d’aquesta figura en aquest partit en construcció mostra la importància que pot arribar a tenir la secretaria d’organització per a les formacions. Habitualment desconegut de portes enfora però sovint temut entre els quadres, qui ocupa aquest càrrec té el control sobre tota l’estructura del partit.

Secretaris d'organització consultats coincideixen en l'enorme quantitat d'hores i quilòmetres que requereix el càrrec. Connectats amb tothom, des de la direcció fins al municipi més petit, el seu coneixement de la vida interna del partit és absolut, i el nombre d’esmorzars, dinars i sopars de feina, incomptables. “Una periodista em va acompanyar una jornada”, recorda José Zaragoza, secretari d’organització del PSC entre 2004 i 2011: “Va venir a dos quarts de set del matí a casa i vam tornar de matinada des de la Ribera d’Ebre”. Zaragoza resumeix la seva feina aquells anys: “Molt de telèfon, veure la gent abans que les coses s’expliquin, coordinar posicionaments polítics, parlar amb milers de persones per preparar les municipals”. I destaca sobretot la tasca de “buscar el consens” i gestionar els conflictes.

Tot i que pugui ser una figura poc visible, això no impedeix que els secretaris d’organització tinguin projecció. Seguint amb el PSC, el seu líder, Salvador Illa, va ocupar aquest càrrec entre 2016 i 2021. També l’actual cap de files de Cs, Carlos Carrizosa, conegut per la seva mà de ferro amb els quadres taronges en l’època en què va assumir organització en l’anterior legislatura. Ell no hi està d’acord, però admet que la cartera pot generar “posicions a favor i de vegades en contra”. Al seu entendre, es fa un “control que podria ser equiparable al que es fa en qualsevol gran empresa”. La seva etapa, diu, va ser plàcida perquè eren en un període de creixement electoral.

En aquell temps tenia poca interlocució amb Fran Hervías, secretari d’organització de Cs al conjunt de l’Estat fins a la dimissió del llavors líder del partit, Albert Rivera. Cs l’acusa d’haver posat la seva nodrida agenda de càrrecs taronges al servei de l’opa hostil del PP, cosa que ell nega. Destaca, amb tot, la importància que el secretari d’organització té per a un líder: “Li fa la feina bruta al candidat, que ha de ser una cara amable”. A ell li corresponia “executar decisions amb les quals de vegades no estava d’acord” i mantenir la disciplina i la “unitat” interna. Són diverses les veus que expliquen com en els consells generals la gent esperava a veure el sentit del seu vot abans d’emetre el propi. I ell recorda com entre les generals del 2015 i les del 2016 “es van canviar 18 números 1”: “Ho vaig fer personalment, i no hi va haver problemes”.

“El responsable d’organització és una peça fonamental”, defensa Agnès Petit, que actualment ocupa aquest càrrec a Catalunya en Comú: “És la part que menys es veu, i a la vegada és la que fa possibles les coses que sí que es veuen”. Petit té un paper clau, per exemple, en l’acord amb Podem per anar junts a les municipals del 2023: “Tenim un espai de treball entre les dues organitzacions”. Coincideix en el diagnòstic Isaac Peraire, exsecretari d’organització d’ERC: “Si un partit és un motor, s’ha de vetllar perquè l’engranatge funcioni”. Destaca els anys del Procés com una “campanya permanent” i posa de manifest que la feina es fa sempre “en equip”.

Estructurar en èpoques baixes

Quan els resultats electorals van a la baixa, l’engranatge intern s’ha de mobilitzar, recorda Lluís Corominas, secretari d’organització de Convergència entre el 2000 i el 2004. La correcta gestió del territori quan s’ha perdut el govern pot mantenir el partit surant fins que arribin temps millors. “Vam perdre la Generalitat, va ser dur”, rememora, i explica com després es va centrar en la “renovació generacional” del partit als municipis. “Treballant amb les alcaldies, els milers de regidors, vam guanyar les municipals el 2011 en termes absoluts”. Llavors ell hi va participar com a responsable de l’estructuració territorial.

“Els partits acostumen a separar la part interna de la institucional”, explica el politòleg Toni Rodón, que confirma la importància d’aquesta figura i adverteix, a més, dels maldecaps que pot tenir el líder si els seus interessos no concorden. Si la política és “respondre als atacs externs”, explica, el que més cal és unitat de portes endins.